PUIGDEFROU: UN DELS BANCS MÉS BONICS DEL MÓN

Puigdefrou és el cim més emblemàtic de la Cellera de Ter, amb és seus 833 metres  és la muntanya que vigila la plana i alhora és vigilada pel cim més alt de Sant Gregori del Turonal, darrere seu.

Hi hem tornat a pujar des d’Anglès, resseguint al carena del Serrat d’en Cànoves que ens deixa just al peu del darrer tram de pujada fins el cim de Puigdefrou.  Hem fet el descens pel sender que ens deixa a la Cellera, passant al costat de les runes de la masia de Becdejuvell i hem retornat a Anglès pel camí de Pladevall.

És una ruta prou exigent, pel desnivell que es guanya des de la central d’en Fària fins el cim, però l’esforç dedicat el recompensen sobradament les grans panoràmiques que ens ofereix el cim.

Doncs el cim ens depara poder seure en un dels bancs més bonics del món.

Si a més la caminada la fas amb la millor companyia ja no es pot demanar res més.

 

FAUTORS DE RAFEL MORELL

Com els altres bandolers de la quadrilla d’en Serrallonga Rafel Morell tenia fautors en l’ampli radi de les Guilleries. Aquest donaven sopluig als bandolers quan no estaven a les seves cases o dormien al ras. Alguns d’ells estaven en masies a la plana gironina  i en les immediateses de les Guilleries (Anglès i Bescanó, prop del mas on residia la seva mare):

“Y en lo temps que so anat quadrillat so estat en algunes cases menyant y bevent en aquelles que men donaven de bona gana com son T. Canals de Angles, Salvi Camps Santamans y Jaume Planella de Santamans y Garau Rigau de Bascano y en aquexes cases y ere jo tant ben arribat que tothom men donave de bona gana”.

I també a Santa Coloma i a Aiguaviva: “he menyat y begut algunes vegades en casa de T.Roure y T.Moner de Santa Coloma de Farnes y T. Fraser de Aiguaviva los quals sabien molt be que jom guardave ym donaven a menyar de bona gana ym recullien en llurs cases quant y anave”.

Al municipi d’Arbúcies, d’on era originari el bandoler Segimon Ferrer, eren acollits “en casa de T. Fogueres del Moli lo qual es molt gran amich y valedor del dit Segimon” i en casa de Pau Busquets, on havien arribat a menjar en un convit de casament “quant se casa Pau Busquet y Quadras de Arbussies jo en companyia de Segimon Ferrer nos trobarem en les sposalles de quell y estiguérem una estona y menyarem y beguérem allí que dit Quadres es gran amich y valedor y crech que parent de dit Segimon Ferrer”.

VOLTANT EL TER PER COLOMERS I SOBRÀNIGUES

La comarca del Baix Empordà és muntanya, és plana , és mar i també és riu.

Hi ha diversos llocs per retrobar-se amb el riu Ter al llarg del Baix Empordà i un d’ells és aquesta ruta circular que el volta des de Colomers, passant per Sant Llorenç de les Arenes i creuant-lo per Sobrànigues.

Aquesta és una fàcil ruta al voltant del Ter i a cavall dels municipis de Colomers i els nuclis de Sant Llorenç de les Arenes (municipi de Foixà) i Sobrànigues (municipi de Sant Jordi Desvalls). 

El creua el Ter per la presa de Colomers i es visiten les ruïnes del poble medieval de Sidillà, un racó carregat d’història antiga.

El camí guardat per pinedes ens porta fins a Sant Llorenç de les Arenes, antiga possessió dels cavallers de l'orde de Sant Joan, arribant-hi pel barri de cases al costat del Ter. 

Després d'un tram de carretera amb asfalt, en passat el molí d'en Vinyals , tornem a creuar el Ter per la passera de Sobrànigues. 

A partir d'aquest nucli un camí ben recte ens torna fins a Colomers, poble que mereix també un passeig pels seus carrers medievals.

EL CAMI RAL DE SANT FELIU DE GUIXOLS

El radi d’acció dels bandolers de les Guilleries era molt més ampli del que ens podria semblar. Un dels robatoris més allunyats que cometeren fou el desembre de 1623, en el camí ral de Girona a Sant Feliu de Guíxols. La raó és que , segons confessa Segimon Ferrer, “Rafel Vilanna ere pratich per allí” . Rafel Morell , resident aleshores a Riudellots de la Selva, coneixia aquells entorns. 

Per la seva banda Rafel Morell diu que Segimon Ferrer el vingué a buscar a casa de sa mare i es trobaren sis bandolers en un bosc d’Arbúcies des d’on baixaren a Sant Martí de les Sposes: ”anarem a les Sposes y a lli estiguem alguns dies en un bosch y als vespres baxavem alguns de nosaltres ara los uns y ara los altres perquè tothom ne passar al hostal de les Sposes a cercar que menyar si be lo pagavem”.

Finalment anaren al camí ral de Girona a Sant Feliu de Guíxols, arribant a una llegua d’aquesta vila costanera:

“Trobarem a un home que jol coneixia de vista quem parexia ere metge perquel havia vist segons me aparegue en Palafrugell al qual robarem dos trossos de drap monaqui de Gerona que hi havia pera dos vestits un vestit en cada tros ço es calsots y ropilla y fet dit robo nos ne tornarem camí real amunt y trobarem tres o quatre homens als quals robarem les capes de pastor que portaven ser se bones que no portaven diners”

“Y també robarem un traginer de peix al qual robarem quoranta reals tots de ardits y també y havia algun real de plata los quals nos partirem entre tots sis y ferem cap a les Sposes y allí nos departirem que jo men ani a ma casa”.

L’any 1620 també es documenta una actuació dels bandolers en el camí ral de Girona a Sant Feliu de Guíxols, just en el terme de Casà de la Selva:

“A la fi del any mil sis cents y vint en companyia de Miquel Pandis alias Ganyada ja mor, T. Estibalda, T. Salemanya de Salitja, T. Comes dit lo hereu Comes de Fornils  terme de Rupit, T. Soler de les Ansies de la Vall d’Estoles; tots sis armats  de nostres pedrenyals curts y llarchs nos posarem a pas en lo camí ral qui va de Sant Feliu de Guixols al lloch y terme de Cassa de la Selva y allí robarem als passatgers que per allí passaren si be no foch molta cosa y apres entre tots nos partirem lo dit robo que cada hu viu prengue sa part y asso me recordo ho digui jo una vegada a Amer Gornes pages de Platadis que ere molt gran amich meu axi parlant ell y jo de robos”