dilluns, 30 de novembre del 2020

VIDA I MORT D’UN BANDOLER: RAFEL MORELL, ÀLIES VILANNA




En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem diverses pàgines que contenen les declaracions i sentència del bandoler Rafel Morell, àlies Vilanna.

L’any 1624 restava tancat a les presons de Vic i sota tortura confessava la seva part de vida delictiva com a bandoler de la quadrilla d’en Serrallonga. Era un més de la quadrilla de les Guilleries i en el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem inserida la part del seu procés i sentència. Per aquest motiu és possible i interessant repassar i conèixer la seva història, també per la seva participació en alguns dels robatoris més recordats de la quadrilla de les Guilleries.

Rafel Morell era pagès a Riudellots de la Selva però era natural de la parròquia de Vilanna, avui en dia municipi de Bescanó. Segons ell mateix explica, en la seva confessió, l’àlies li havien adjudicat per viure encara sa mare en el lloc: “aixi dich que a mi me diuen molt temps ha Rafel Vilanna per sobre nom y es per causa que ma mare casa en un lloch ques diu Vilanna”.

La seva és una vida d’un bandoler de la quadrilla, que deixa de ser anònima gràcies al procés sumarial d’en Serrallonga, i que ens permet il·lustrar la vida diària –i la mort-  d’un bandoler del XVII.

També el trobem citat en les declaracions de Maria Àngela Quer de Sant Joan de Fàbregues, que havia anat amb al quadrilla com  a companya de Joan Sala, àlies lo Tendre, un dels germanastres d’en Serrallonga. Aquest testimoni explica que Rafel era el guia que la quadrilla tenien quan anaven per la plana de l’Empordà:

“Lo Rafel Vilanna jo’l conech motl bé perquè lo he vist moltes vegades y aquest era llur guia de dits bandolers de Serrallonga y dels demés en la terra de Ampurdà, perquè deyen ells que dit Vilanna ere molt pràtich per allí , lo qual Rafel Vilanna he vist pres vuy en la presó d’esta ciutat”.

dijous, 26 de novembre del 2020

CIRCULAR PER LES CRESTES D'ARGIMON







Una sortideta per les muntanyes de Santa Coloma, assequible i completeta. 

Arribem al punt d'inici de la ruta per al carretera de Farners. Fem l'aproximació en vehicle per a retallar la ruta i centrar-nos, en menys, en els cims que hem vingut a buscar. 

Deixem el cotxe en el punt on trobem les indicacions de la Ruta de les 10 Ermites. 

La ruta ens porta inicialment al cim de Sant Pere Vell o el Far, on hi trobem un punt geodèsic i les restes d'una torre de vigilància de l'Alta Edat Mitjana (S IX). 

A partir d'aquí seguim la carena de la Serra d'Argimon per un sender prou divertit que puja i baixa per tota la carena fins que ens deixa al collet als peus del santuari. 

Des del santuari d'Argimon tenim unes panoràmiques de 360 graus a les planes de la Selva i el Gironès , el Montseny i les Guilleries i fins a les serralades de marina. 

Baixem d'Argimon seguint les marques del PR de la Ruta de les 10 Ermites del Centre Excursionista Farners, que ens retornaran fins on tenim el vehicle. 

Una caminada senzilla, sense gaires pretensions,  però interessant per a conèixer aquesta part de muntanyes de Santa Coloma i Riudarenes i gaudir de molt bones panoràmiques des de les alçades.

dilluns, 23 de novembre del 2020

SERRALLONGA, LA NOVEL·LA DE RAFEL VALLBONA


"Menyspreable i exemplar, adorat i menystingut, Serrallonga és una de les figures més admirades del nostre passat. Des d'aquells primers anys del segle XVII en què les partides de bandolers campaven pels pobles i camins de Catalunya, ha arribat fins ara tot un seguit de dades que parlen d'un home perseguit durant anys per gairebé tot un exèrcit. Però qui va ser en realitat Joan Sala, àlies Serrallonga?Amb Serrallonga ens endinsem en la història i l'ambient feréstec de la Catalunya del segle XVII a través d'un relat fascinant que recrea els avatars biogràfics que van convertir un pobre camperol en un heroi indomable. Una novel·la d'aventures que presenta l'home amb totes les seves contradiccions i complexitats.Basant-se en l'argument i els guions de la pel·lícula de TV3, i amb un estil directe i efectiu fruit de la seva llarga experiència narrativa, Rafael Vallbona ha escrit Serrallonga, la història d'un bandoler que ha esdevingut llegenda."

Així es presentava l'any 2008 la novel·la "Serrallonga", escrita per Rafael Vallbona i editada per TV3 i Edicions 62 coincidint amb l'estrena de la pel·lícula a la televisió.

Una obra que venia a sumar-se al còmic, la banda sonora i la posterior venda del DVD que contenia la pel·lícula.


dijous, 19 de novembre del 2020

DE SANTA COLOMA A BRUNYOLA: PAISATGE HUMILS I ASSEQUIBLES

 






Avui hem deixat les nostres muntanyes de Santa Coloma per a caminar per la part més plana del terme. L’objectiu: definir una possible ruta a Wikiloc que porti de Santa Coloma a Brunyola i retornar. 

Per a fer la primera part, fins a Brunyola, hem seguit un itinerari ja senyalitzat, el de la ruta de l’Aigua. Per a retornar hem buscat alguns dels molts camins existents entre els dos municipis i hem seguit una ruta identificada en part amb senyals de pintura vermella. 

La ruta comença a la carretera vella de Girona, creuant el riu Esplet i passant per la urbanització de Santa Coloma Residencial. 

Passem per l’ermita de Nostra Senyora de Serrallonga i ja trobem una constant del paisatge: els camps d’avellaners, principal i reconegut cultiu de Brunyola, que ens acompanyaran durant tot el recorregut. 

Busquem un camí al mig del bosc per a separar-nos del tram asfaltat de carretera i seguim per una ample pista de sorra que ens portarà fins el nucli de Brunyola. Poques cases arrenglerades al voltant de l’estructura de l’antic castell i una bona talaia per a contemplar el pla de la Selva. 

Diferents camins entre pinedes i avellaners ens retornaran a Santa Coloma. 

Es tracta d’una caminada, de setze quilòmetres i mig, que ens permet conèixer els paisatges de la plana situada entre Santa Coloma i Brunyola. Humils, dòcils, sense estridències ... però els nostres paisatges més propers, que són de bon caminar i fan de bon conèixer.

dilluns, 16 de novembre del 2020

QUATRE LLIBRES DE REFERÈNCIA SOBRE EL BANDOLERISME CATALÀ






No podem entendre en Serrallonga sense el context social i històric de la Catalunya d’aquell moment. L’aproximació al bandoler no es pot fer únicament des de la llegenda i el romanticisme , doncs estaríem idealitzant un personatge de carn i ossos producte del seu temps. 

Hi ha suficient producció d’assaig per a fer aquest exercici de prospecció en la història del bandolerisme. Em permeto indicar-vos quatre llibres de referència que he incorporat a la meva col·lecció particular sobre el bandolerisme català.

El primer: “Pirates, bandolers i bruixes” d’Agustí Alcoberro (Ed. Barcanova,2004). 

Les falconades dels corsaris del Magrib i la construcció d'una xarxa de defensa a les costes catalanes. La petjada del bandolerisme i els seus efectes socials i polítics. La cacera de bruixes i els seus partidaris i detractors. Pirates, bandolers i bruixes: tres factors de conflictivitat que van sotregar Catalunya en els segles XVI i XVII.(*CR*)Aquest estudi històric, realitzat per un dels millors especialistes del període, repassa, amb claredat i amenitat, les claus d'aquells episodis. Una síntesi vibrant i una reflexió acurada sobre les seves causes i els seus efectes, mitjançant les fonts documentals i literàries.

El segon: “Bandolers, pirates i hugonots” de Joan Reglà (Ed. Selecta, 1969).

En aquest llibre sobre a història de Catalunya durant els Àustries, tema que no pot ser més interessant ni suggestiu pel lector curiós, es fa un minuciós examen de la política catalana de Felip II, i es dibuixa una visió de conjunt de la vida del Principat en una etapa decisiva en tot l’Occident d’Europa —la caracteritzada per les guerres de religió. La consideració del país a mitjan segle XVI com a finestra mediterrània europea, d’Espanya i per tant com a punt de contacte entre doctrines i civilitzacions ha fet que l’autor s’hagi plantejat els grans problemes de l’Espanya d’aquest segle, potència hegemònica de l’Europa de llavors, a la llum de les pressions estrangeres a Catalunya. El resultat lògic, com a reacció contra les pressions adversàries, va ésser la impermeabilització ideològica d’Espanya per Felip II. Aquesta problemàtica va fer que Joan Reglà valorés la veritable projecció europea d’un període ben apassionat de la història de Catalunya, els esdeveniments, del qual, per altra part, foren decisius en l’orientació futura de l’Espanya dels Àustries.

El tercer: “Nyerros i Cadells”, de Xavier Torres Sans (Reial Acadèmia de les Bones Lletres, 1993).

A partir de les originàries rivalitats pirinenques entre nyerros i cadells a fínals del segle XVI i començaments del XVIII, l’autor ressegueix la seva repercussió als comtats de Rosselló i Cerdanya, les terres de Ponent, la vegueria de Vic i algunes institucions catalanes, com la Reial Audiència de Barcelona. L’estudi dels casos concrets que es fa en aquest llibre ha comportat necessàriament un esforç de reinterpretació d’aquestes rivalitats, tant del seu origen com de la seva naturalesa.

I el quart: “Els bandolers. Segles XVI-XVII”, de Xavier Torres Sans (Eumo Editorial, 1991).

L’historiador  Xaver Torres fa una exploració sobre el bandolerisme del barroc, el seu  context social i econòmic, els motius, l’evolució... En definitiva un importantíssim i clarificador assaig sobre el bandolerisme català d’aquells segles.