Julià de Chia (Toledo,1818-Mataró
1898) fou un historiador provinent d’una família barcelonina però que des dels
quatre anys residí a Girona. Fou secretari de l’ajuntament i també arxiver
municipal. La seva professió li va
permetre l’accés a molta documentació història i amb ella elaborar uns treballs
de gran valor per a al ciutat.
Va publicar monografies sobre
temes gironins: Inundaciones de Gerona (1861), El ducado y el principado de
Gerona (1881), la Festividad del Corpus en Gerona (1883) i la Música en Gerona
(1886).
La seva darrera obra, que aquí
ens interessa, és Bandos y bandoleros en Gerona, publicada l’any 1888.
L’obra, que consta de tres
volums, recull la història de les
bandositats a terres gironines des de l’Edat Mitjana fins el segle XVII. Es
concentra més en els períodes medievals,
les batusses de nobles que amb els seus exèrcits esdevenen l’origen del
bandolerisme del Barroc.
I l’obra es clou amb en
Serrallonga. El penúltim capítol està dedicat a sintetitzar la història del
bandoler de les Guilleries, com a darrer gran bandoler del país.
El capítol precedeix al de
conclusions de l’autor qui, crític amb fenòmen del bandolerisme –per tant també
amb el tractament que Víctor Balaguer fa d’en Serrallonga, escriu : “Siguem
francs i no ens entossudim per mer esperit de provincianisme en voler
justificar el que no té cap justificació. No volem cobrir amb el mantell
protector de la política les abominacions dels bàndols i les atrocitats dels
bandolers”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada