dilluns, 2 de novembre del 2020

APAREIX UN MANUSCRIT AMB UNA NOVA RECEPTA ANTIGA DE RATAFIA

 



De tant en tant un document antic ens depara una agradable sorpresa. Hi ha documents insulsos, hi ha documents històrics i, al mig de tots ells, documents importants. Això ha passat amb un manuscrit que he localitzat i que conté... una antiga recepta per a fer ratafia!

I és més: una recepta per a fer ratafia que havia estat escrita abans per un ermità de Montserrat, el frare Jaume Sambola!

Es tracta d’un manuscrit tamany quartilla de sis fulls plegats i cosits amb fil.

Estan escrites a mà la portada i les vuit cares interiors. El paper és aprofitat perquè en les parts interiors de la portada i contraportada està impreses amb una mena de dedicatòries o felicitació per la diada de Sant Jaume.

Sabem l’autor, la data  i la localitat on es va escriure perquè així ho signa.

L’autor del manuscrit és Cristòfol Llorens i Cascante. La data és maig-juliol de l’any 1859 i la localitat Monistrol de Montserrat.

Sobre l’autor caldria una indagació en els arxius de Monistrol per a saber-ne més dades. Les cognoms entenc que és probable que tingués parentiu amb Cristòfol Castante Llopart, fabricant de teixits de Monistrol, i el seu fill Cristòfol Cascante Colom, arquitecte modernista que va dirigir-entre altres- les obres del Capricho de Gaudí a Comillas.

En la portada  del manuscrit hi ha un segell de l’Escola Dominical de Torelló (Osona). L’Escola Dominical de Torelló va ser un centre educatiu dels germans maristes que es van establir al municipi l’any 1888. El document, doncs, podria  haver estat dipositat en algun moment en la biblioteca o l’arxiu d’aquest centre educatiu.

El document conté quatre textos indexats en la portada:

-       La polca de Bacarisas

-       Datos curiosos de un Periodico

-       Modo de fer Ratafia

-       Modo de fer ungüent per curar llagas

La “Polca de Bacarisas” és el text en forma de rima que lloa la població de Vacarisses que “sempre es veu des de tots els racons de Montserrat”. El text porta la data del 10 de maig de 1859.

El segon text és una curiositat, copiada d’un article publicat al diari tradicionalista “La Corona”, en la que es fa una relació de la província d’origen dels diferents ministres espanyols des de la mort de Ferran II. Segons les dades onze dels ministres eren catalans o mallorquins. El text porta la data del 6 de juliol de 1859.