dijous, 13 de maig de 2021

CA L'AGUSTÍ

 


En aquest mas en Serrallonga era  ben rebut i l'acollien gustosos. En aquell temps la vídua Agustina era una de les principals valedores del bandoler i l'hereu del mas havia arribat a formar part de la quadrilla de les Guilleries, com explica la Joana Macissa:

"Y lo fill major de dita Agustina nos ha acompanyats moltes vegades y en una ocasio partirem los tres yns ne anarem a la Mata de Ladern a robar los passatgers segons dit Serrallonga deye volia robarlos".

Prop d'aquest  mas, molt possiblement en una cabana de pastors o de carboners al mig del bosc, on en Serrallonga i la Joana s'amagaven a finals del 1633,  fou on els agafaren.  Així es dedueix de les declaracions de la Joana Macissa en el procés sumarial :

"Y a la nit dit Serrallonga y jo nos ne anarem en casa de la viuda Agustina de Santa Coloma de Farnes y picant a la porta vehent que ere en Serrallonga aqui matex dita viuda Agustina y son fill lo hereu y tambe laltre fill baxaren a obrir la porta y dit Serrallonga entra dintre y jo resti defora y al cap de poch la dita viuda Agustina isque ab una filla sua yns trague a menyar y en haver menyat nos acompanyaren mare y fills a Serrallonga y  a mi en lo bosch yns amostraren un jas quey havia ahont fins al dia de Tots Sants estiguerem".

La vídua Agustina de Castanyet havia estat una de les principals fautores del bandoler. Ella havia assenyalat a en Serrallonga alguns possibles marxants, li havia guardat botins o "fet de lloca" i li havia donat menjar i lloc on dormir. No obstant això, possiblement a causa de la pressió que exercien les autoritats, el seu fill o qui sap si ella mateixa acabaren delatant el bandoler quan aquest corria sol amb la Joana, a finals de 1633, pels entorns de Castanyet.

El fill del bandoler, mossèn Antoni Serrallonga, deixà escrit en el seu "Llibre de Notes" :

"Ma dit Llorens Tallades, lo quondam mon pare, Joan Sala alias Serrallonga, pages de assi de Querós a la vigilia de Tots Sants de l'any 1633, en Santa Coloma de Farnès foch pres a trahisio per Pere Pau Maymir, y per an Jufré, y an Manyá, y lo hareu Agusti, tots quatre de Santa Coloma de Farnés".

Aquest va ser, doncs, el darrer espai de les Guilleries que va trepitjar Joan de Serrallonga.

 


EL TAVERNER

 


Aquest mas va estar especialment relacionat amb la història d’en Serrallonga, atès que l’amo Taverner, batlle també del poble de Castanyet aleshores, era parent del bandoler.

“E mes dich señor que jo conech molt be a T. Taverner de Castanyet lo qual es veritat que ere dels millors amichs y valedors que jo tenia y lo temps que la Juana es vinguda en ma companyia som estats los dos algunes vegades en sa casa y en ella nos donave dit Taverner menyar y beurer de molt bona gana y a molta amistat dins sa propia casa y ell sa muller y fills menyaven en nostra companyia”

El propietari  va arribar a procurar un sastre de Santa Coloma per a fer un vestit pel bandoler:

“Un dia jo digui a dit Taverner quem havia de fer un vestit y quem cercas sastre quel me fes y dit Taverner me respongue que nom donas pena que ell me cercaria sastre quem faria lo dit vestit en sa propia casa com de fet dit Taverner me feu fer lo dit vestit en sa propia casa per un sastre ques diu T. Cortina de Santa Coloma de Farnes que jo jal coneixia y dit Cortina me vingue a prendrer la mida en lo bosch que es junt la casa de dit Taverner y dit vestit que era balo y capotillo me fiu de una capa que jo robi al coll de Ruscall de un home de Vich”.

Un dels bandolers, en una de les deposicions del procés sumarial, explica que en una ocasió , quan hi havia molta persecució de les autoritats, el batlle Taverner feu passar el bestiar pel camí, amb la finalitat d’esborrar el rastre dels homes de la quadrilla:

“y que per respecte que havia plogut dit balle feu anar tras ells un remat de bestiar perque aborrassen les petjades que ells farien perque no fossen descuberts ab lo rastre de les petjades”.

 


CAN PALOMERES

 


En el deambular d’en Serrallonga i la Joana per  aquests entorns, també van fer estada en aquest mas, acollits pel seu propietari:

“E mes dich señor que jo conech molt be a T. Banchs que esta en al casa de la Palomera del terme de Castanyet lo qual es molt amich fautur y valedor meu si be jo noy so estat en sa casa ab la quadrilla si no sol y algunes vegades hi so estat ab la dita Joana y en particular hi forem dita Joana y jo pochs dies apres de dites festes de Nadal quey arribarem de nits y en picar jo a la porta y en anomenarme dit Banchs baixa a obrir y dita Joana y jo entrarem dintre y aqui mateix nos feu aparellar de sopar quem recorda nos feu una truyta de ous ab cansalada y tambe menyarem cols verdes y en haver sopat nos umpli les carabasses de vi y cada vegada qu anavem en sa casa feye lo matex y veya jo quem tenia molta voluntat”.

Des de davant mateix del mas Palomeres, a la nostra dreta, podem contemplar el punt d’inici de la ruta: la serra del Corb i també un contrapicat de la masia del Surós en la llunyania.

 

EL SURÓS

 


El Surós és un mas documentat almenys des del 1289, com podeu llegir en aquest article de Ricard Teixidor.

En el segle XVII els seus propietaris van ser fautors d’en Serrallonga i el seus homes i aquí van fer-hi estada.

Així ho certifica el mateix Serrallonga:

“E mes dich señor que jo conech molt be a T. Suros de Castanyet que es pages en casa del qual havem menyat y begut jo los de la quadrilla joltes vegades ço es dins sa propia casa que ne donave de molt bona gana y sempre quens pareixia hi anavem perquey erem ben arribats y dell ne feyem molta confiança”.

I també ho fa en Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, en la seva confessió:

“Mes dich señor que en casa de T. Surós pages de Castanyet havem menyat y begut moltes vegades dins casa quens donave de amistat y ab molta foltgantsa a mi al Serrallonga y demes lladres de al quadrilla. Per veure la amistat quens feya hi anavem sempre quens apareixie y ell nos dave a menyar de bona gata com tinch dit”.

El nom complert de T. Surós, segons Ricard Teixidor, podria ser Joan Fàbrega, casat amb la pubilla Magdalena Surós.

 


EL COLL DE RUSCALL

 

En aquest estratègic coll coincidien el camins rals de Girona a Vic i el de Santa Coloma de Farners a Osor, per tant  era molt transitat per viatgers i traginers i darrera seu els bandolers.  Tants devien ser els episodis de bandolerisme en el coll que va donar forma a la dita popular “A la Gironella i el Roscall si pot ser no hi aneu mai”, evocant la perillositat del lloc.

I si hi havia bandolers, no podia pas faltar-hi el rei de les Guilleries, en Serrallonga, qui va cometre-hi diferents robatoris i assalts. Un d’ells l’explica la Joana Macissa :

“Nos ne anarem deves lo coll de Ruscall quem recorda ere lo dia de Sant Narcis del any 1632 ques lo mes de octubre que es fira de Gerona y en dit coll de Ruscall digue dit Serrallonga que volia robar alguns passatgers com de fet me feu entrar en lo bosch y ell se resta en lo pas y passant per dit cami real lo hereu Soler de Monsoliu dit Serrallonga lo roba que li roba dos pedrenyals y algunes dotse lliures ab diners y li cambia la capa que dit hereu Soler anave a la fira a Gerona y en haverlo robat lo feu entrar en lo bosch ahont jo ere yl detingue alli fins que fou passat mig dia y a la nit dit Serrallonga y jo nos ne anarem en casa de la viuda Agustina de Santa Coloma”.


L'HOSTAL DEL MALCUYNAT

 

En el procés sumarial del bandoler trobem diverses referències a l’Hostal del Malcuynat, la major part d’elles pel pas de la quadrilla quan el 8 de novembre de l’any 1623 van baixar fins a la plana de la Selva a robar l’important Mas Boada de Salitja.

Una vegada comès el robatori “tornarem tots junts pel mateix cami quey eram nats y arribarem junt al hostal del Malcuynat y en un ras ferem un bell foch y ensenguerem candeles de les nosaltres portavem y alli nos partirem lo dit robo”.

Segimon Sala, germanastre del bandoler, explica que a l’anada: “nos ne anarem a la volta de Sant Ilari tot cami real batut y quant forem mes avall de Sant Ilari tot cami real qui va a Gerona en un puesto que li diuen la Pedra llarga prop de un hostal que li diuen lo hostal del Malcuynat encontrarem a Rafel Vilanna”

Un altre bandoler, Segimon Ferrer, veí d’Arbúcies i que va participar en el robatori, també explica:

“ y alli consertarem tots de anar a robar en alguna part perque no teniem diners y algu dels sobredits que nom recorda qui ere digue que anassem deves lo hostal del Malcuynat que alli nos aguardarien Joan Sala y Serrallonga, ...”.

També tenim documentada l’estada d’en Serrallonga i el seus el mes d’octubre de l’any 1629.

En les declaracions del Fadrí de Sau aquest explica que “en lo mes de octubre del any 1629 en lo temps del cullir les castanyes nos vingue a trobar lo dit hereu Terres de Cerdans hins digue que anassem a desafiar a T. Julia pages de Sant Ilari que es sastre de offissi y que he hauríem cent ducats ... Y en haver desafiat a dit Julia lo dit hereu Terres nos acompanya fins al hostal del malcuynat y allí nos digue que quant cobraríem los cent ducats de dit sastre Julia que li guardassem sa par.

L’hostal també era conegut pel nom actual de l’Espinau, doncs un dels bandolers, en les seves deposicions explica que encara van tenir ocasió d’anar a buscar vi a l’hostal: “y en havernos partit lo dit robo dos o tres de la camarada anarem a casa del Spinaut de vall que es alli prop y portarem vi y en ser tornats beguerem y no puch dir certament qui foren los que y anaren y apres de haver begut nos ne anarem tots junts a la volta de Sant Ilari”.

 


EL SOBIRÀ DE SANTA CREU

 


El Sobirà de Santa Creu (terme municipal d'Osor) és un dels casals més importants de Catalunya. No és gratuïta la dita popular que diu:

Si voleu saber qui són

els més rics d'aquesta terra:

el Noguer de Seguerò,

el Sobirà de Santa Creu

i l'Espona de Saderra.

L'orígen del mas recula en el temps fins a l'Edat Mitjana  i la gran i enorme fàbrica del casal ,que encara ens sorprèn avui en dia, correspon a les ampliacions del segle XVII.

És en aquest lloc on trobem una de les llegendes que van alimentar la imatge d'un bandoler Serrallonga just i fins i tot solidari.

La llegenda diu que va anar al Sobirà a recaptar una mena de tribut que cobrava per a no assaltar alguns masos del país. Els diners se li lliuraven dins una mesura.

Aquell dia, però, els diners sortien per sobre la mesura. Veient allò en Serrallonga es va treure l'espasa i la va passar per sobre la mesura, arranant-la i deixant caure al terra els diners que hi sobraven.

 "Tracte és tracte. A cadascú el que és seu".

 


L'ALBÓ

 

Trobem diferents referències a l’Albó en el procés judicial d’en Serrallonga i sorprèn una particularitat: els propietaris del mas foren fautors del bandoler, però abans havien patit un robatori dels homes de la quadrilla.

 Així ho explica Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, en les seves declaracions:

 “Lo dia de Santa Anna del any 1629 trobantnos deves Caros determinarem prendrer la volta deves Castanyet  effecte de robar la casa de T. Albo pages de dit lloch cvom de fet hi baxarem tots armats dels nostres pedrenyals curts que erem Christofol Madriguera , los dos germans Salas, lo Guirigay, Jaume Ganyada ja preterits tots, Guillem Clavell y jo testimoni”.

 “Y arribats en casa de dit Albo a la tardeta trobant les portas obertes entrarem en dita casa y espa yant caxes y cofres robarem de dita casa algunes sexanta lliures ab diner affectiu que jo las trobi reconexent las caxes y tambe la roba de lli y llana quens aparegue si be fou pocha y tres pedrenyals y una xispa los dos de tres palms y los altres dos de quatre palms y de dita casa prenguerem molta provisio de pa y vi hins ne anarem dret al bosch de les Verbolades y alli ferem nit y lo endema nos partirem lo robo per iguals parts que cada hu prengue sa part y jo la mia”.

 Els propietaris de l’Albó, però i en tant que parents del rector de Castanyet, foren també  fautors d’en Serrallonga, en qui havia estat en el mas en més d’una ocasió.

 “Trobantnos dita Joana y jo en un bosch prop casa del hereu Albo trobarem alli al dit hereu Albo que tindria alguns tretse anys y lo li digui que digues al rector de Castanyet son oncle quens portas que sopar y un formatge y dit rector son oncle al cap de una estona nos porta lo dit formatge y que sopar y es veritat que dit hereu Albo me digue que jo no arribas a sa casa quey tenia molta gent “

 Segons les declaracions del bandoler havia estat en el mas en diferents ocasions quan vivia el pare del jove hereu de tretze anys , cosa que també certifica la Joana Macissa en les seves declaracions:

 “En una ocasio que fou al temps de les veremes prop passades trobantnos en un bosch dit Serrallonga y jo que es lo bosch del hereu Albo junt a casa dit Albo nos vingue a trobar lo hereu yns porta que sopar dient a dit Serrallonga que no convenia que arribassem en sa casa perquey tenia aquella nit mes de trenta mossos y quey estarien molts dies y que des de les hores en avant en lloch de anar als vespres en cas dit Albo com acostumavem perquey estavem molt sovint anassem en la casa o rectoria de Castanyet que alli nons faltaria recapte”.

 

CASTANYET

 

El rector de Castanyet havia estat un dels fautors d’en Serrallonga en el segle XVII, com ell mateix explica en el procés sumarial:

 “Jo conech molt be a T. Iglesies prevere y rector de Castanyet lo qual es amich y valedor meu y en sa rectoria so estat jo en companyia de dita Joana algunes vegades y alli nos ha donat a menyar y beurer abundantment”.

 En Serrallonga narra la seva estada a la rectoria l’any 1633, els darrers mesos de la seva vida que van transcórrer, junt amb la Joana Macissa, per aquests verals de Santa Coloma, qui explica també:

“en sa rectoria de Castanyet som estats nosaltres diverses vegades y ell –el rector- ordinariament  menya y dorm en casa den Albo de Castanyet perque son germa es mort y ell te compte per la casa”.

 El rector sojornava habitualment a la gran masia de l’Albó, tot i així deixava ben clar a la seva majordoma les atencions que havia de prestar a en Serrallonga quan aquest rondava per allí:

 Digue una vegada a la mayordona que sempre que yo arribas en dita rectoria que ella quem donas a menyar y tot lo que hauria menester com de fet dita mayordona ho feye y en particular me recorda quens hi trobarem dita Joana y jo una vegada que erem molt prop de la festa de Sant Miquel de setembre”.

 

 


LA RUTA D'EN SERRALLONGA A SANTA COLOMA DE FARNERS

A Santa Coloma disposem d’un entorn natural privilegiat que, per sí mateix, val la pena conèixer tot practicant una caminada.

Però a banda hi tenim vinculats episodis històrics que ajuden a fer més atractius alguns d’aquests senders.

Una vinculació , natura i història, que milloren l’atractiu inicial i fomenten l’impuls d’un turisme atret simultàniament per l’esport i la cultura.

Un sender molt proper i molt vinculat a un personatge tan principal i conegut com és el bandoler Joan de Serrallonga va ser el que va crear el Centre Excursionista Farners identificat com a “GR-178 : Ruta d’en Serrallonga” que parteix de la nostra ciutat i creua les Guilleries fins arribar a Vilanova de Sau.

A banda d’aquest, o millor dit, a l’entorn d’aquest GR hi ha encara més espais identificats amb el bandoler.

Al llarg de la seva vida i, sobretot, en els seus darrers dies , en Serrallonga, la seva quadrilla i la seva amistançada Joana Macissa , van deambular pels entorns de la vall i les carenes que envolten Castanyet. L’existència de fautors i familiars, masos on trobar protecció, van fer que el pas dels bandolers de les Guilleries per aquesta zona fos sovintejat.

I així fins que , la vigília de Tots Sants de l’any 1632, en Serrallonga fou atrapat, precisament, prop del mas Agustí de Castanyet.

La presència del bandoler la notaríem al voltant de tres masos: la Sala de Viladrau on néixer, Serrallonga on va viure i ca l’Agustí on el van atrapar.

Però, si a més volem notar la presència del bandoler en espais identificats i determinats per on va passar o actuar, al voltant de Castanyet n’hi ha una abundant agrupació. Sens dubte la millor i més fàcil agrupació que es pugui condensar en una caminada d’un sol dia.

Espais:

divendres, 7 de maig de 2021

ELS GRAVATS DE BEAULIEU

 









Alguns dels gravats del “Petit Beaulieu”:

Els perfils de Girona, Blanes, Hostalric, la costa del Montgrí, Barcelona i Tossa.

Els plans de Barcelona, Palamós.

El mapa dels entorns de Barcelona.

La presència de molts perfils de municipis costaners, incloent la capital del país, s’explicarien per una necessitat de conèixer el perfil costaner de les viles i fortaleses que les defensaven en cas d’una eventual invasió per mar.

Aquest interès d’estratègia militar el trobem també, de forma clara, en els plans de les ciutats, dominats per les disposicions de les defenses.

 



dimarts, 4 de maig de 2021

LA CATALUNYA DE 1640 DIBUIXADA PEL SENYOR BEAULIEU

 





Sébastien de Pontault, sieur de Beaulieu, (1612-1674) va ser un noble i militar francès, amb habilitats per al dibuix,  que va obtenir llicència reial per a crear un taller de gravació de vistes i batalles. Va il·lustrar amb gran èxit totes les campanyes militars franceses i va deixar un llegat immens de gravats amb plànols i perfils de places, fortaleses i viles.

D’entre els territoris que va il·lustrar hi ha la Catalunya que comença a Salses i arriba fins les terres de l’Ebre. Fins a 140 gravats de llocs amb interès estratègic i militar, que ens permeten veure per primera vegada, ni que sigui una mica idealitzats o esquematitzats, com era part del nostre país.

Aquests gravats, realitzats per Beaulieu entre els anys 1642 i 1648,  es van recollir en l’anomenat “Petit Beaulieu”. A banda, també es va publicar el “Grand Beaulieu”, amb gravats de gran format i il·lustrant llocs del nostre país amb escenes de setges i victòries militars.

Una edició original dels gravats, enquadernats en un sol volum i coberta de pell, la vaig veure en la Fundació Mascort de Torroella. L’edició facsímil es presenta en un de cartoné que conté una selecció de 40 làmines, en format 18x25, amb els gravats del “Petit Beaulieu”.

Obres l’estoig i què hi trobes?

Una col·lecció de quaranta fulls separats que contenen facsímils dels cent-quaranta gravats originals. Permeten conèixer el contingut d’aquella primigènia obra cartogràfica i com va veure l’autor i els seus ajudants la Catalunya de mitjans del XVII.

Els gravats inclosos en aquesta edició facsímil són gravats de ciutats i fortaleses, per tant responen a una voluntat d’estratègia militar, que van de nord a sud, començant pel castell de Salses (aleshores encara català) fins a Tortosa.

Els gravats mostren el perfil de les ciutats i pobles, amb la identificació d’esglésies i , sobretot, de castells i fortaleses. També s’hi mostra el relleu geogràfic de l’entorn: muntanyes, rius, planes... Molt esquematitzat, però suficient per a que un general francès es pogués fer una idea, aleshores, de  la situació estratègica dels llocs.

A banda dels relleus hi destaquen els plans de les fortaleses i les ciutats i viles. No es tractava de grafiar carrers, sinó el perímetre i composició de les infraestructures militats: muralles, bastions, glacis, quarters,... En aquest cas la voluntat militar era molt més perceptible i es nota, per la fidelitat dels plànols, que hi van parar especial atenció.

Un tercer tipus de gravat contingut en l’obra original i menys reproduït en la facsímil és els plànols de la geografia del territori , a partir dels “gouvernements” (Girona, Barcelona, Vic...) i amb indicació de les viles i alguns elements geogràfics, com rius i algunes muntanyes.

La representació és força esquemàtica, però suficient per a conèixer la posició de cada nucli habitat del país. Un complement ideal als anteriors gravats de ciutats i fortaleses.

L’obra de Beaulieu esdevé cabdal per a veure representada la geografia del nostre país i les seves ciutats. Revisitar-la vull en dia és retrocedir quasi quatre-cents anys enrere i mirar, amb ulls de viatger o de militar francès, com era Catalunya. Un privilegi.