dimarts, 4 de maig del 2021

LA CATALUNYA DE 1640 DIBUIXADA PEL SENYOR BEAULIEU

 





Sébastien de Pontault, sieur de Beaulieu, (1612-1674) va ser un noble i militar francès, amb habilitats per al dibuix,  que va obtenir llicència reial per a crear un taller de gravació de vistes i batalles. Va il·lustrar amb gran èxit totes les campanyes militars franceses i va deixar un llegat immens de gravats amb plànols i perfils de places, fortaleses i viles.

D’entre els territoris que va il·lustrar hi ha la Catalunya que comença a Salses i arriba fins les terres de l’Ebre. Fins a 140 gravats de llocs amb interès estratègic i militar, que ens permeten veure per primera vegada, ni que sigui una mica idealitzats o esquematitzats, com era part del nostre país.

Aquests gravats, realitzats per Beaulieu entre els anys 1642 i 1648,  es van recollir en l’anomenat “Petit Beaulieu”. A banda, també es va publicar el “Grand Beaulieu”, amb gravats de gran format i il·lustrant llocs del nostre país amb escenes de setges i victòries militars.

Una edició original dels gravats, enquadernats en un sol volum i coberta de pell, la vaig veure en la Fundació Mascort de Torroella. L’edició facsímil es presenta en un de cartoné que conté una selecció de 40 làmines, en format 18x25, amb els gravats del “Petit Beaulieu”.

Obres l’estoig i què hi trobes?

Una col·lecció de quaranta fulls separats que contenen facsímils dels cent-quaranta gravats originals. Permeten conèixer el contingut d’aquella primigènia obra cartogràfica i com va veure l’autor i els seus ajudants la Catalunya de mitjans del XVII.

Els gravats inclosos en aquesta edició facsímil són gravats de ciutats i fortaleses, per tant responen a una voluntat d’estratègia militar, que van de nord a sud, començant pel castell de Salses (aleshores encara català) fins a Tortosa.

Els gravats mostren el perfil de les ciutats i pobles, amb la identificació d’esglésies i , sobretot, de castells i fortaleses. També s’hi mostra el relleu geogràfic de l’entorn: muntanyes, rius, planes... Molt esquematitzat, però suficient per a que un general francès es pogués fer una idea, aleshores, de  la situació estratègica dels llocs.

A banda dels relleus hi destaquen els plans de les fortaleses i les ciutats i viles. No es tractava de grafiar carrers, sinó el perímetre i composició de les infraestructures militats: muralles, bastions, glacis, quarters,... En aquest cas la voluntat militar era molt més perceptible i es nota, per la fidelitat dels plànols, que hi van parar especial atenció.

Un tercer tipus de gravat contingut en l’obra original i menys reproduït en la facsímil és els plànols de la geografia del territori , a partir dels “gouvernements” (Girona, Barcelona, Vic...) i amb indicació de les viles i alguns elements geogràfics, com rius i algunes muntanyes.

La representació és força esquemàtica, però suficient per a conèixer la posició de cada nucli habitat del país. Un complement ideal als anteriors gravats de ciutats i fortaleses.

L’obra de Beaulieu esdevé cabdal per a veure representada la geografia del nostre país i les seves ciutats. Revisitar-la vull en dia és retrocedir quasi quatre-cents anys enrere i mirar, amb ulls de viatger o de militar francès, com era Catalunya. Un privilegi.