Semblaria que el bandolerisme era un fenomen propi de l’interior o la muntanya, però no és així. La terra catalana estava infestada de bandolers i el nostre litoral també va tenir els seus.
Montserrat Poch va ser-ne un que es va amagar per Canet de Mar i Mataró després de fugir del seu exili a Mallorca. L’any 1578 fou capturat i executat a Barcelona.
Perot Rocaguinarda va passar per aquí. Les cròniques de Jeroni Pujades recullen que “el veguer alçà la terra i en Rocha per les montanyes de Montnegre sen passa a Mataró y per la part del Maresma escapà”
L’any 1629 es va fer crida pública en els llocs acostumats de Barcelona del “Memorial dels lladres” on es relacionen els més buscats per les autoritats del país. Naturalment, el primer de la relació és Joan Sala y Serrallonga, de Querós, però entre la llista hi trobem a “Ioan Tal dit lo Gavaix den Mit de Cabrera”, sens dubte un dels molts gascons que van engruixir les quadrilles de bandolers del nostre país.
Al Maresme, demostrant el que he dit sobre la pervivència del bandolerisme més enllà del segle XVII, es recorda a Pau Gibert , de Pineda de Mar, i la seva quadrilla. Va sembrar el terror arran de mar, però també per la zona de la Cellera de Ter, Anglès i Amer. Fou capturat i executat l’any 1782 i es va popularitzar una cançó sobre la seva mala vida.
EN CORSEC DE BURRIAC
El bandolerisme ha cavalcat sempre sobre el llom de la llegenda i en aquest municipi en teniu una prova. La llegenda del famós bandoler Còrsec que aterria la contrada i acumulava el botí dels seus robatoris al castell de Burriac. Encerclat pels soldats del rei va amagar el seu tresor i una cadira d’or dins una mina sota el castell que mai s’ha trobat i que farà ric a qui l’aconsegueixi.
Una versió d’aquesta llegenda la trobem al còmic “El tirà de Burriac” editat l’any 1956.
BANDOLER DE CABRERA: EL BORDEGÀS VEHILS
En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem encartat el procés de Joan Vehils, àlies el Bordegàs Vehils, bandoler de Terrassa.
En les seves declaracions el Bordegàs diu que és fill de Cabrera. El seu pare seria Joan Vehils, paraire d’ofici, a qui el sots-veguer de Terrassa perseguia l’any 1584 per algun delicte que havia comès.
El Bordegàs Vehils va anar amb al quadrilla dels Margarit l’any 1626 i va participar en diferents assalts, robatoris i assassinats. En una ocasió, però, va salvar una víctima. La quadrilla dels Margarit estaven per Òrrius amb l’encàrrec de cometre un assassinat. El Bordegàs va demanar a una majordoma de Can prats d’Òrrius “que si ella conexia al masover de la casa den Orriols de Cabrera quel avisas y li digues que sen anas de dita casa perquè lo Guerxo Alsina que ere altre dels lladres tenia orde de la muller d’en Fermí Paissa de Cabrera de matarlo”.
El Bordegàs Vehils va fugir a l’Aragó i en va retornar l’any 1631. Va tenir la mala pensada de fer un robatori, atrapat, fou condemnat a remar a galeres i va desaparèixer dins el ventre d’una d’aquelles embarcacions on es moria en vida.
La galera reial va sortir del port de Barcelona i va salpar perdent-se en l’horitzó rectilini de la mar. Aquell mateix horitzó des d’on podia aparèixer un xabec pirata que assolaria la costa catalana.
Bandolers cap el mar, pirates cap a la costa ... barreges d’aventures i misèries. l Però històries d’una part important de la nostra història que donen protagonisme als nostres pobles i els nostres llocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada