Els batlles locals eren a primera línia en l'operatiu per atrapar els bandolers del segle XVII. Ells havien de cridar a sometent i atrapar els lladres d'ofici o a partir de les proclames del virrei o les ordres dels nobles i senyors. Del seu compromís en aquesta tasca -o de la manca de compromís- depenia en bona part la continuïtat de les quadrilles de bandolers de les Guilleries.
En una entrada anterior del bloc he parlat de la dubtosa persecució a la que el batlle de Vidrà i Vallfogona sometia en Serrallonga. Hi ha un altre cas que em sembla il·lustratiu de l'ambivalència d'aquestes autoritats locals: el cas dels batlles d'Amer.
En el procés sumarial d'en Serrallonga se'ns parla de dos batlles d'aquest municipi: Miquel Lloret que havia donat cobertura als lladres i Joan Mont que els perseguia.
Respecte el primer el Fadrí de Sau declara: "Jo conech molt be a Miquel Lloret de Amer que es estat batlle de aquella vila en casa del qual nosaltres som estats algunes vegades hins ha donat a menjar y a beurer ". En una ocasió , en la qual els bandolers menjaven a casa seva, també va advertir als homes d'en Serrallonga que s'apropaven quaranta homes que els perseguien. En la fugida aquesta van haver de deixar anar presos que portaven per a demanar restat.
Joan Mont, també batlle d'Amer en un altre període, si que anava al darrere dels bandolers.
Tenia, però, un "traidor" dins la seva mateixa família: el seu germà Miquel Mont.
Això ho declara el Fadrí de Sau: "Miquel Mont de Amer si be esta en Angles es germa de Miquel Mont batlle lo qual Miquel Mont es molt gran amich fautor y valedor nostre ... y en algunes ocassions que ell sabia que lo dit Joan Mont batlle son germa exie a la persecutio ell dit Miquel Mont nos venie avisar."
Com es veu, la teranyina de complicitats de la gent de la terra havia de fer difícil la feina dels batlles i el compliment fidel de les ordres de persecució del bandolerisme, si és que volien complir-les.
En una entrada anterior del bloc he parlat de la dubtosa persecució a la que el batlle de Vidrà i Vallfogona sometia en Serrallonga. Hi ha un altre cas que em sembla il·lustratiu de l'ambivalència d'aquestes autoritats locals: el cas dels batlles d'Amer.
En el procés sumarial d'en Serrallonga se'ns parla de dos batlles d'aquest municipi: Miquel Lloret que havia donat cobertura als lladres i Joan Mont que els perseguia.
Respecte el primer el Fadrí de Sau declara: "Jo conech molt be a Miquel Lloret de Amer que es estat batlle de aquella vila en casa del qual nosaltres som estats algunes vegades hins ha donat a menjar y a beurer ". En una ocasió , en la qual els bandolers menjaven a casa seva, també va advertir als homes d'en Serrallonga que s'apropaven quaranta homes que els perseguien. En la fugida aquesta van haver de deixar anar presos que portaven per a demanar restat.
Joan Mont, també batlle d'Amer en un altre període, si que anava al darrere dels bandolers.
Tenia, però, un "traidor" dins la seva mateixa família: el seu germà Miquel Mont.
Això ho declara el Fadrí de Sau: "Miquel Mont de Amer si be esta en Angles es germa de Miquel Mont batlle lo qual Miquel Mont es molt gran amich fautor y valedor nostre ... y en algunes ocassions que ell sabia que lo dit Joan Mont batlle son germa exie a la persecutio ell dit Miquel Mont nos venie avisar."
Com es veu, la teranyina de complicitats de la gent de la terra havia de fer difícil la feina dels batlles i el compliment fidel de les ordres de persecució del bandolerisme, si és que volien complir-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada