dijous, 31 de març del 2011

IMATGERIA MEDIEVAL A MIREPOIX





Un dels edificis més encantadors de Mirepoix és la Casa dels Cònsuls.

Es tracta d'un edifici del segle XV que va ser la seu dels jurats de la ciutat , on s'impartia justícia, era seu del consell municipal i també presó. Es va construir, com els altres edificis de la plaça, amb una porxada inferior i façana d'entramat de fusta.

El que distingeix la Casa dels Cònsuls és la biga de fusta que aguanta la porxada. Una gran peça de fusta de 12 metres de llarg totalment decorada amb 104 escultures tallades en la fusta.

Les escultures representen rostres i figures d'animals, éssers fantàstics i persones. Algunes són sarcàstiques, altres escatològiques, algunes escatològiques, d'altres fantàstiques... S'hi representen animals com ossos, gats o gossos; algun dimoni o persones diverses; o persones com frares i un africà.

L'artista o els artistes que van imaginar aquesta decoració van crear una peça única de l'art medieval que ens remet a les figures que decoren algunes portalades de le esglésies romàniques i gòtiques.

Aquesta obra es pot contemplar com una simbologia o també com una gran caricatura escultòrica del segle XV. Nosaltres ens vam entretenir una llarga estona observant tots aquells rostres que ens miraven somrients, com si aquelles figures fòssils haguèssin estat pensades per a provocar a qui les observa.

dimecres, 30 de març del 2011

MIREPOIX



El nostre periple per terres càtares de la comarca de l'Arièja ens va portar de nou fins a la ciutat medieval de Mirepoix.

Va ser una de les principals ciutats d'Oc a partir de l'any 1209 i principal centre de l'heretjia càtara segons l'església catòlica. En aquesta vil·la s'hi aplegava el major nombre de "Cases de Perfectes" (els seguidors càtars anomenats Bons Homes) sota la protecció del senyor de la regió, Pere Roger de Mirepoix.

L'any 1209 Simó de Montfort va assediar la ciutat i la va prendre.

Una crescuda del riu Hers va derruir la ciutat i va ser reconstruïda seguint la forma d'una "bastide" reial, amb carrers rectilinis, una nova catedral i una magnífica plaça al centre.

La catedral de Sant Maurici és un magnífic exemplar de gòtic occità i va ser l'església d'Europa més gran d'una sola nau, fins que la va superar la nostra catedral de Girona.

Aquesta plaça , la "Place des Couverts", és un dels espais més encantadors que jo he vist. Està tota envoltada de cases d'entramats de fusta (les característiques façanes "a pan de bois") i ens evoca directament a l'Edat Mitjana.

Podeu veure una panoràmica del lloc en el següent enllaç: Panoràmica Mirepoix.

Si mai teniu ocasió visiteu la ciutat. És un magnífic complement en una visita a la propera Carcassona.

dimarts, 29 de març del 2011

MONTSEGUR I ELS CÀTARS DE L'ARIÈJA



Una segona etapa de la nostra visita a les terres d'Occitània va ser el castell de Montsegur, al departament de l'Arièja.

El castell de Montsegur s'alça de manera impressionant dalt d'un "pog" que sembla inexpugnable. Aquest lloc va ser un dels darrers reductes on es van defensar els seguidors de la religió càtara i els seus valedors occitans durant la croada que el rei francès va organitzar per anexionar-se el país d'Oc i amb la benedicció -no podria ser d'altra manera- del papat catòlic.

El castell fa aguantar un setge de deu mesos. Després de la rendició, l'any 1243, tots els càtars que no van abjurar de la seva religió van ser cremats en una gran foguera al peu del gran castell.

Les terres occitanes supuren records del catarisme, una branca de la religió cristiana que va ser declarada heretgia pel catolicisme oficial i perseguida fins a la seva exterminació. Arreu trobem records i notícies històriques d'aquells fets, molt ben difosos com atractiu de turisme històric avui en dia.

Al poble de Fanjeaux hi vam trobar un magnífic exemple de creu d'Oc esculpuda en pedra . Es tracta del símbol oficial d'Occitània , tot i que no es una creu càtara com se sol pensar, doncs aquests no reconeixien la creu com a símbol.

En aquest poble hi va fer estada Sant Domènec, un inquisidor espanyol que va crear l'orde dels Dominics i que va tenir una revelació: des del cim de Fanjeux va veure una gran flama que baixava del cel i s'extenia per la plana. Amb això ja tenien l'ordre divina de què fer amb els càtars, tots a la foguera (vaja, una solució a la que ja ens ha acostumat al llarg de l ahistòria l'església oficial).

dilluns, 28 de març del 2011

MISTERIS I TRESORS A RENNES-LE-CHÂTEAU



Aquest cap de setmana hem fet una proposta diferent: hem fet uns escapada per terres d'Occitània, al departament francès de l'Aude , situat a uns 176 km de la frontera, i hem recorregut espais de la comarca del Razès, amb la ciutat de Limoux com a capital i just sota de Carcassona.

Un dels llocs que hem visitat és ple de misteris i llegendes, es tracta del poblet de Rennes-le-Chateâux (en occità Renàs el Castel).

El capellà del poble a principis del segle XX, Bérenger Saunière, va fer signes d'evident opulència i va renovar l'església dedicada a Santa Magdalena, va edificar una casa noble, uns jardins i una torre romàntica (la torre Magdala). Es diu que quan feia les obres de l'església va trobar uns manuscrits que li van permetre trobar el tresor dels càtars i alguns altres secrets.

Aquesta història fantàstica va començar a interessar a partir dels anys vint i va anar creixent fins a finals del segle. S'hi barregen tresors càtars i secrets d'església (la veritable història de Santa Magdalena i de Jesucrist), un edifici religiós amb imatgeria (com el terrible diable que guarda l'entrada de l'església) on buscar pistes de suposats tresors, l'estirp desapareguda dels reis visigots , ... un lloc i una història plens de misteris que han alimentat la imaginació de molts i que fins i tot han estat la base per a crear un best seller (El codi Da Vinci).

Avui en dia es poden visitar tots aquests espais de Rennes, el museu dedicat als misteris i passejar per la torre Magdala, on hi ha unes vistes privilegiades de la comarca que s'obre als seus peus.

Per a més informació: Rennés-le-Chateâux.

divendres, 25 de març del 2011

GRANOLLERS DE ROCACORBA


Acabarem aquesta ruta que vam començar a Sant Feliu de Pallerols en el petit agregat de Granollers de Rocacorba.

Joan Umbert, notari de Sant Feliu de Pallerols, havia estat un dels objectius d'en Serrallonga, al qual havia intentat segrestar en almenys una ocasió.

El notari narra en el procés sumarial que un tal Simón Subirà era qui donava informació a en Serrallonga sobre persones a qui robar o segrestar pels entorns de les Planes :

"Y tal fou la publica veu y fama per esta vila que si res se feia per esta terra emparticular en Serrallonga ell era la bruxula"

En una ocasió Simón Subirà va informar en Serrallonga dels llocs on passaria el notari:

"Im recordo molt be que havent de anar jo a Granollers de Rocacorba pera cobrar algunes rendes aura quatre o sinch anys lo Serrallonga tingue avis com jo havia de passar y nostre Senyor four servit noy ani per tenir algun destorp y sabi com lo dia havia jo de passar se posa - en Serrallonga- a pas en lo cami real que ve de Girona a la present vila pera capturarme y plagiarme perque roba ad alguns passatgers... y de tot entench era la bruxula lo dit Simon Subira y aço es la veritat".

Al cim de la muntanya de Rocacorba es troba el santuari que duu el seu nom, els gairebé 1.000 metres d'altitud ens permeten admirar unes magnífiques vistes del territori.

El santuari correspon a una construcció del segle XVIII, feta sobre un antic castell del segle XI.

A la capella del santuari trobem una rèplica de la imatge gòtica d'alabastre policromada del s.XIV, que representa la imatge de la Verge de la Pera. L'original la podem trobar en el Museu d'Art de Girona.

dimecres, 23 de març del 2011

ROBATORI FRUSTRAT A SANT ESTEVE DE LLÉMENA


En una ocasió els homes d'en Serrallonga havien decidit anar a robar al mas Vilaplana de de Sant Esteve de Llémena. Un dels bandolers, en Segimon Ferrer, confessa en el sumari com va anar aquell intent:

"lo dit Joan Vila fonch lome quens persuadi que anassem a robar la casa de T. Vilaplana de Sant Esteve de Llemana prop de Amer com de fet nos aplegarem y jay anavem jo testimoni, Gabriel Aymerich, Gaspar Surroca de Tavertet, Pere Joan Puig, Joan Sala y lo dit Joan Vila"

Per una tonteria i de camí cap a Sant Esteve Segimon Ferrer i Joan Vila van tenir raons:

"y per lo camo lo dit Joan Vila y jo nos barallarem per respecte quem havia trets alguns flochs de la xarpa y aixi noy anarem".

dilluns, 21 de març del 2011

LES ENCIES


Les Encies és avui un agregat de les Planes. En el segle XVII el municipi era un lloc de pas i d'actuació de la quadrilla d'en Serrallonga.

Entre d'altres veïns, un tal Miquel Arbosset, havia acompanyat en Serrallonga quan la quadrilla s'apropava al lloc a robar al camí ral d'Olot a Girona:

"Un dia venint ab nosaltres tambe Miquel Arbosset de les Ensies tractarem de posarnos a pas en lo cami ral que va de Olot a la ciutat de Girona en lo lloc dels Bullidors".

En el poble també hi havia un hostal, l'hostal de Myanes, on els bandolers havien anat en diferents ocasions a menjar i beure.

En Simon Subirats, el lladre que havia assassinat el seu soci, també va protagonitzar un espisodi en aquest hostal:

"En la ocasio y jornada sobre dita del dia de Nadal dit Simon Subirats trobantse en lo hostal de les Myanes de les Ansias demanant si havien vist a Salvador Arbosset dientli que era alli que havia pres pa son ana darrera ell y aconseguintlo al cami ral de Dona Palla de les Ansias digue dit Subirats quel pagas o que li tornas lo padrenyal que li havia venut"

Subirats reclamava a Salvador Arbosset que li pagués o li tornés un pedrenyal que li havia venunt, Arbosset li va donar la xispa o pistola que portava. Subirats va tornar a l'hostal de Myanes i retornà la xispa a Rafel Noguer, que li havia deixat suposem per a cometre alguns robatoris.

dimarts, 15 de març del 2011

UN LLADRE DE LES PLANES


Simon Subirats , també anomenat Simon de na Baldiria de les Planes, era un "fadri bagabundo lladre publich y margener qui va rodant per aqui sens fer feina ni jornal armat de ser pedrenyals ab la quadrilla de lladres de Joan Sala y Serrallonga".

Es veu que es dedicava, entre d'altres coses, a robar "buchs de mel". En una ocasió va robar el mas Oliveda de les Encies:

"ha robat en companyia de Jacinto Iglesias de Sant Aniol socio y company de la cort y del corral del bestiar de llana de dit mas Oliveda anyels y tambe treta y robada la mel y la cera dels bucs de abelles de dit mas Oliveda matant robant y destruint los dits buchs"

Alguna cosa es devia torçar entre aquests dos lladres, doncs en el sumari judicial s'acusa Simon Subirats "de matar y robar a dit Jacinto Sgleyas y despres de averlo mort y robat per no ser descubert de sa traytio y maldat no ha duptat de amagar y cobrirlo ab terra y fullaca en lo bosch y lloch dit dels Bullidors de la baronia de Santca Pau".

Es veu que van robar una mula a algun pagès de la parroquia de Falgons i es van repartir els diners, però l'ambició de Subirats el va empenyer a matar el soci i quedar-se la part de la venda de la mula.

Queda clar que no hi havia gaires escrúpols entre aquells lladres, fins el punt de matar-se entre ells per a quedar-se parts robades.

divendres, 11 de març del 2011

PELS ENTORNS DE LES PLANES D'HOSTOLES

En el terme municipal de les Planes d'Hostoles hi trobem una masia que es diu Vilamala. En aquest mas una dona rentava camises d'en Serrallonga per ordre d'un pastor fautor del bandoler:

"respongue dit marti quant las hi dona pera rentarlas li digue que eren de Serrallonga y tambe me digue dita dona de las casas de Vilamala que lo any passat ja las hi natajava y que li digue que sin deia res li donaria de bastonadas".

En aquells verals , propers al camí ral d'Olot a Girona, hi actuaven habitualment els homes de la quadrilla d'en Serrallonga:

"Lo dia o festa de Sant Marti del any 1630 en companyia de dos de altres armats de pedrenyals llarchs y curs quei havia fira en la vila de Amer se posa a pas en lo cami real qui va de Amer a Sant Feliu de Pallarols en lo torrent del mas Fabrega y alli detingue y roba als passatgers que per alli passaren".

"Trobantnos a la tarda en lo bosch de les planelles de la Vall de Astoles encontrarem a Joan Conchs y Maset de la vila de Amer que anave a cavall ab un matxo al qual detinguerem y per lo que diguerem que era home rich lo prenguerem y lligarem y axi pres y lligat lon portarem per boschs y montanyes volent per son rescat una grossa quantitat al qual diguerem que envias a cercar dit diner sino quel matariem y vehent ell que havie dies lo portavem y quel haviem desenganyat quens portas sis o set centes lliures que nom recorda la quantitat certa determina dit Conchs de escriurer una carta a sa muller y deutes que portassen lo diner".

dijous, 10 de març del 2011

LA VALL D'HOSTOLES


En el procés sumarial d'en Serrallonga s'expliquen diverses accions dels bandolers de les Guilleries pel voltant de la vall i el poble de les Planes d'Hostoles.

Simon Subirats, un "pobre d'almoyna" relata en una confessió que li prenen el 22 de juny de 1630 com: "fa uns tres o 4 anys fa poch mes o manco un vespre de nits y aixi ha hora captada ana aquadrillat ab sinch o sis lladres de la quadrilla de dit Serrallonga en lo mas Vila de la parrochia de les Planes de la Vall de Hostoles y toca a la porta de dit mas y fentse los de casa a la finestra demanant qui ere disimulant y disfrassant la veu respongue fingent esser en Jaume Fadri de Sau digue que li donassen posar amanassant y fent bravatas per los quals los donaren sopar y despres demanaren deu ducats y dientlos dit Vila que no tenia sino un doblo prengueren aquell".

El mateix episodi el relata Climent Roura, rector de la parroquia de Sant Cristòfol de les Planes, qui en va ser testimoni :

"Ignaci Pares treballador de la Sallera de les Planes y jo veniam de la vila de Rupit a la Sallera de les Planes y entre nou y deu horas de la nit passavem molt serca de la casa del mas Vila de les Planas y antes de arribar en dita casa sentirem fressa de gent al davant de la porta y com dit Ignaci Pares y jo no aportavam armas temerem y tinguerem per sert que eren lladres y aixi secretament sens fer fresa nos acostarem molt serca de las portas de dit mas Vila y veherem alli sinch o sis homens ab capas foscas que que avian tocat a la porta de dit mas Vila dels quals hoy que hu dells parlava tot sol y digue ad algu de dins casa que se here fet a la finestra que alli era en Jaume Fadri de Sau lladre de la quadrilla de Joan Sala y Serrallonga".

Els habitants del mas Vila van acabar lliurant deu ducats i sopar per als homes que havien trucat a la casa, pensant-se que qui tenien a les portes era el temut Fadrí de Sau i no pas Simon Subirats.

dilluns, 7 de març del 2011

UN NOTARI I UN TRAGINER DE SANT FELIU DE PALLEROLS


El camí ral d'Olot a Girona era , per a la quadrilla d'en Serrallonga, un bon lloc on assaltar traginers i cometre robatoris.
En una ocasió els bandolers van intentar capturar el notari de Sant Feliu de Pallerols. En el procés sumarial trobem un interrogatori a un tal Jeroni Terrats que declara :

"Haura dos mesos poch mes o manco quem prengue lo batlle de Sant Feliu de Pallarols ques diu Coromina quem prengue en ma casa pero jo no se perque ni perque sem pren la presen depositio".

I on se li demana si:


"En lo entorn de les festes de Nadal del any 1630 trobantse sobre la casa dita lo Sabater de Susqueda ahont eren anats tots a trobar a dit Serrallonga y demes lladres de la quadrilla y si anantsen dits Serrallonga y sos companys a posarse a pas en lo cami real qui va de la vila de Sant Feliu de Pallarols a la vila de Amer a effecte de aguaytar alli a T. Umbert notari de dita vila de Sant Feliu de Pallarols y composarlo ab deu milia lliures".

El notari de Sant Feliu devia ser persona rica si pretenien treure'n tantes lliures del seu segrest. Amb tot, però, no ho van poder dur a terme. La quadrilla havia posat una dona a espiar el notari i avisar-los quan aquest passava pel camí ral, però no va poder ser:

"Tenint per aquest efecte una espia quel espiava y si per ferse descuydada la espia o que dit Umbert no passas a la postra vehent que ja no podien pendrer y captivar a dit Umbert robaren en dit cami real als passatgers los diners los pedrenyals y algunes capes de pastor".

En una altra ocasió també van robar un traginer de la vila, però com relatà el mateix Serrallonga:

"Tractarem de posarnos a pas en lo cami real qui va de la ciutat de Gerona a al vila de Olot prop los Bullidors y alli robarem als passatgers los diners robas y demes que aparegue y en particular passant per alli T. Masdeu mercader de Sant Feliu de Pallarols y haventli presos nos companys los pedrenyals jols fiu tornar perque dit Masdeu ere amich meu"


dissabte, 5 de març del 2011

BANDOLERS A LES PORTES DE LA GARROTXA (1)



El radi d'acció d'en Serrallonga i els seus s'escampava molt més enllà de les seves Guilleries natals. Cap al sud fins a Manresa o Montcada. Cap al nord fins a Costaroja i també fins el camí ral de Banyoles a Girona.

Les serres de les Medes (al parc natural de la Garrotxa) o les muntanyes de Rocacorba no deixen de ser una extensió física de les Guilleries i el Collsacabra i, per tant, un entorn boscós perfecte per a caminar, actuar i amagar-se.

Dos camins principals i molt transitats com eren els camins rals d'Olot i Banyoles fins a Girona eren perfectes per a cometre assalts i robatoris.

Us proposo en les properes entrades d'aquest bloc una ruta que s'inicia a Sant Feliu de Pallerols a la comarca de la Garrotxa i finalitza a Granollers de Rocacorba, ja a la comarca del Gironès, i que passa per diferents llocs i espais que va trepitjar en Serrallonga i altres bandolers de la seva quadrilla.

És una ruta de de 19 quilòmetres , per petits pobles, agregats i masies, que també són protagonistes i escenaris de la història dels bandolers de les Guilleries.

dijous, 3 de març del 2011

PERSEGUINT EN SERRALLONGA A AMER ?


Els batlles locals eren a primera línia en l'operatiu per atrapar els bandolers del segle XVII. Ells havien de cridar a sometent i atrapar els lladres d'ofici o a partir de les proclames del virrei o les ordres dels nobles i senyors. Del seu compromís en aquesta tasca -o de la manca de compromís- depenia en bona part la continuïtat de les quadrilles de bandolers de les Guilleries.

En una entrada anterior del bloc he parlat de la dubtosa persecució a la que el batlle de Vidrà i Vallfogona sometia en Serrallonga. Hi ha un altre cas que em sembla il·lustratiu de l'ambivalència d'aquestes autoritats locals: el cas dels batlles d'Amer.

En el procés sumarial d'en Serrallonga se'ns parla de dos batlles d'aquest municipi: Miquel Lloret que havia donat cobertura als lladres i Joan Mont que els perseguia.

Respecte el primer el Fadrí de Sau declara: "Jo conech molt be a Miquel Lloret de Amer que es estat batlle de aquella vila en casa del qual nosaltres som estats algunes vegades hins ha donat a menjar y a beurer ". En una ocasió , en la qual els bandolers menjaven a casa seva, també va advertir als homes d'en Serrallonga que s'apropaven quaranta homes que els perseguien. En la fugida aquesta van haver de deixar anar presos que portaven per a demanar restat.

Joan Mont, també batlle d'Amer en un altre període, si que anava al darrere dels bandolers.

Tenia, però, un "traidor" dins la seva mateixa família: el seu germà Miquel Mont.

Això ho declara el Fadrí de Sau: "Miquel Mont de Amer si be esta en Angles es germa de Miquel Mont batlle lo qual Miquel Mont es molt gran amich fautor y valedor nostre ... y en algunes ocassions que ell sabia que lo dit Joan Mont batlle son germa exie a la persecutio ell dit Miquel Mont nos venie avisar."

Com es veu, la teranyina de complicitats de la gent de la terra havia de fer difícil la feina dels batlles i el compliment fidel de les ordres de persecució del bandolerisme, si és que volien complir-les.