HOSTALRIC, IMPRESCINDIBLE

Cap excusa per deixar-se perdre Hostalric.

Hi ha llocs de pas o que hi passes pel costat on mai t'atures i, qui sap, potser si ho arribes a fer hi descobreixes un petit o gran tresor.

Hi la llocs on no t'hi atures però saps que allà hi ha un tresor, perquè ha coses que t'ho diuen a l'orella.

La vila d'Hostalric és una d'aquestes darreres. La fortalesa dalt el seu turó volcànic, les altes torres  i les muralles medievals de pedra negra ja t'avisen.

Per tant, no us feu els sords, atureu-vos-hi, dediqueu-hi mig dia o un dia sencer, i descobrireu tots els valors d'Hostalric.

Un lloc carregat d'història per haver estat centre de poder dels Cabrera, vigia del camí ral i fortalesa assetjada i batallada al llarg del segles.

Un casc històric on  podreu descobrir sencer si aneu a l'oficina de turisme i demaneu la clau que us obrirà una cova sota terra o us permetrà pujar cap el cel, dalt les més altes torres medievals.

I una fortalesa imprescindible que us obrirà les portes i que us explicarà la seva història gràcies a la recuperació i museïtzació que està duent a terme l'Ajuntament.

A tot això, que no és poc, hi podem afegir ara el record d'en Jeroni Caupena, del Montget de Cardedeu o del pobre comissari Gabriel Galí que no va poder dinar tranquil. Històries de bandolers del segle XVII, una capa més en la història d'un lloc, Hostalric, carregat d'història.

 

EL CONCS D'AMER: AMOR, ODI I PANORÀMIQUES

 

Els bandolers de les Guilleries s’ajudaven dels fautors (gent que els ajudava, els donava menjar, aixoplugava, venia o subministrava coses...).

El mas Concs d'Amer és un exemple de mas fautor, però curiosament ho era el masover, però no pas l'amo.

Nicolau Roure , masover del mas Conchs, era molt amic, valedor i fautor de la quadrilla. També ho era un tal Gorreta que vivia en el mas.

Havien acollit els bandolers en l’interior de la casa i també els havia portat menjar , beure, pilotes (bales), mitges i sabates al bosc.

En una ocasió que el sometent s’havia alçat la quadrilla s’amagà a la casa i hi van sopar. L’endemà s’amagaren en un bosc proper i els del Conchs els hi portaren menjar .

Per contra, el propietari del mas, Joan Conchs i Maset, no participava d’aquesta amistat. L’any 1627, estant Serrallonga i els seus apostats en el camí ral, el detingueren i se l’emportaren lligat per boscos i muntanyes, demanant un rescat de 400 lliures. Li van fer escriure una carta i el cunyat del segrestat els va lliurar al cap d’uns dies prop de Susqueda. Finalment cobraren un rescat de 300 lliures i una cadena d’or.

El Concs és, doncs, un exemple d'ambivalència, d'amor i odi, que en un mateix  lloc es podia tenir pels bandolers de les Guilleries. El mateix cas el trobem a l'Albó de Castanyet o al Regàs d'Arbúcies.

Més enllà de la història que vincula el mas amb en Serrallonga, que podem sentir quan ens arribem al mas, el lloc val molt la pena perquè la seva elevació sobre la plana i els camps que no obstaculitzen la mirada, ens permeten una àmplia panoràmica: la serra de les Medes, Puigsacalm, Ciuret, Rocacorba... Un regal per al visitant.

"EL LLIBRE DE LA SELVA", AVENTURES DE PAPER DE QUAN ÉREM JOVES

 

En Bernat Castanyer és un estudiant de l’Institut de Montsoriu d’Arbúcies que ha dedicat el seu treball de recerca de batxillerat al “Llibre de la Selva”, la revista de còmics on quan érem joves vam dibuixar les nostres aventures de paper. Alguna cosa hi devia tenir a veure en Xavier, el seu pare, una de les ànimes de la revista.

La meva comarca va tenir la seva pròpia revista de còmic (!). Es deia “El llibre de la Selva” i va publicar-se entre els anys 1986 i 1991. Va publicar  ... números, que no és poc per una revista de còmic feta a comarques. La revista s’editava a Arbúcies i aplegava dibuixants de tota la comarca.

Naturalment que per a un jove com jo, aquell temps, tenir una revista on publicar prop de casa era un luxe. I em va faltar temps per agafar el cotxe i les pàgines originals, plantar-me a Arbúcies i començar a col·laborar amb aquells joves entusiastes.

Ens ho vam passar molt bé. Aquelles tardes eren tremendament divertides, perquè no era només portar i mirar originals, també era riure, beure i dir bestieses.

En Carles, en Xavi, en Quim... van ser alguns dels companys d’aquella aventura. I també va aparèixer per allà un tal Quim Bou, un xaval més aviat tímid i rapat que apuntava maneres com a dibuixant. De fet l’únic de nosaltres que va acabar essent professional.

La revista tenia eminent caràcter underground. Potser no hi encaixaven del tot còmics meus dedicats a la ciència ficció o la història i per aquest motiu vaig crear la sèrie “Girona ciutat gris”, amb les divertides aventures d’uns rockers a la capital.

El Llibre de la Selva va ser tot un encert i fins i tot va arribar a tenir estand propi en els primers salons del còmic de Barcelona. També vam mostrar els nostres dibuixos en diferents exposicions, entre elles una que vam  incloure en la programació de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma.

La revista tenia prou qualitat i  hi dedicàvem esforços, per a finançar-la, per a distribuir-la... i com totes les coses bones va tenir el seu final. Però va plantar el seu granet de sorra en la cultura popular i, sobretot, va servir per a que uns joves dibuixants de comarques tinguéssim un lloc on publicar.

Haver reviscut aquella aventura de paper és un veritable viatge al passat, fet gràcies a en Bernat.

El seu treball de recerca es complementa amb un vídeo que resumeix la història de la revista i que conté entrevistes a alguns d’aquells dibuixants. Us deixo l’enllaç per a que el podeu gaudir.

Podeu veure el vídeo en aquest enllaç.

JERONI TERRATS, BANDOLER D'AMER

 

Hem vist com un tal Jeroni Terrats anava amb els bandolers i els feia d’espia. En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem més referències d’aquest personatge.

Es tractava de Jeroni Terrats, pagès de Sant Genís Sacosta, terme d’Amer.

El 23 de desembre de l’any 1632 Miquel Esquerit, pagès de les Encies, compareix davant el batlle de Sant Feliu de Pallerols per a fer una denúncia. Els dia abans Jeroni Terrats i un altre bandoler l’havien assaltat i robat en el camí ral entre Amer i Sant Genis:

“anant men jo a casa del mas Casanoves de les Entines hont habito que venia de treballar en una pessa de terra dita lo Campas van exirme al devant armats de llurs pedrenyals Jheronim Tarrats en compnya dun altra homeque jo nol conegui que aportava una careta ab barba falsa”.

Li van robar una escopeta llarga de sis pams, una capa de pastor vermella, un pedrenyal de tres pams i el cinto amb la daga. I el bandoler emmascarat li tirà un dret de pedrenyal que per fortuna li passà el costat del braç sense fer-li mal.

Després d’haver fet la denúncia resulta que Miquel Esquerit tornava a casa seva quan va tenir la mala fortuna de tornar-se a trobar amb Terrats, qui en veure’l va anar al darrera seu amb ànim de matar-lo:

“A la que arribava jo a part del mont del seu moli de dit Tarrats en lo camí real qui va de la present vila a la vila de Amer a la que fora serca de mi me pega al meu cap una gran canonada de pedrenyal y jo tement nom matas fugi y dexi la capa y sombrero y dit Jheronim Tarrats ab lo pedrenyal a les mans me ana al darrera epr amtarme com de fet me haguera mort sino que fugint li escapi y nom pogue danyar”,

Tot això passava al molí d’en Terrats i hi havia testimonis. El 27 de desembre declarava davant el batlle  Margarida Torrent, muller del moliner. Va relatar que Jeroni Terrats hi havia anar a moldre farina, que en un moment donat va sentir molts crits i, sortint a la finestra, va veure com Terrats perseguia a Miquel Esquerit y que “jo tement que dit Jheronim Tarrats nol mata o danyas a dit Miquel Esquerit cridi molts crits dient Jheronim Jheronim no ho fassas”.

Ens serveixen aquestes declaracions i testimonis per a conèixer un bandoler ocasional d’Amer, qui compaginava la seva vida de pagès amb assalts a cara descoberta en el camí ral que era totalment proper a la seva masia, com si un dia pogués llevar-se per anar a moldre blat i l’altre eixir a robar al costat de casa. Una estranya sensació de seguretat o de falta de por als efectes de la justícia.

Pel procés d'en Serrallonga sabem que Jeroni Terrats va acabar davant la Justícia. L'1 de setembre de 1633 li prenien declaració i ell negava tot el que li demanaven. Uns dies després sortida de les presons de Barcelona gràcies a una "manlleuta", una fiança que algú va pagar per a que en sortís.

Sabem, gràcies al llibre de Xavier Solà i Colomer “El Monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna”(Ed. Fundació Noguera, 2010), que va tenir un final tràgic l’any 1651, amb quatre forats de bala de pedrenyal al braç dret i tres al pit. El que avui en dia diríem que “el van deixar com un colador”.

ELS BATLLES D'AMER

 

Els batlles locals eren a primera línia en l'operatiu per atrapar els bandolers del segle XVII. Ells havien de cridar a sometent i atrapar els lladres d'ofici o a partir de les proclames del virrei o les ordres dels nobles i senyors. Del seu compromís en aquesta tasca -o de la manca de compromís depenia en bona part la continuïtat de les quadrilles de bandolers de les Guilleries.

En el procés sumarial d'en Serrallonga se'ns parla de dos batlles d'aquest municipi: Miquel Lloret que havia donat cobertura als lladres i Joan Mont que els perseguia.

Respecte el primer el Fadrí de Sau declara: "Jo conech molt be a Miquel Lloret de Amer que es estat batlle de aquella vila en casa del qual nosaltres som estats algunes vegades hins ha donat a menjar y a beurer ". En una ocasió , en la qual els bandolers menjaven a casa seva, també va advertir als homes d'en Serrallonga que s'apropaven quaranta homes que els perseguien. En la fugida aquesta van haver de deixar anar presos que portaven per a demanar restat.

Joan Mont, també batlle d'Amer en un altre període, si que anava al darrere dels bandolers. Tenia, però, un "traidor" dins la seva mateixa família: el seu germà Miquel Mont.

Això ho declara el Fadrí de Sau: "Miquel Mont de Amer si be esta en Angles es germa de Miquel Mont batlle lo qual Miquel Mont es molt gran amich fautor y valedor nostre ... y en algunes ocassions que ell sabia que lo dit Joan Mont batlle son germa exie a la persecutio ell dit Miquel Mont nos venie avisar."

Com es veu, la teranyina de complicitats de la gent de la terra havia de fer difícil la feina dels  batlles i el compliment fidel de les ordres de persecució del bandolerisme, si és que volien complir-les.

La multiplicitat i competència jurisdiccional del territori, petita noblesa, església, batlles locals, ajudaven els bandolers a sortir-se’n amb la seva i a bellugar-se amb relativa tranquil·litat per diferents parts del territori.

Amer era un entremig: una vila on trobaven protecció i on alhora eren perseguits, un terreny adobat per al bandolerisme, per al seva proximitat amb el camí ral i a les muntanyes on poder fugir; per tant terreny adobat per a ser recordat com a “territori Serrallonga·”.

SEGRESTOS , ROBATORIS I ASSALTS AL CAMÍ RAL

Hem vist com un masover del mas Conchs era fautor de al quadrilla. Per contra, el propietari del mas, Joan Conchs i Maset, no participava d’aquesta amistat. L’any 1627, estant Serrallonga i els seus apostats en el camí ral, el detingueren i se l’emportaren lligat per boscos i muntanyes, demanant un rescat de 400 lliures. Li van fer escriure una carta i el cunyat del segrestat els va lliurar al cap d’uns dies prop de Susqueda. Finalment cobraren un rescat de 300 lliures i una cadena d’or.

Un altre mas que els bandolers van assaltar va ser el mas Boada de les Costes. Antic Gornés, Pau i Francesc Moners, Jaume Planella, el Fadri de Sau i Margarida Severa, anaren de nits al mas i “picant-li a la porta y fentse lo matex Buada en al finestra li digueren quels dones cent ducats fentli moltes amenasses si nols donave”. Un mètode, el de les amenaces, utilitzat pels bandolers i  en ocasions no era prou efectiu. En aquesta ocasió en Boada va prometre donar els cent ducats, que els va havia de portar al rector de Sant Martí de Cantallops, on els recollirien els bandolers. Però el Fadrí de Sau explica en al seva confessió de mai van arribar a cobrar-los.

El cam ral d’Olot a Girona era molt transitat i per això objecte de la presència sovintejada dels bandolers de les Guilleries.

El mes de novembre de l’any 1627 Serrallonga, Puigdelavall, el Gavaig d’en Serrallonga, Cristòfol Madriguera i altres bandolers s’hi van posar  armats amb els seus pedrenyals i detingueren i robaren a diferents viatgers. Al vespre els deixaren anar a tots excepte a un apotecari de Figueres que es deia Mas, al qual s’emportaren lligat per a demanar-ne un rescat. Del segrest aconseguiren cent lliures que es repartiren en un bosc de Plantadís i del camí ral moltes sabates perquè robaren un sabater que anava a la fira.

El 1629 es van posar en el camí ral per a segrestar un tal Umbert, que era notari de la vila de Sant Feliu de Pallerols, perquè era home ric i presumien poder-ne treure un miler de lliures. Però un tal Terrats, dit lo hereu de Sant Genis de les Planes, que espiava el notari i havia d’avisar els bandolers es va descuidar i Umbert va passar pel lloc on eren amagats els bandolers sense que s’adonessin.  Amb tot, van aprofitar el dia per robar els passatgers, però van treure’n poca cosa.

El mes de maig de 1630 els tornem a trobar en el mateix camí, aquell dia només eren Serrallonga, el Fadrí de Sau, l’Anastàsia Colobrans, l’amiga d’aquest, i Jaume Viola. Separats dels altres companys perquè en Serrallonga no volia anar amb tota la camarada. Van sortir al mig del camí quan passaven tres homes, però aquests, en veure’s assaltats per pocs bandolers, oferiren resistència. La cosa va acabar a trets i en va morir Pere Daltes, nafraren a un tal Franch de Pineda i s’emportaren lligat a un tal Pol de Montfullà, a  qui composaren demanant un rescat de tres-centes lliures que van cobrar prop d’Osor.

 

MASOS FAUTORS

 

Nicolau Roure i Gorreta , masover del mas Conchs, era molt amic, valedor i fautor de la quadrilla. Els havia acollit  en l’interior de la casa i també els havia portat menjar , beure, pilotes (bales), mitges i sabates al bosc.

Al mas Colomer també eren fautors dels bandolers. Segons el Fadrí de Sau: “Serrallonga jo y altres de la quadrilla arribarem en llur casa y dits pare y fills Colomers nos feren motes festes hins donaren molt bon sopar fins feren fer per les dones una plata de bunyols”. El bandoler Joan Guirigay també havia comprat a la dona dels Colomer dues camises de lli per deu reals.

Explica Serrallonga que “jo conech molt be a T.Colomer de Amer i a son fill, los quals eren molt amichs y valedors nostres y en sa casa havem menyat y begut jo y los demes lladres de la quadrilla dos o tres vegades”.

Segons el Fadrí de Sau els Colomer també els avisaven quan hi havia persecució contra els bandolers.

I encara trobem un tercer mas: can Canadell, situat a l’altra banda del camí ral. Segons Serrallonga s’hi havia recollit  moltes vegades, si bé a la casa només hi entraven ell i el Fadrí de Sau, mentre que la resta d’homes romania a fora, on en Canadell els portava el menjar. En diferents ocasions va avisar la quadrilla, quan s’organitzava una persecució contra la quadrilla, i també els portava menjar i veure al bosch.

SERRALLONGA A AMER

La proximitat de la vila d’Amer amb les Guilleries i el camí ral de Girona a Olot havia de fer que aquest també fos “territori   Serrallonga”. Terreny trepitjat i sovintejat pel capitost del bandolerisme i els homes de la seva quadrilla.

En el procés sumarial del bandoler podem trobar diferents delacions de bandolers de les Guilleries que, atrapats per les autoritats , confessen part de la seva vida delictiva i , entre aquesta, la viscuda en el lloc d’Amer.

Esteve Tor, Pere Joan Paler, Jaume Masbernat, Guillem Estrany “àlies Lo Clavell”, el Fadrí de Sau i Joan de Serrallonga són els declarants. Tots ells van participar en alguna acció o van estar acollits per algun fautor del terme municipal d’Amer i, per tant, podem identificar aquells llocs, trepitjar-los encara avui en dia i  conèixer les històries de bandolers que s’hi van viure.

En definitiva, una manera diferent d’observar i valorar els llocs, a partir dels relats dels bandolers.

Una caminada fins el Montseny i un bon dinar al restaurant Coll de Te van servir per a transaccionar amb en Miquel, un bon amic de la família, una col·laboració en la revista “El Batall” que edita el Centre Excursionista Esquelles d’Amer.

La col·laboració ha estat un article per a la revista del mes d’agost en el qual hi he bolcat les dades que conec , obtingudes del procés sumarial del bandoler, sobre el pas d’en Serrallonga i els seus bandolers pel terme municipal.

Al text hi he afegit afegir dues il·lustracions i una fotografia del mas Terrats, un vivia un bandoler amerenc.

I també una portada doble en la qual hi vaig dibuixar els personatges d’en Serrallonga, el Fadrí de Sau, en Jeroni Terrats i el “gavaig d’en Serrallonga”, que era un bandoler gascó que anava amb la quadrilla i que jo me l’he imaginat com a músic de la colla.

Tot això emmarcat en una perspectiva impossible (només el dibuix ho pot permetre) on hi apareix tot: la plaça porxada d’Amer, el monestir, Sant Brígida, Rocasalva i el serrat de Pugdalí.

En les properes entrades us parlaré de tots aquests llocs i també de la ruta que he dissenyat (entre les múltiples que es poden fer) per  a resseguir alguns dels llocs per on va passar en Serrallonga, la Ruta d’en Serrallonga a Amer.

SANT JULIÀ DE LLOR I RACONS DEL TER

 

Ruta molt assequible per a conèixer un d'aquells llocs que sempre has vist emcimbellat al passar-hi de lluny i que sempre havies pensat que volies pujar-hi: l'església de Sant Julià de Llor.

Situada sobre la plana d'Anglès, es tracta de l'església parroquial del nucli urbà que es troba situat als seus peus. Avui el municipi es divideix en dos nuclis: el de la còlonia de Bonmatí i el de l'antic poble de Sant Julià de Llor. Sense oblidar el pintoresc carrer vell del pont romànic.

La ruta comença a Bonmatí i la que us proposo escurça una altra que he trobat a Wikiloc, de manera que la podem fer amb una escapada.

Comença seguint l'ample pista de la Pera i just en arribar al Mas Rigau la canviem per una més modesta que ens enfila cap el bosc. En arribar a la part més alta un sender ens portarà fins a l'església de Sant Julià i , a partir d'aquí, un camí de baixada ens retornarà al punt d'inici.

Hi ha un parell d'encreuaments on s'ha d'estar atent al GPS per a no escollir el camí equivocat, aquesta seria l'única dificultat.

El camí és sobre per bosc sec mediterrà de pins, alzines i rouredes.

Al llarg del seu recorregut ens permet conèixer els vestigis d'algunes tímides activitats mineres que es van desenvolupar a cel obert en aquestes muntanyes.

L'atractiu principal del recorregut és arribar, contemplar i gaudir de les vistes panoràmiques dalt la bonica església de Sant Julià: el Ter i la plana i el municipi d'Anglès als nostres peus; Santa Barbara i Puigdefrou al nostre davant.

Elles soles valen aquesta excursió.

Per a completar la tarda o el matí us recomano acostar-vos a la resclosa d'Anglès, en les ribes del Ter i que veurem davant nostra quan siguem dalt el cim de Sant Julià. Un lloc refrescant i pintoresc com tots els racons d'aquest riu.

I no gaire lluny, per la mateixa carretera i degudament senyaltizat, el pont romànic de Sant Julià de Llor i el carrer vell. Un d'aquells llocs que , si això fos França, estarien promocionats a tot arreu.

FAUTORS DE RAFEL MORELL

Com els altres bandolers de la quadrilla d’en Serrallonga Rafel Morell tenia fautors en l’ampli radi de les Guilleries. Aquest donaven sopluig als bandolers quan no estaven a les seves cases o dormien al ras. Alguns d’ells estaven en masies a la plana gironina  i en les immediateses de les Guilleries (Anglès i Bescanó, prop del mas on residia la seva mare):

“Y en lo temps que so anat quadrillat so estat en algunes cases menyant y bevent en aquelles que men donaven de bona gana com son T. Canals de Angles, Salvi Camps Santamans y Jaume Planella de Santamans y Garau Rigau de Bascano y en aquexes cases y ere jo tant ben arribat que tothom men donave de bona gana”.

I també a Santa Coloma i a Aiguaviva: “he menyat y begut algunes vegades en casa de T.Roure y T.Moner de Santa Coloma de Farnes y T. Fraser de Aiguaviva los quals sabien molt be que jom guardave ym donaven a menyar de bona gana ym recullien en llurs cases quant y anave”.

Al municipi d’Arbúcies, d’on era originari el bandoler Segimon Ferrer, eren acollits “en casa de T. Fogueres del Moli lo qual es molt gran amich y valedor del dit Segimon” i en casa de Pau Busquets, on havien arribat a menjar en un convit de casament “quant se casa Pau Busquet y Quadras de Arbussies jo en companyia de Segimon Ferrer nos trobarem en les sposalles de quell y estiguérem una estona y menyarem y beguérem allí que dit Quadres es gran amich y valedor y crech que parent de dit Segimon Ferrer”.

AIGUA I VERD DE PRIMAVERA A PUIGDEFROU

Puigdefrou és el cim més emblemàtic de la Cellera de Ter (833 metres). 

És la muntanya que vigila la plana de la Cellera i alhora és vigilada pel cim més alt de Sant Gregori del Turonal darrere seu.

En aquesta ocasió hi hem pujat, però, des d’Anglès i hem baixat per la Cellera, en una ruta circular molt agradable i amb algun esforç en l’ascensió pel serrat d’en Cànoves.

Cada caminada , en funció de  l’època, és diferent. La d’avui dominada pel verd pujat primaveral a tot arreu i per l’aigua que ens ha acompanyat, ja sigui pels abundosos cabdals de les rieres, ja sigui per les quatre gotes de pluja que ens han caigut al llarg de la caminada.

L’esforç dedicat el recompensen sobradament les grans panoràmiques que ens ofereix el cim.