A partir de l’any 1629
Serrallonga va començar les seves anades i vingudes cap a França. Quan
s’intensificava la persecució o s’esllanguia la quadrilla, fugia cap el Viver,
a l’altra costat de frontera. Un lloc de pas era també la portella de Mantet,
on havia trobar refugi en cabanes de vaquers i pastors.
Aquest pas per Mantet
s’explica pel seu retorn de Nyer. Aquest era el camí que enllaçava el Conflent
amb la Catalunya del Sud. I Serrallonga sovintejava Nyer perquè la família
Banyuls eren precisament els caps de la facció nyerra.
Va ser en una d’aquestes fugides, l’any 1632, que en el camí entre entre Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, va trobar a la Joana Macissa , la vídua del moliner de Castelló d’Empúries, que anava camí de Núria. A partir d’aquell moment la Joana el va acompanyar, fins el darrer dia.
Durant dos anys en Serrallonga
i la Joana van emprendre camins de fugida cap el Nord, cap l’Empordà i també cap el Conflent. Per Pi i
Mantet i també per la Coma de la Dona. Era fama pública que el bandoler es
movia per aquelles muntanyes en cabanes de pastor i vaquers i que fins i tot l’anomenaven popularment “oncle Joan”.
Les festes de Nadal de 1630 en Serrallonga també les a Nyer i el poble de En. Va tornar a Catalunya passant per Sant Joan: “Thomas de Banyuls digue a dit Bernat Pellicer quens tingues a casa a dit Clavell y a mi fins que jo estigues un poch reforçat perquè encara no estave del tot bo com de fet dit Bernat Pellicer nos amena en sa casa y allí estiguérem dit Clavell y jo les festes de Nadal que ara me recordo que estes festes que venen fara tres anys y dit Pellicer nos dona en dita sa casa y ab molta amistat y quant nos ne anarem nos acompanya fins a Sant Joan Çes Badesses”.
I sempre que en Serrallonga
passava per Sant Joan de les Abadesses ho feia passant per la masia de la
Girona perquè en aquesta casa hi havia viscut una cosina germana seva, casada
amb un home que es deia Giraut. Quan Serrallonga i els bandolers fugien cap el
nord, buscant refugi en les terres del Conflent o França, caminaven des de
Querós passant pel Collsacabra i d’allí cap a Camprodon i les muntanyes. En el
seu camí, en el terme de Sant Joan de les Abadesses, una masia era punt de
referència i lloc obligat de pas: la Girona.
L’any 1631, no obstant, en la masia
hi vivia un tal Pencas i , sobretot, en Guillem Guardans. Aquest darrer era
fautor i acollidor d’en Serrallonga i en una ocasió el va ajudar a passar a França
i ho va fer disfressat de pastor. Una actuació de la que Guardans no se n’amagava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada