dimarts, 18 de maig del 2021

ALEXANDRE DE LABORDE I ELS VIATGERS ROMÀNTICS

 








Alexandre de Laborde (París, 1732-1842) va ser el primer d’una sèrie de viatgers, escriptors i pintors que durant tot el segle XIX van anar donant a conèixer Espanya a la resta d’Europa. Gustave Doré o Alexandre Dumas també van ser d’aquests personatges.

Els viatgers romàntics van venir-hi després de la marxa dels francesos, però Laborde ho havia fet abans de la invasió napoleònica, viatjant per tot el país amb un equip d’artistes i dibuixants i per tal d’elaborar un inventari dels llocs. El seu “Itinéraire descriptif de l’Espagne” de 1808 va servir de guia als generals de Napoleó per a la invasió.

Es considera que la irradiació de la seva obra va ser el principal motiu per a la vinguda dels primers viatgers al nostre país i a Espanya.

El 1806 va publicar el primer dels quatre llibres que recorrien la península ibèrica, dedicat dedicat a Catalunya i l’editorial Abadia de Montserrat,  amb el patrocini del Banc de Bilbao, va fer-ne una edició de 1500 exemplars facsímils.

El llibre és realment espectacular, d’aquells que avui en dia costa d’editar. Realment, la de 1806 era una edició reservada per a classes altes que s’ho poguessin pagar. Un veritable luxe.

Avui, obrim el llibre i fem un viatge al passat en “primera classe”.

Viatgem a la geografia i la història del nostre país de principis finals del XVIII i principis del XIX.

Els texts ens descriuen la història i la realitat física que van trobar-se l’expedició francesa i està prou documentada. No es tractava de fer una obra científica en sentit estricte, sinó que pretenien que fos una obra de caràcter enciclopèdic, una amalgama d’informacions molt exhaustives per l’època, que si bé tenien un ull posat en l’arqueologia clàssica (en aquell moment hi havia veritable admiració per la Roma, la Grècia i l’Egipte antics), posaven l’altre en la història particular i moderna del país i en tota la arquitectura que se’n derivava (el gòtic, el romànic i fins l’arquitectura popular).

Paral·lelament  a les descripcions els artistes dibuixaven in situ paisatges, edificis, elements arquitectònics, monuments ... i els artesans gravadors ho traslladaven al paper imprès. Els gravats de l’edició són magnífics, d’una qualitat i detall extraordinaris , i suposen un veritable tresor per a conèixer com era la fesomia del nostre país en aquell temps.

Van discórrer per tota la geografia catalana, però no la van descriure i dibuixar tota (per altra banda una empresa impossible), però allà on es van detenir van realitzar veritables obres d’art.