Cada
estiu fem una breu excursió d’un dia amb els companys de vacances de l’Estartit.
L’ànim és el de passar-nos-ho bé tot descobrint o redescobrint pobles o
paratges de les nostres magnífiques comarques.
Enguany
vam descobrir un poble extremadament recomanable: Sant Llorenç de la Muga, a l’Alt
Empordà.
L’entorn
natural que rodeja aquest petit poble de 250 habitants és envejable, a les portes dels espais
naturals de Salines-Bassegoda la natura que envolta el poble comença a ser exuberant.
El riu Muga, amb els seus gorgs, apareix també com una immillorable opció per a
fer una bona remullada.
El
poble conserva a més la traça arquitectònica del seu passat medieval, amb
torres i muralles, portals d’accés a l’antic recinte emmurallat, el pont gòtic,
l’església romànica, les restes del castell i la torre que tot ho vigila des d’un
pujol enlairat proper. Als dos carrers del casc històric també s’hi aboquen les
cases de pedra molt ben recuperades.
Un
lloc que cal conèixer i és de molt ben recomanar.
A
banda, aquest poble també forma part del paisatge del bandoler Serrallonga,
doncs hi trobem documentat el seu pas en el procés sumarial.
En
les seves fugides a França, quan s’incrementava la pressió de les autoritats en
el nostre país, ell i els companys de quadrilla van utilitzar diferents rutes;
en una de les ocasions va utilitzar aquesta, venint d’Olot, passant per Sant Llorenç de la Muga i continuant per Ceret fins
creuar la frontera amb França.
Així
ho descriu en el procés sumarial:
“Per lo que jom trobave de
mala gana men volgui tornar en França y dits Coma de Fornils y germans Moners
me acompanyaren fins a la montanya que es en vista de Olot ahont dit Coma de
Fonils perquè jo anas mes dissimulat me llevat les polseres y cercaren un home
quem acompanyas que ere un corder de Rupit que feye vesch que ja es mort y un cosi germa meu ques deye Antoni Tallades me dexa la sua mula per anar jo a cavall y
de alli nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de la Muga y dret a Seret que ani
per cmi que may hi ere passat y arribat en França ani dret al Viver”.
A
banda d’utilitzar aquesta ruta val a dir que hi ha dues curiositats en aquest
episodi: que en Serrallonga es tallà els cabells (les “polseres”) per no ser
reconegut i que en comptes de fer la ruta a peu com sempre la va fer a cavall d’una
mula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada