SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: ESPIANT EN SERRALLONGA

 

En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem vuit pàgines dedicades a Sant Joan de les Abadesses. Es tracta d’una comunicació o compareixença que fa Joan Agustí Forés, batlle de Camprodón, informant al fiscal i procurador de al cúria reial, honorable Onofre Meltiori Ferrer, de les vicissituds que han tingut dos homes que havia enviat a espiar i atrapar en Serrallonga al terme de Sant Joan de les Abadesses.

El 4 d’agost de 1631 el veguer va enviar a Antoni Puig, criat, i a Bernat Solà, nunci, a espiar la casa d’en Guillem Guardans, pagès habitant de la masia de La Girona, en la parròquia de Sant Joan de les Abadesses.

“lo senyor veguer nos mana a mi y Anton i Puig mon criat anassem en al vila y baronia de Sanct Joan les Abadesses y ahont seria menester y en particular en lo mas de la Girona de dit terme de Sanct Joan pera espiar y tenir guarda a Joan Sala alias Serrallonga bandoler públic si passava per dita casa o confins de aquella per acostumarhi de passar les vegades fuig en França per tenir en dita casa confederencia per raho de haver estat en dita casa de la Girona una cosina germana de dit Serrallonga muller de un home ques diu Giraut y haverhi en dita casa un home ques diu Guillem Guardans que segons es fama publica li es factor y acollidor”

Va passar, però, un fet inesperat: el batlle de Sant Joan, Miquel Gironella, va trobar sospitosos els dos espies i els va fer detenir i tancar a la presó, on els tingué un dia i una nit tancats. Per culpa d’això els dos espies es lamentaven que no havien pogut atrapar en Serrallonga, a qui volien esperar en el pas de la jaça de Callau, prop de Mantet.

Segons els dos espies en Guillem Guardans havia passat a en Serrallonga a França i per a fer-ho s’havia disfressat de pastor tot i no ser-ho. Sabent això confiaven esperar i atrapar en Serrallonga, però l’error del batlle de Sant Joan els ho va impedir.

I és així com Serrallonga va continuar la seva activitat bandolera, durant dos anys més, fins que la vigília de Tots Sants de l’any 1633 va ser atrapat a ca l’Agustí de Santa Coloma de Farners. El gener de 1634 era ajusticiat a la ciutat de Barcelona i entrava en la llegenda.

Sant Joan de les Abadesses i Santa Coloma de Farners, dos llocs, com podeu veure units per la història del bandoler. En el podrien haver atrapat, en l’altre finalment el van atrapar.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: ARRIBA EN SERRALLONGA

 

A partir de l’any 1629 Serrallonga va començar les seves anades i vingudes cap a França. Quan s’intensificava la persecució o s’esllanguia la quadrilla, fugia cap el Viver, a l’altra costat de frontera. Un lloc de pas era també la portella de Mantet, on havia trobar refugi en cabanes de vaquers i pastors.

Aquest pas per Mantet s’explica pel seu retorn de Nyer. Aquest era el camí que enllaçava el Conflent amb la Catalunya del Sud. I Serrallonga sovintejava Nyer perquè la família Banyuls eren precisament els caps de la facció nyerra.

Va ser en una d’aquestes fugides, l’any 1632, que en el camí entre entre Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, va trobar a la Joana Macissa , la vídua del moliner de Castelló d’Empúries, que anava camí de Núria. A partir d’aquell moment  la Joana el va acompanyar, fins el darrer dia.

Durant dos anys en Serrallonga i la Joana van emprendre camins de fugida cap el Nord, cap  l’Empordà i també cap el Conflent. Per Pi i Mantet i també per la Coma de la Dona. Era fama pública que el bandoler es movia per aquelles muntanyes en cabanes de pastor i vaquers i que fins i tot  l’anomenaven popularment “oncle Joan”.

Les festes de Nadal de 1630 en Serrallonga també les a Nyer i el poble de En. Va tornar a Catalunya passant per Sant Joan:  “Thomas de Banyuls digue a dit Bernat Pellicer quens tingues a casa a dit Clavell y a mi fins que jo estigues un poch reforçat perquè encara no estave del tot bo com de fet dit Bernat Pellicer nos amena en sa casa y allí estiguérem dit Clavell y jo les festes de Nadal que ara me recordo que estes festes que venen fara tres anys y  dit Pellicer nos dona en dita sa casa y ab molta amistat y quant nos ne anarem nos acompanya fins a Sant Joan Çes Badesses”.

I sempre que en Serrallonga passava per Sant Joan de les Abadesses ho feia passant per la masia de la Girona perquè en aquesta casa hi havia viscut una cosina germana seva, casada amb un home que es deia Giraut. Quan Serrallonga i els bandolers fugien cap el nord, buscant refugi en les terres del Conflent o França, caminaven des de Querós passant pel Collsacabra i d’allí cap a Camprodon i les muntanyes. En el seu camí, en el terme de Sant Joan de les Abadesses, una masia era punt de referència i lloc obligat de pas: la Girona.

L’any 1631, no obstant, en la masia hi vivia un tal Pencas i , sobretot, en Guillem Guardans. Aquest darrer era fautor i acollidor d’en Serrallonga i en una ocasió el va ajudar a passar a França i ho va fer disfressat de pastor. Una actuació  de la que Guardans no se n’amagava.

Així doncs, la masia de la Girona de Sant Joan i els seus estadants tenen especial protagonisme en la història del bandoler de les Guilleries i esdevenen part important del “territori Serrallonga” més allunyat de les Guilleries.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: LA HISTÒRIA

 

Sant Joan de les Abadesses va donar a la història del país un dels bandolers més importants: el capellà Antoni Roca. Principal bandoler català abans d’en Rocaguinarda i en Serrallonga.

Per motius desconeguts va entrar a les guerres privades del Pirineu que enfrontaven d’una banda els pagesos i de l’altra, la família Cadell.

Es pot considerar que Roca va ser el primer cap militar professional, ja que llogava el seu servei i el de la seva quadrilla, d’uns 80 o 100 homes, a qui estigués disposat a pagar. Fins i tot va lluitar per al rei de França en les seves guerres contra l’emperador Carles V.

En una d’aquestes guerres, Roca va dirigir una força d’uns 3.000 homes, va envair la Cerdanya i va posar setge a Puigcerdà. Això el va convertir en objecte de l’odi de les autoritats reials de l’època.

Antoni Roca va ser traït i sentenciat a Barcelona el 26 de juny de 1546.

Anys més tard apareixeria a Sant Joan de les Abadesses un altre famós bandoler nyerro: en Perot Rocaguinarda.

El famós bandoler nyerro  Perot Rocaguinarda també va fer de les seves per Sant Joan de les Abadesses. En aquest cas posant-se al servei de l’abat del monestir que es negaven a sotmetre’s  a l’autoritat del bisbe de Vic, el cadell Robuster, com havien fet altres monestirs.

Tot al contrari, els monjos havien arribat a parapetar-se dins l’abadia i amb homes armats i havien impedit al bisbe Robuster entrar dins el recinte.

L’abadia va buscar la protecció del capità nyerro i el 1609 aquest es presentà a Sant Joan amb al seva quadrilla i va fer fugir els partidaris del bisbe de Vic.

A banda d’en Perot un dels seus lloctinents anomenat “Lo Batllo” també feia acte de presència a Sant Joan, amb una colla de la quadrilla, per a protegir les possessions de l’abat Francesc de l’abadia.

Com podem veure l’abadia de Sant Joan de les Abadesses va ser partidària del bàndol nyerro i les raons amb els cadells van ser continuades i notables, amb l’estil violent propi d’aquella època.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: LA LLEGENDA I EL MITE

 

La vila de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès,  és una de les més carregades d’història majúscula del nostre país.  Història i mitologia. Des de la importància del seu monestir al llarg dels segles, fins el record del mite del Comte Arnau.

Però a tota aquesta història i a tots aquests mites hi podem afegir encara moltes més històries i llegendes sobre bandolers. I, sorprenentment, també sobre el bandoler Joan de Serrallonga.

Hi ha històries i records precisos del seu pas per Sant Joan. Però abans d’ell en trobem d’altres que evoquen el record d’altres bandolers i també dels nyerros.

En el segle XIX el sacerdot i historiador català Pau Parassols Pi, precisament nascut a Sant Joan de les Abadesses l’any 1828, escrivia en el seu treball “Nyerros i cadells” que Bernat Cadell, un dels capitostos del bàndol cadell (la facció enfrontada als nyerros del Conflent) era nascut a la casa forta de la Serra de Cadell, una masia important de Sant Joan de les Abadesses.

Segons Parassols els cadells haurien infringit fortes pèrdues als nyerros en una brega succeïda a Ogassa, port del serrat dels cadells, on durant anys s’hi trobaven restes d’armes i restes d’homes morts en la lluita, en una fondalada anomenada “sepultura dels nyerros”.

Amb tot, les apreciacions de Parassols s’han demostrat incertes i les hem d’entendre en el marc de la protohistòria del nostre país. Lluís Maria Soler i Terol, historiador i biògraf del bandoler Rocaguinarda, va desmentir la vinculació dels Cadell de Prullans amb els cadells d’Arsèguel.

També forma part d’aquest “error” de la protohistòria catalana la teoria escrita l’any 1895 per Celestí Barallat Falguera.  Aquest advocat, botànic i erudit, va defensar que el bandoler Serrallonga provenia de la família noble de Bernat Hug de Serrallonga, al Vallespir. Aquesta nissaga medieval entronca amb Sant Joan de les Abadesses perquè en el segle XIII van comprar possessions a l’abadia, en concret els castells de Llaers i Milany.

Però l’intent de Celestí Barallat per atorgar pàtina de noblesa al Don Joan de Serrallonga també va ser més invenció que no pas erudició.

Segons Joan Fuster la mitologia del mite d’en Serrallonga es va tancar l’any 1900 amb la publicació del poema “La fi d’en Serrallonga” de Joan Maragall. El mateix que va fer estades sovintejades a Sant Joan de les Abadesses, on va trobar la inspiració per al famós poema “La vaca cega”. Qui sap si en una d’aquestes estades va sentir parlar a Sant Joan del bandoler i va trobar aquí també la inspiració per al seu poema.

SERRALLONGA AL MAS "LA GIRONA" DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

 

El pas d’en Serrallonga pels espais de l’actual comarca del Ripollès està documentat en diferents ocasions i llocs. L’estiu de 1632, amb la Joana Macissa, s’havien refugiat pels entorns de Valfogona del Ripollès i el setembre del mateix any havia robat i mort un traginer al coll de Cans.

En el procés sumarial hi trobem, però, un lloc que ja no era ocasional, sinó habitual per a en Serrallonga. Es tracta de Sant Joan de les Abadesses i en particular un dels seus masos.

Quan Serrallonga i els bandolers fugien cap el nord, buscant refugi en les terres del Conflent o França, caminaven des de Querós passant pel Collsacabra i d’allí cap a Camprodon i les muntanyes. En el seu camí, en el terme de Sant Joan de les Abadesses, una masia era punt de referència i lloc obligat de pas: la Girona.

El procés sumarial digitalitzat del bandoler s’inicia amb vuit pàgines dedicades a la vila de Sant Joan i la masia de la Girona.

Es tracta d’una comunicació o compareixença que fa Joan Agustí Forés, batlle de Camprodón, informant al fiscal i procurador de al cúria reial, honorable Onofre Meltiori Ferrer, de les vicissituds que han tingut dos homes que havia enviat a espiar i atrapar en Serrallonga al terme de Sant Joan de les Abadesses.

El 4 d’agost de 1631va enviar a Antoni Puig, criat, i a Bernat Solà, nunci, a espiar la casa d’en Guillem Guardans, pagès habitant de la masia de La Girona, en la parròquia de Sant Joan de les Abadesses.

“lo senyor veguer nos mana a mi y Anton i Puig mon criat anassem en al vila y baronia de Sanct Joan les Abadesses y ahont seria menester y en particular en lo mas de la Girona de dit terme de Sanct Joan pera espiar y tenir guarda a Joan Sala alias Serrallonga bandoler públic si passava per dita casa o confins de aquella per acostumarhi de passar les vegades fuig en França per tenir en dita casa confederencia per raho de haver estat en dita casa de la Girona una cosina germana de dit Serrallonga muller de un home ques diu Giraut y haverhi en dita casa un home ques diu Guillem Guardans que segons es fama publica li es factor y acollidor”

Així, doncs, era habitual que Serrallonga anés a la Girona perquè hi havia residit una cosina germana seva i coneixia els estadants.

Puig i Solà també tenien la missió d’espìar a Ramon Seguí, bandoler de la parròquia de Surroca, al qual trobaren en el monestir de Sant Joan.

Va passar, però, un fet inesperat: el batlle de Sant Joan, Miquel Gironella, va trobar sospitosos els dos espies i els va fer detenir i tancar a la presó, on els tingué un dia i una nit tancats. Per culpa d’això els dos espies es lamentaven que no havien pogut atrapar en Serrallonga, a qui volien esperar en el pas de la jaça de Callau, prop de Mantet.

Segons els dos espies en Guillem Guardans havia passat a en Serrallonga a França i per a fer-ho s’havia disfressat de pastor tot i no ser-ho. Sabent això confiaven esperar i atrapar en Serrallonga, però l’error del batlle de Sant Joan els ho va impedir.

Així doncs, amb aquestes vuit pàgines del procés, podem  descobrir un nou lloc relacionat amb el bandoler, en aquest cas la masia de La Girona de Sant Joan de les Abadesses. En la nostra estada al lloc vam poder parlar amb l’actual mestressa. Ens va explicar que havien sentit dir que el bandoler Joan de Serrallonga havia estat allí, però que van pensar sempre que era una llegenda. Ara confirmen era ben real i que en aquell mas, l’any 1631 i en diferents ocasions, el bandoler de les Guilleries hi havia fet estada.

DESCOBRINT SANT JOAN DE LES ABADESSES

 

Moltes excuses són bones per deixar-se caure i gaudir dels entorns de Sant Joan de les Abadesses. Nosaltres hi tenim vivint l'Ànnia, per tant això sol ja és la gran raó. Però també som capaços de trobar noves raons. Una d'elles fer fotografies d'una masia, la Girona, on en Serrallonga hi va estar l'any 1631 i de la qual us en parlaré en una propera entrada.

Per ara, quedem-nos amb tot el que vam poder gaudir en aquesta nova estada.

Una vila amb molt història, amb un centre històric d'aires medievals, el monestir romànic i el pont gòtic que salva el Ter i sota el que vam fer una bona migdiada i una bona banyada.

Una vila amb passat industrial, com l'abans esplendorosa colònia Llaudet i un raconet tan simpàtic com la palanca sobre el Ter. La colònia és un tros de memòria que s'ha d'intentar preservar.

I moltes més coses que anirem descobrint en propers sortides.

En aquesta nosaltres vam aprofitar per fer una visita guiada a la capital de comarca, Ripoll, i conèixer vestigis de la Guerra Civil. Entre ells el recentment recuperat refugi antiaeri. Allí dins vam pensar, que a fora molta gent no ha après del passat. Força trist. 

TARDOR. PANORÀMIQUES I BALMES A LLAÈS

 

Un racó del nostre país que ens té enamorats és el territori de Llaès. Una fantàstica zona natural i forestal al nord d’Osona o al sud del Ripollès, segons es miri, a la qual hi accedim des de Santa Maria de Besora, en la preciosa subcomarca del Bisaura.

Tot l’entorn de Llaès és un paradís de boscos, prats i roquissars de cingleres modestes, però que guarden enormes tresors, com són les seves balmes antigament habitades.

Aquesta nova ruta  condensa bona part d’aquests tresors, amb la particularitat que l’hem quan la tardor ho il·lustra tot amb els seus colors vermellosos i el paisatge es torna diferent.

Hem fet una ruta circular començant just al coll de Bevi, per a dirigir-nos gràcies a un sender ben fresat, fins les balmes de Ferrers. Allí hem gaudit de les restes de la balma aèria i les panoràmiques que ofereix el balcó natural cap a Santa Maria de Besora. No gaire lluny hi ha la balma de les Burres, que encara conserva totes les parets, però no ens hem adonat i ens l’hem oblidat (una bona excusa per a tornar a fer la ruta més endavant).

Continuat el camí, a no tardar, hem arribat al sorprenent paratge del pla de Marenyol. Un enorme prat obert als quatre vents, amb el Pedraforca i els Pirineus al fons i els arbres tardorals fent de closa del prat. Un veritable regal per al caminant, no deixa indiferent.

Després de passar pel mas i l’ermita romànica de Sant Jaume de Barretó, la pista ja comença a resseguir una suau cinglera que ens porta de dret fins l’espadat del Morro del Quer. Una poderosa proa de pedra navegant sobre les ones de boscos, sobre la qual ens sentim vigies d’una panoràmica impressionant  farcida de tot: Llaès, masos, prats, boscos i les altes muntanyes que arriben fins els Pirineus. Un lloc privilegiat del nostre país.

Deixem el morro acollits per una  fresca fageda  que ens porta fins l’antiga masia de Milany. Des d’aquí optem per completar aquesta ruta amb una ascensió fins el castell de Milany. Ens obligarà a fer una exigent pujada de dos-centes metres , però dalt de tot ens regalarà una  panoràmica de 360 graus i la visita al recinte arqueològic del castell medieval.

Tornem pel mateix camí arribats de nou a la masia comencem a resseguir el tímid sender (s’ha d’estar a l’aguait) que ens portarà a les balmes més importants de Llaès.  Nosaltres visitem la de Fleus i la de Teixidor, deixant-nos la Baumassa.

L’únic que es pot dir de les balmes de Llaès és que s’han de conèixer. Formen part del tresor etonològic i patrimonial del país. Totes van ser habitades fins a mitjans del segle passat, per la qual tenen un valor testimonial únic. Per la seva grandària la de Teixidor és la més sorprenent.

A partir de la balma de Teixidor una pista senyalitzada, que segueix en paral·lel a la riera de Milany,  ens porta fins la masia de l’Espunyola i d’aquí a la carretera que ens porta al punt d’inici del recorregut.

Hem fet una de les rutes més entretingudes, variades i riques en natura i patrimoni que es poden fer en el nostre país. Esplèndida en qualsevol època de l’any i molt especialment en les  setmanes que la tardor ha mudat el paisatge.

Un veritable paradís per a caminar.

BUFADORS DE BEVÍ I BALMES DE LLAERS

Hi ha llocs on hi tornes a caminar perquè creus que val molt la pena ensenyar-lo a altres persones i que en puguin gaudir com ho vas fer tu.

Aquest cap de setmana vam anar a un lloc d’aquests per tal que les noies de casa ho coneguin . Vam tornar a la doble  ruta dels “bufadors de Beví”,  on la capritxosa natura ha creat un espai de pedra i bosc veritablement singular; i a les balmes de Llaers, on va ser l’home qui va saber aprofitar les balmes creades per la natura i construir habitatges al seu recés.

A cavall de les comarques d’Osona i el Ripollès, nosaltres ens hi vam apropar per Santa Maria de Besora.  La circular dels bufadors de 5,76 kms i la ruta de les balmes d’11 kms permet fer-les en un sol dia o una matinal.

Uns espais molt recomanables per a gaudir de la natura i quedar sorpresos de la capacitat de l’home d’adaptar-se a aquesta.

RUTA PER VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS

 

Una proposta de caminada molt interessant la tenim al bonic poble de Vallfogona del Ripollès.

Es tracta del camí que fa una ascensió a les Serres de Milany pel sender que paral·lel al torrent de la Masica. Ideal per a trobar-hi frescor, gorgs i verdor en els dies més calurosos.

Despres de carenar el cim arribem a l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils, el punt més alt, i acte seguit devallem amb força pendent fins trobar de nou l'aigua, al torrent de la Balma.

El paisatge és preciós i les zones d'ombra i amb aigua permeten guanyar la calor de l'agost.
Tot el recorregut és d'uns divuit quilòmetres. Tot està molt ben senyalitzat, exceptuant l'enllaç entre el darrer salt del torrent de la Masica i el PR que enllaça amb Santa Magdalena. Per a fer a fer-lo vam seguir aquesta ruta de wikiloc.

Aquesta caminada, a banda de l'excepcional paisatge, ens permet evocar al figura del bandoler Joan de Serrallonga, atès que tenim notícia del seu pas per aquests entorns del Ripollès en el segle XVII. En les darrere tres entrades del bloc he repassat aquells fets, acompanyant les entrades amb dibuixos on els he recreat.

EN SERRALLONGA PER VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS (1)

En Serrallonga mata un traginer de Ribes al coll de Canes.

 

Tres imatges del coll de Canes, entre Vallfogona i Olot.

Els entorns de Vallfogona del Ripollès varen acollir un fugitiu famós en el segle XVII: en Joan de Serrallonga.

Cap el final de la seva carrera, entre 1632 i 1633, el bandoler va amagar-se amb la Joana Macissa per les serres de Milany i altres entorns de Cabrera. Tenim notícia de la seva presència als entorns de Collfret, Ciuret i el coll de Canes, totes recollides en el procés sumarial del bandoler.

Aquest territori devia ser prou conegut pel bandoler a partir de les seves fugides cap a la baronia de Nyer, a l’altra vessant del Pirineu, i aquests feréstecs i espais del Cabrerés devien ser idonis per a la seva seguretat quasi al final de la seva carrera delictiva.

En el procés sumarial hi consten les declaracions d’un tal  Joan Rubert, pagès de Sant Quirze de Besora:

“De dos anys a esta part Joan Sala y Serrallonga cap de quadrilla reve per aquelles parts de Collfret Pla Traver y altres circumvehines com son Coll de Siuret y altres partides del terme de Vidra y Vallfogona que tot es districte y jurisdictio del balle de Vallfogona y publicament dit Serrallonga se estava per aquelles partides segons se deye y mo deyen a mi los pastors sens que tingues persequtio alguna nimmenos se haya alsat sometent contra ell sabentho com ho sabia totom”.

Aquest testimoni es fa ressò de  l’assassinat d’un traginer de Ribes de Freser ocorregut al coll de Canes, un coll situat a la carretera que va de Vallfogona a Olot, i també de la manca d’actuació del batlle de Vallfogona :

“Y a  be que dit Serrallonga anant com anave amb una dona mata un traginer de Ribes al coll de Canes com de fet lo mata no sen feu ninguna mentio essent molt prop de Vallfogona y en aquella ocasió y altres que dit Serrallonga es estat per aquelles partides may Lorens Piella batlle que les hores ere de Vallfogona y  per consegüent del terme de Vidra ha feta ninguna diligentia ni alsat sometent contra dit Serrallonga ni perseguit ni fet perseguir”

Aquesta manca de diligència del batlle de Vallfogona també l’assenyala un altre testimoni , un tal Pere Oliva :

“y allí ohi a dir públicament que Joan Sala y Serrallonga lladre publich y cap de quadrilla  ab una dona que amenave es estaven per aquelles partides... y que per allí dit Serrallonga se estave sens que los offitials ordinaris com son balles y altres de dita jurisdictio fessen ningua diligentia publica en persequtio de dit Serrallonga”.