dimarts, 25 de maig del 2021

ELS TRES CIMS DEL CABRERÈS

 






El Cabrerès va ser un espai trepitjat pel bandoler Serrallonga en diverses ocasions.

En una d'elles venia de robar al coll de Canes, on havia robat uns traginers, i feia carregar uns cordells a en Salvador Casasubiranes, àlies Manxol.
Camí de Querós, on anaven a amagar el botí, van fer nit en un bosc prop de la masia de La Faja.

Aquesta ruta té per objectiu conèixer aquesta masia, avui abandonada i gaudir dels seus privilegiats entorns.

De nou, apropar-se a la història d'en Serrallonga a través del territori que va trepitjar ens porta a gaudir dels millors racons del nostre país.

Aquesta ruta comença al collet de Sant Julià de Cabrera i voreja la serra de Cabrera per la part obaga, anem en direcció a les pletes de la Freixeneda, la Faja i la Casanova de Racons. Prats frescos on pasturen els ramats de vaques, vigilats per les faldes de la serra que s'alcen a Ponent.

Fem una parada a la masia enrunada de la Faja.

Quan deixem els prats ens enfilem fins el puig de la Bastida. A partir d'aquí ja gaudirem de totes les possibles panoràmiques.

I és que aquesta ruta és engrescadora, també, per fer els tres cims de Cabrera: la Bastida, Aiats i el pla del santuari de la Mare de Déu de Cabrera.
És obvi que aquests camins penjats sobre les cingleres i per sobre les fagedes ens han de regalar les millor vistes a tots els punts cardinals. Ens sentim aus, com els voltors que trobem pel camí, gaudint del privilegi de gaudir del país des de les seves alçades.

Deixem el puig de la Bastida i enfilem el pla de l'Aiats. Un altiplà amb camps de falgueres, fagedes i pins d'alta muntanya.

El tercer cim és Cabrera, on arribem pel costerut camí de les escales. L'esforç es veu recompensat per la bellesa del santuari i de tot el paisatge que l'envolta.
Retornem al punt d'inici de la ruta passant arran de la lleixa de les Ovelles i descendint ràpidament per un sender de forta baixada.

Acabem la jornada amb els ulls carregats de paisatge, de panoràmiques i, encara que no l'haguem vist, de records d'aquell bandoler que va passar per aquí fa tants segles.

Simplement, imprescindible.