L’ERMITÀ JAUME SAMBOLA

 

Coneixem la persona que va transcriure les receptes de ratafia i ungüent, en Cristòfol Llorens. Ara podem conèixer l’autor de la recepta de ratafia: l’ermità montserratí Jaume Sambola.

Jaume Sambola havia nascut a Girona l’any 1761 i prengué l’hàbit d’ermità el 2 de gener de 1791.

A Montserrat va ser l’ermità de la capella de la Trinitat l’any 1809  i posteriorment de la de Sant Dimes de 1817 a 1822.

L’any 1811 les tropes napoleòniques arrasaren les ermites i els anacoretes es refugiaren al monestir. A partir de 1813 existeix diferent correspondència en la que els ermitans demanaven que es rehabilitessin les ermites i poder tornar-hi, cosa que no aconseguirien fins el 1817.

El 1821  només quedaven quatre ermitans a Montserrat. Un any més tard, durant el període liberal, un contingent de tropes nacionals s’emportaren i empresonaren a Barcelona alguns monjos i també l’ermità Jaume Sambola. Foren alliberats, però el període liberal afectà la institució i el 1828 les ermites de Montserrat ja no estaven habitades, vivint els ermitans en el Monestir.

El 1833 els tres supervivents, inclòs Jaume Sambola, demanaren poder tornar als cims, però no ho aconseguiren. Els ermitans del XIX desapareixerien de Montserrat l’any 1838.

Finalment, Jaume Sambola, l’ermità de la Trinitat i Sant Dimes, retornaria  a la seva ciutat natal, on moriria el 27 de desembre de 1844.

Atès que l’ermità va morir l’any 1844, les receptes havien de ser escrites forçosament abans d’aquesta data. Així, doncs, tenim la referència a una de les receptes escrites més antigues del nostre país, montserratina en aquest cas, escrita per l’ermità Jaume Sambola i  transcrita per Cristòfol Llorens l’any 1859.

A banda de la importància de disposar d’una nova datació documental del licor al nostre país, aquest manuscrit també ens explica l’existència de ratafia dalt del massís de Montserrat, acompanyant segur  altres begudes –com els Aromes de Montserrat-  que els frares oferien als peregrins que pujaven a la muntanya sagrada.