Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alt Empordà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alt Empordà. Mostrar tots els missatges

dijous, 2 d’agost del 2018

VOLTA A L'ESCALA






En la frontera litoral entre els dos empordans es pot fer la ruta circular coneguda com a “Volta a l’Escala”, interessant per a conèixer la façana litoral d’aquest municipi i també les pinedes del Montgrí , en terme municipal de Torroella, que arriben fins les portes mateix de les urbanitzacions de l’Escala.

El primers quilòmetres es fan per senders interiors, protegits per pinedes, que ens porten fins a l’espectacular Punta Ventosa. A partir d’aleshores resseguim la costa amb el GR92 per camins pedregosos que ens porten fins la punta del Bol Roig.

A mesura que caminem la costa es torna menys abrupte, finalitzant en la massificada platja de Riells.

Una bona proposta per a conèixer els camins i penya segats d’aquesta part de la Costa Brava.

dimarts, 23 d’agost del 2016

SERRALLONGA A SANT LLORENÇ DE LA MUGA









Cada estiu fem una breu excursió d’un dia amb els companys de vacances de l’Estartit. L’ànim és el de passar-nos-ho bé tot descobrint o redescobrint pobles o paratges de les nostres magnífiques comarques.

Enguany vam descobrir un poble extremadament recomanable: Sant Llorenç de la Muga, a l’Alt Empordà.

L’entorn natural que rodeja aquest petit poble de 250 habitants  és envejable, a les portes dels espais naturals de Salines-Bassegoda la natura que envolta el poble comença a ser exuberant. El riu Muga, amb els seus gorgs, apareix també com una immillorable opció per a fer una bona remullada.

El poble conserva a més la traça arquitectònica del seu passat medieval, amb torres i muralles, portals d’accés a l’antic recinte emmurallat, el pont gòtic, l’església romànica, les restes del castell i la torre que tot ho vigila des d’un pujol enlairat proper. Als dos carrers del casc històric també s’hi aboquen les cases de pedra molt ben recuperades.

Un lloc que cal conèixer i és de molt ben recomanar.

A banda, aquest poble també forma part del paisatge del bandoler Serrallonga, doncs hi trobem documentat el seu pas en el procés sumarial.

En les seves fugides a França, quan s’incrementava la pressió de les autoritats en el nostre país, ell i els companys de quadrilla van utilitzar diferents rutes; en una de les ocasions va utilitzar aquesta, venint d’Olot, passant per Sant  Llorenç de la Muga i continuant per Ceret fins creuar la frontera amb França.

Així ho descriu en el procés sumarial:

“Per lo que jom trobave de mala gana men volgui tornar en França y dits Coma de Fornils y germans Moners me acompanyaren fins a la montanya que es en vista de Olot ahont dit Coma de Fonils perquè jo anas mes dissimulat me llevat les polseres y cercaren un home quem acompanyas que ere un corder de Rupit que feye vesch  que ja es mort y un cosi  germa meu ques deye Antoni Tallades me dexa la sua mula per anar jo a cavall y de alli nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de la Muga y dret a Seret que ani per cmi que may hi ere passat y arribat en França ani dret al Viver”.

A banda d’utilitzar aquesta ruta val a dir que hi ha dues curiositats en aquest episodi: que en Serrallonga es tallà els cabells (les “polseres”) per no ser reconegut i que en comptes de fer la ruta a peu com sempre la va fer a cavall d’una mula.

dijous, 1 de juliol del 2010

ESCENARIS : CIUTADELLA DE ROSES



A "Serrallonga bandera negra" em va interessar recrear el setge de la ciutadella de Roses, un important episodi militar de la Guerra dels Segadors ocorregut l'any 1645.

La vinyeta havia de ser de pàgina sencera i havia de contenir tots els elements del setge: els campaments i les trinxeres franco-catalanes, la ciutadella bombardejada, el paisatge amb la zona d'aiguamolls i el castell de la Trinitat al fons, la flota que mantenia el setge marítim i els moviments de tropes i llocs de comandament.

La inspiració la vaig trobar un un magnífic gravat d'èpoica, realitzat pel francés Sébastien de Pontault, sobre el mateix setge de 1645.

La perspectiva zenital de la pàgina, com també del gravat, està molt forçada; però no deixa de ser una "llicència artística" que permet, com aquells gravats històrics, facilitar la visió global dels fets i el seu entorn. Vaja, com si fos un mapa en relleu.