LA TARDOR A ERMEDANS

 

Hem anar a buscar els colors de la tardor a un raconet del país que no decep: els altiplans d’Ermedans, sobre La Salut, a les portes del Collsacabra.

La ruta que em fet hem fet és una senzilla circular de Coll de Condreu, al turó d’Ermedans i tornar vorejant per al baga de la Toia. Uns vuit quilòmetres que, això sí, s’han de fer amb GPS. L’opció més fàcil i concorreguda és de Coll de Condreu al santuari de  La Salut i tornar, suficient per a gaudir de tot el que ofereix aquest lloc.

En aquesta època les fagedes i rouredes canvien de colors i decoren el paisatge amb tots els grocs i vermellosos de la tardor. El passeig es torna diferent.

Els boscos també s’obren , en el pla d’Ermedans, als prats on pastura el bestiar i a panoràmiques de les muntanyes de tot l’entorn. El paisatge respira.

La pedra també hi és present, amb la característica Cova d’en Ferriol, les roques d’Ermedans i, sobretot, les singulars i màgiques Roques Encantades, o “Encadenades” segons la llegenda.

Per acabar de la millor manera aquesta caminada matinal, una bona opció és arribar-se al santuari del Far i fer un bon dinar. Aquesta gran proa de pedra que sura sobre les muntanyes mai decep.

EL CABRERÈS: D'HOSTALETS FINS A LA FAJA

 

Us proposo una ruta molt entretinguda pels sempre atractius paisatges de al Garrotxa i, en particular, l’altiplà de Falgars fins just de sota Cabrera.

Aquesta ruta de 14,65 quilòmetres i un desnivell de 770 és molt entretinguda.

Primer l’ascens d’Hostalets d’en Bas fins l’ermita de Sant Miquel de Castelló i gaudir de la gran panoràmica que s’obre a les valls de la Garrotxa.

Després un entretingut pujar i davallar per pujols i tossals del Cabrerès, passant per senders estrets al mig de fagedes, espais oberts amb prats i falgueres i sempre sota la vigilància de la serra de Cabrera en el punt més allunyat del recorregut.

Pel camí ,el color verd de primavera o els rogencs de la tardor que comencen a aparèixer, algun rierol d’aigua fresca i l’acompanyament sonor dels corbs i del dringar de les esquelles de les baques que pasturen.

Passem per l’església i les cases de Falgars d’en Bas, abans de començar a baixar cap el pla pel grau de la Portellera, però abans hem anat a veure el molí i la masia de la Faja, una masia que enllaça amb la història del bandoler Serrallonga.

El mes de setembre de 1632 Salvador Casasubiranas, àlies Lo Manxol,  venia de Vidrà i a Collfret es trobà en Serrallonga i la Joana Macissa. El bandoler li feu carregar i portar una peça de cordellat blanca i anaren cap a Querós. Pel camí feren una aturada prop de la masia de la Faja:

“y nos ne anarem camí dret a la casa de la Faya ço es entre dita casa de al Faya y nostra Senyora de Cabrera y allí en una malesa nos aturarem a menjar y menjarem pa de tres pans y mix que dit home aportave y carn rustida de dues cuxas de bestia de llana y ell mateix va anar a sercar aygua en un torrentot quei ha allí ab una carabassa y mentres se detingue anar a sercar aygua jo demani a la dona que dera romasa ab mi qui  hera aquell home y dita dona me digue que hera en Serrallonga”.

En fer  aquesta ruta estem resseguint doncs un dels espais que va trepitjar el bandoler de les Guilleries.

Creieu-me que els itineraris pel Cabrerés mai defrauden, si hi afegim aquest polsim de records i d’història , podem sentir-nos una mica bandolers i gaudir encara més d’aquest fantàstic territori.

ALTRES DELICTES DE RAFEL MORELL

L’any 1623 rondava encara per Anglès, amb Guerau Rigau de Bescanó, bandoler i fautor, i eren presents quan Pau Puig va matar un ase de Francesc Albó d’Anglès:

“En lo setembre del any prop passat de mil sis cents vint y tres una nit tot just se enllustrave trobantme jo cerca del lloch de Angles prop de uns camps y vinyes que allí y ha en companyia de Garau Rigau de Bescano y Pau Puig de les Sposes verem venir a cavall ab un burro a Franchesch Albo alias Roquet de dit lloch de Angles y en veurel lo dit Pau Puig li tira un tir de pedrenyal ab lo qual li mata lo burro que anave a cavall jo no se perquè li tira ni perquè no y aleshores nosaltres tres nos ne anarem a Angles y es veritat que en cas del dit Garau Rigau jo y ere tant bren arribat com en casa de ma mare y ell ha estat sempre gran valedor y me ha donat a menyar en sa casa moltes vegades anant jo així aquadrillat”.

A Rafel Morell també el trobem formant part de la colla que assaltaren la rectoria de Cogolls, el mes de setembre de 1623. Uns dies abans de fer el robatori Serrallonga havia dit a Rafel Morell que es trobarien al seu mas de Querós. El bandoler va pujar fins la masia, però no trobant la colla, els anà a buscar a bosc a base de trets de pedrenyal:

“com de fet al cap de pochs dies y ani y quant fuy en casa dit Serrallonga demanant als de casa ahont ere dit Serrallonga me digueren que poch havia sen ere anat ab alguns altres y jo per veurer sins trobariam tiri un tir o dos de pedrenyals fentlos ab allò senyal y ells me respongueren ab alguns altres tirs y anant jo deves hont havia sentida al respsota de dits tirs”.

NI UNA PASSA SENSE TARDOR ENTRE CIURET I PUIGSACALM

 

Hem anat a buscar els colors de la tardor a un espai de gran valor natural com és el Bisaura, una subcomarca a cavall d’Osona i la Garrotxa.

El punt de partida de la ruta és el nucli de Ciuret, un agregat del municipi de Vidrà. El punt central del recorregut és el Pla Traver, unes pletes obertes al voltant d’una històrica masia. I el punt culminant és el cim del Puigsacalm.

Aquesta ruta és una possibilitat per a fer el cim del Puigsacalm des de la seva esquena, per la comarca d’Osona. Una opció més planera i més llarga, però  molt millor per a poder gaudir així de tot el paisatge que se’ns ofereix.

La caminada és ideal per a gaudir dels paisatges tardorals. Amb les arbredes que van desvestint-se però abans muden amb deliciosos colors grocs, taronges, marrons i vermellosos.

La combinació amb els grans espais oberts de les pletes, amb el seu tapís d’herba fresca i verd intens on remuga el bestiar, és perfecte.

Les panoràmiques als camins i als cims deixen bocabadat.

I el record del pas del bandoler Serrallonga afegeix aquella anècdota històrica que  m’agrada afegir al territori que trepitjo. Una anècdota que ens explica Jaume Molas, fuster de Sant Pere de Torelló i comissari reial, qui perseguia en Serrallonga i la Joana Macissa per aquests mateixos verals l’any 1633:

“Dixit senyor en lo mes de juny pròxim passat tenint jo testimoni noticia de que en Joan Sala y Serrlalonga lladre de pas y cap de quadrilla cridat y publicat per enemich del rey nostre senyor anava sol ab una dona per las partides de Pla Traver y Collfret segons noticia certa que jo testimoni he tinguda lo dit Serrlalonga ha estat  de continuo menjant y bevent ab dits pastors  per lo desig y gana que jo testimoni tenia de que dit Serrallonga es perdes y acabas prengui com ha comissari que so de sa excellentia tres fadrins pera que me acaompanyassen ab los quals men pugi en las dites montanyas de Pla Traver y Collfret”

Aquesta és d’aquelles caminades completes que et fan sentir la tardor a cada passa que fas i que, quan acabes, et sens reconfortat de poder gaudir tan a prop  la natura que ens regala el nostre país.

BOSCOS, ERMITES I MIRADORS DE LES PRESES

 

Si voleu tastar paisatges garrotxins aquesta ruta és coneguda i recomanable.

Es realitza al terme municipal de les Preses (12,25 quilòmetres i 646 metres de desnivell) i és força coneguda i transitada en el primer tram planer, fins a l’ermita de Sant Martí del Corb.

La ruta permet conèixer dues ermites romàniques, Sant Miquel i Sant Martí del Corb, que afegeixen al seu encant un espectacular entorn natural (sobretot la fotogènica fageda de Sant Martí).

Bona part del camí passa per ombrívoles i altres fagedes que refresquen i permeten gaudir dels colors en funció de l’època de l’any.  Dalt l’ermita de Sant Martí el camí s’enfila decidit fins dalt la carena i aquí la vegetació canvia alzinars adaptats al clima mediterrani més càlid.

Estem a la serra del Corb , que ens oferirà tres fantàstics miradors al llarg del camí: Rocalladre, Puig Rodó i el mirador de l’àrea de Xenacs.

Vibrem admirant tot el que el país ens ofereix: als nostres peus la fageda d’en Jordà i Olot, els volcans garrotxins,  les cingleres de l’Alta Garrotxa, els Pirineus enfarinats i el golf de Roses ...

A partir de l’àrea recreativa Xenacs baixem un corriol que ens deixa de nou a les Preses, on fem un petit passeig per a conèixer el seu nucli urbà.

És una proposta molt engrescadora per a conèixer Garrotxa autèntica, per dins dels seus boscos, al fil dels seus volcans i dalt dels seus privilegiats miradors.

PLA D'AIATS I CABRERA

 

 

Una caminada als cims més emblemàtics  del Cabrerés: el pla de l’Aiats i  el santuari de  Cabrera. 

En dic una “caminada d’alçada” no pel desnivell, que no arriba als 600 metres, sinó perquè bona part del camí el fem arran de cingleres i podem gaudir d’unes panoràmiques de 360 graus a tota la plana, a vista d’àguila.

El recorregut s’inicia a Cantonigrós i darrera de la masia d’Aiats inicia l’ascens pel pintoresc “grau de l’escaleta”, un sender foradat a la terra i a la roca que ens porta còmodament a l’altiplà. 

Dalt Aiats ens espera les runes de la “cabanya de l’Aiats”, un habitatge construït els anys 50 per als temporers que treballaven els camps de patates que s’hi van conrear, un mar de falgueres i unes vistes espectaculars arran de cinglera.

Creuem tot l’altiplà, descendim fins el coll de Bram  i pugem a Cabrera pel camí enllosat de les marrades.  A dalt ens rep el santuari i tots els paisatges osonencs que queden sota seu.

El camí de retorn el fem per sobre les Bores de Masarella. Una curiositat geològica creada per moviments de terra que van esqueixar la cinglera. Passem tota la cresta de les Bores i arribem fins a l’agullola de la Tuta, un cim carregat de llegendes i de bones panoràmiques.

Una ruta circular indispensable per a conèixer dos dels cims més populars del Cabrerès, acompanyats de bonics paisatges i del dringar dels esquellots de les vaques que hi pasturen arreu.