En Bernat Castanyer és un
estudiant de l’Institut de Montsoriu d’Arbúcies que ha dedicat el seu treball
de recerca de batxillerat al “Llibre de la Selva”, la revista de còmics on quan
érem joves vam dibuixar les nostres aventures de paper. Alguna cosa hi devia
tenir a veure en Xavier, el seu pare, una de les ànimes de la revista.
La meva comarca va tenir la seva
pròpia revista de còmic (!). Es deia “El llibre de la Selva” i va publicar-se
entre els anys 1986 i 1991. Va publicar
... números, que no és poc per una revista de còmic feta a comarques. La
revista s’editava a Arbúcies i aplegava dibuixants de tota la comarca.
Naturalment que per a un jove com
jo, aquell temps, tenir una revista on publicar prop de casa era un luxe. I em
va faltar temps per agafar el cotxe i les pàgines originals, plantar-me a
Arbúcies i començar a col·laborar amb aquells joves entusiastes.
Ens ho vam passar molt bé.
Aquelles tardes eren tremendament divertides, perquè no era només portar i
mirar originals, també era riure, beure i dir bestieses.
En Carles, en Xavi, en Quim...
van ser alguns dels companys d’aquella aventura. I també va aparèixer per allà
un tal Quim Bou, un xaval més aviat tímid i rapat que apuntava maneres com a
dibuixant. De fet l’únic de nosaltres que va acabar essent professional.
La revista tenia eminent caràcter
underground. Potser no hi encaixaven del tot còmics meus dedicats a la ciència
ficció o la història i per aquest motiu vaig crear la sèrie “Girona ciutat gris”,
amb les divertides aventures d’uns rockers a la capital.
El Llibre de la Selva va ser tot
un encert i fins i tot va arribar a tenir estand propi en els primers salons
del còmic de Barcelona. També vam mostrar els nostres dibuixos en diferents exposicions, entre elles una que vam incloure en la programació de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma.
La revista tenia prou qualitat i hi dedicàvem esforços, per a finançar-la, per
a distribuir-la... i com totes les coses bones va tenir el seu final. Però va
plantar el seu granet de sorra en la cultura popular i, sobretot, va servir per
a que uns joves dibuixants de comarques tinguéssim un lloc on publicar.
Haver reviscut aquella aventura
de paper és un veritable viatge al passat, fet gràcies a en Bernat.
El seu treball de recerca es
complementa amb un vídeo que resumeix la història de la revista i que conté
entrevistes a alguns d’aquells dibuixants. Us deixo l’enllaç per a que el podeu
gaudir.
Podeu veure el vídeo en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada