dimarts, 31 de maig del 2016

EN SERRALLONGA A CARDEDEU





Aquest cap de setmana he participat en els actes de la Trobada Nacional de Trabucaires a Cardedeu. 

El primer cap de setmana han dedicat la programació a la inauguració de l'exposició sobre la història dels trabucaires, situada en l'ermita de Sant Corneli, i el passi de la pel·lícula  de TV3 "Serrallonga, la llegenda del bandoler" dirigida per Esteve Rovira el 2008.

Per a l'exposició, que conté un apartat sobre en Serrallonga, vaig fer un dibuix del bandoler que van reproduir ampliat. No em vaig poder estar de fer les fotografies de rigor al costat del meu personatge.

El dissabte hi vaig participar amb una xerrada dirigida als més petits. 

És una activitat que m'agrada molt, em diverteix i m'omple . Els explico una mica d'història d'en Serrallonga i dels bandolers del XVII, però continuo amb un dibuix del "Serrallonga caparrut o infantil" i els convido a que m'ajudin a completar el dibuix amb allò que ells proposin.

Aviat perden la vergonya i comencen a sortir cavalls i cavallers, princeses i dracs... fins a completar un dibuix ben eclèctic i enginyós.

La meva participació en els actes de Cardedeu va venir proposada per en Pau i la Sònia de la "Llibreria Espai 31", a qui els agraeixo les atencions i la simpatia.

La cultura del nostre país perviu gràcies a gent com ells. I això té molt de mèrit.

divendres, 27 de maig del 2016

TROBADA DE TRABUCAIRES A CARDEDEU



Aquest cap de setmana comencen els actes de la Trobada Nacional de Trabucaires que enguany es celebra a la ciutat de Cardedeu.

Els actes centrals s'han programat per al cap de setmana del 4 i 5 de juny, però aquest divendres s'inicien amb la inauguració de l'exposició d'una exposició sobre la història dels trabucaires i la projecció de la sèrie de TV3 "Serrallonga, la llegenda del bandoler".

Convidat pels amics de la llibreria Espai 31 de Cardedeu, jo hi col·laboraré aquest dissabte 28 de maig.

A les 12 del matí, a la capella de Sant Cornelí, hi realitzaré una xerrada dirigida als més petits. La faré sobre en Serrallonga i els bandolers que voltaven pel Vallés i també els realitzaré un dibuix en directe.

Acabat aquest acte farem un aperitiu a la llibreria i signaré i dedicaré còmics d'en Serrallonga.

Aquesta entrada del bloc l'he il·lustrat amb un dibuix d'en Serrallonga que em van encarregar i que servirà de suport publicitari per a l'exposició.

dimarts, 24 de maig del 2016

“L’HOTEL SERRALLONGA” DEL SANTURARI DEL COLL

 Imatges antigues del santuari del Coll, amb l'hostatgeria adossada
a l'església romànica.

L'hotel Don Joan de Serrallonga, a Vallclara.



En la guia de les Guilleries editada pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1924 es proposen un seguit de rutes i itineraris excursionistes que permeten conèixer els racons ferèstecs del nostre massis.

El segon itinerari que proposen parteix de Sant Hilari, passa per la muntanya de Sant Benet, el Santuari del Coll, Susqueda, Montdois, Sant Joan de Fàbregues, Rupit, El Far i Amer.

En apropar la ruta al Santuari del Coll, s’explica que “Dit santuari es troba a uns 825 m. Alt., dominant la vall de Susqueda i rierals del Ter, i en lloc força pintorest. És d’origen antic, fundat en la desena centúris i fou residència de monjos benets fins a les darreries del segle XV. L’esgésia és d’estil romànic, de sever aspecte, amb senzilla portalada i finestral i campanar en forma d’espadanya”.

Molt curiós el que segueix:

“Al seu costat hi ha l’antiga hostaleria o Hotel Serrallonga”.

Podria ser que l’any 1924 l’establiment de l’antiga hostatgeria del Coll es digués Hotel Serrallonga? Ho dubto, crec molt possible que l’autor de la guia es deixés portar per la imaginació o que el propietari li aixequés la camisa.

Fos com fos, però, és una anècdota que considero divertida – l’habilitat per posar un nom tan llegendari a l’establiment- i que demostraria la popularitat del bandoler i la capacitat de la gent de la contrada per aprofitar-se d’aquella popularitat.

El mateix va passar uns anys no tan llunyants, en els anys setanta sel segle XX, quan al lloc  Vallclara de Sant Hilari es va començar a construir una urbanització i s’hi va bastir un hotel que també va voler aprofitar el nom del bandoler: l’hotel Don Joan de Serrallonga.

dijous, 19 de maig del 2016

LA GUIA DE LES GUILLERIES DE 1924





Un dels petits tresors que em vaig emportar en una de les nostres darreres visites al mercat de Sant Antoni de Barcelona va ser el llibre-guia “Les Guilleries” editat pel Centre Excursionista de Catalunya  (CEC) l’any 1924.

Aquesta entitat va fer una  monumental feina des del seu naixement el 1876: trepitjar territori, conèixer territori i divulgar territori. Els seus associats van emprendre l’inestimable tasca de donar a conèixer tots els racons del nostre país amb publicacions com l’històric butlletí del centre i també les diverses i pioneres guies que amb els anys anirien publicant.

Una d’aquestes primeres guies fou la que dedicaren l’any 1924 a les Guilleries . La que es pot considera primera guia turística de les nostres muntanyes.

La guia es proposa “resseguir les Guilleries, procurant contribuir al seu coneixement i a la popularització de les belleses que atresora” i ho fa proposant la descripció d’un seguit d’excursions o itineraris al llarg i ample del massís.
El primer itinerari proposat parteix de Sant Hilari, “capital de l’exctensa comarca de les Guilleries”,  i passant per Sant Miquel de Solterra es dirigeix fins a Osor i Anglès.

Un segon itinerari també neix a Sant Hilari i , passant pel Santuari del Coll i Susqueda, va a finir a Amer. Aquest és el recorregut que permet “albirarar la famosa casa de Serrallonga, entre boscos, en el camí de Querós”.

El tercer itinerari es dirigeix des de Sant Hilari fins a Sant Andreu de Bancells i Vilanova de Sau i descendeix tot el que eren les valls del Ter abans de fossin negades per les preses, o sigui les valls de Sant Romà de Sau, Querós i Susqueda fins el Pasteral.

El quart itinerari es dirigia fins a les faltes del Montseny per a conèixer els pobles d’Espinelves i Viladrau. I encara n’hi afegien dos més: un que vorejava les Guilleries fins arribar a la plana de Vic i un altre que resseguia els cingles del Collsacabra partint de Vic , passant per Tavertet, Pruït i la Salut.

Com tota bona guia turística inclou el seu corresponent mapa fisiogràfic . En aquest cas es tracta d’un mapa a escala 1:100.000 que va ser confeccionat sobre la base del mapa elaborat per Juli Serra i els militars l’any 1888. El CEC, per exemple, va resseguir en vermells camins d’un dels mapes de Juli Serra que l’entitat tenia en propietat.

Es tracta d’una obra que ens demostra la importància i vivacitat de les entitats catalanes i una eina bàsica per als primers excursionistes. També serveix per a  fer avui en dia una nostàlgica retrospecció a  aquells temps reculats en que es començava a conèixer i posar en valor el nostres magnífic país; llegint les primeres referències a espais que ens son a l’abast i d’altres (com les valls submergides de Sau, Querós i Susqueda) als quals sols podem arribar amb la imaginació , però també amb els textes i  amb les fotografies que ens ofereix aquesta primigènia i valuosa guia excursionista del 1924.

dimarts, 17 de maig del 2016

UNA EXCURSIÓ AL SANTUARI DEL COLL L'ANY 1884

El santuari del Coll l'any 1924, en la guia del Centre Excursionista de Catalunya.


Dibuix del santuari l'any 1884.

El butlletí del Centre Excursionista de Catalunya ens permet conèixer el territori català a partir d’aquells pioners de l’excursionisme, els socis del centre, que hi publicaven els relats de les seves sortides i les descobertes que realitzaven.

Un grup de socis publicà la seva excursió a les Guilleries de l’any 1884, un document que es pot consultar digitalitzat en aquest enllaç.


Els socis eren els senyors Aulestia, Faura, Gich, Coll i Gasch, Vial, Farnés i Antoni Massó. Aquest darrer va redactar el text i també el va llegir la memòria davant els socis del centre.

L’excursió va tenir lloc els dies 23, 23 i 25 de març de 1884. Arribaren en tren des de Barcelona a l’estació d’Hostalric i en tartana fins Arbúcies.

El recorregut de descoberta de les Guilleries els portà fins a Sant Hilari, fins a Susqueda passant pel Coll de Querós, el santuari del Coll i fins Amer passant pel Pasteral.

En l’enllaç que us facilito podeu trobar el text i llegir l’interessant aportació d’aquests excursionistes del XIX , jo em permeto transcriure en aquesta entrada del bloc la part que fa referència al santuari del Coll,  seguint l’estela de l’anterior on parlava de l’hostatgeria existent l’any 1924.

“Lo Santuari del Coll es un edifici bastant capás ahont l’excursionista troba regular estada, puig erigida la inglesia en parroquia desde 1879 lo senyor rector de la meteixa ha procurat que hi hagués en lo Santuari lo menestar, habilitant 17 llits pera’ls pelegrins y viatjers que hi troban ademes los queviures necessaris pera ferhi estada.
La iglesia es romànica preciosament conservada en l’exterior que té un senzill y sever aspecte. Lo Sr. Aulestia tragué un dibuix de la típica portada surmontada per un campanar d’espadanya”.

El text segueix amb un resum de la història del santuari i algunes observacions sobre la seva arquitectura. Finalment els excursionistes baixaren a Susqueda no sense abans comprar “goigs y exemplars del petit opuscul, així com tambe alguns recorts piadosos pera las respectivas familias”.

Lloc d’històric pelegrinatge, com podem llegir, el santuari sempre va disposar d’estances per als viatgers o els fidels, entre altres coses perquè des del segle XI “s’atorgaren per los prelats de la Iglesia gran nombre d’indulgencias pera’ls que visitaven lo Santuari y fessen alguna almoyna en determinadas festas”.

dimarts, 10 de maig del 2016

SUSQUEDA I OSOR EN L’EXCURSIÓ DE 1883 (i 3)




 


El pont romànic d'Osor, el poble de Susqueda i l'antiga ermita de
Sant Miquel de les Formigues, a principis del segle XX. Fotografies del
Centre Excursionista de Catalunya


L’excursió de Francesc Maspons els portà encara fins a visitar els pobles de Susqueda i Osor.

Davallaren del Coll fins la vall i el poble de Susqueda, però la visita va ser molt breu: “Atravessárem uns camps de blat de moro, seguírem una mica per la vora del Ter , y donant una volta, atravessárem lo pont de quatre archs y entrárem á Susqueda. Hi estiguérem molt poca estona com que ni descavalcárem, doncs lo temps se’ns anava fent curt”

Deixant la vall enrere ascendiren fins Coll de Nafré i d’aquí baixaren a Osor:

“Emprenguérem la pujada per vora una torrentera bastant escabrosa, del peu de la montanya de St. Gregori cap al coll de Nafré, que divideix la vall de Susqueda de la de Osor. Desde allí comensárem la baixada, tant dreta com havia estat la pujada. Al cinch minuts passàrem per la capella de Nostra Senyora del Part.

Dinárem al Hostal de ca’ n Casas al costat mateix del pont de la riera de St. Hilari. Es un hostal en que fan al sensems de tenda y botiga de robas, y porta tot seguit de la població, això es, de marasme y calma. Nos donaren un dinar modest y no’ns composaren. Dada la població no podíem esperar més, doncs que sembla que visca encara en plena edat mitjana. Hi ha moltes cases antigues y bastant típicas, algunes ab finestrals gótichs y altres ab finestrals del Renaixement, y al costat de la Iglesia una torre quadrada, tota de pedra, de dita época. A pesar de sa deixades, qu’es molta, es població dicta d’ésser visitada.

La divideix la dalt referida riera de St. Hilari,unintla un bonich pont d’una gran arcada. Lo cantó de la Iglesia, á má dreta d’aquella, es lo més antich; l’altre té ja algunes cases modernes.

Sortíram d’Osor, no sens haver anat avans á prendre cafè á casa de un francès que, desde la última guerra, quan s’escau fa de cafeter y qui s’ guanya la vida sols fent pipes ab los bruchs d’aquellas muntanyes”.

Els excursionistes retornaren cap a Sant Hilari ascendint el camí que porta d’Osor fins el coll de la Creu de Llevanyes (“Quan fórem á dalt del Coll de la Creu de Llevanyas se’ns presentà á nostra vista una gran extensió d’horsont ab lo sol ponent per detrás del magestuós Montseny, espectacle magnífich que’ns feu deturar una estona”) i d’aquí fins la població, arribant-hi per cal Sastre.

“Desde las Illas ab poca estona fórem al Establiment d’ayguas picantas. Eran las 8 h., completament á las foscas y me n’aní á descansar de tant llarga caminada”.

Així finalitza aquesta crònica de la llunyana excursió de Francesc Maspons., amb la curiositat que el veiem escriure “caminada” ,quan en realitat l’excursió la feien a cavall de matxos.

En qualsevol dels casos és un document interessantíssim per a conèixer com eren aquelles primeres excursions per les nostres muntanyes i sentir-nos retrocedir en el temps, acompanyant aquells pioners de la descoberta de les Guilleries, que guarden i ofereixen encara avui molts d’aquells tresors paisatgístics, geogràfics i històrics que van descobrir en el segle XIX.

divendres, 6 de maig del 2016

EL SANTUARI DEL COLL EN L’EXCURSIÓ DE 1883 (2)





 Fotografies de principis del segle XX del santuari del Coll,
procedents de l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.


Francesc Maspons ens regala una descripció de com era el santuari de Nostra Senyora del Coll a finals del XIX:

“Lo Santuari se compon de una Iglesia bastant espaiosa unida ab la casa habitació del capellà, que avans ho era dels frares que hi havia , per medi de un pati tancat, que serveix de cementiri, y de una casa, paral·lela ab aquella, que fan d’hostal; formant casa é Iglesia un carreró ab un arch al cap de vall, hont se coneix que ab lo temps hi degué haver alguna porta pera tancarho.

La Iglesia es d’estil románich y tota ella de pedra; desde sa meytat cap avall esta plena de retaules, la major part referents á la guerra carlista; proba de lo molt que allí van dominarhi; en cap d’ells hi brilla l’art. La meytat superior està plena de ciris, alguns de ben grossos, penjats per las parets. Tot això mostra la molta devoció que hi há, y efectivament es un gros las comitives que contínuament hi arriban, y no s’hi pot anar may, sobre tot al estiu y tardor, que no s’ troben per lo camí llargas currúas de visitants.

També al entrarhi, gayre bé al costat mateix de la porta, á má dreta, hi ha penjades unes grosses cadenes ab sos argolles en sos cich caps; solament lo véurelas dona feresa, y més, pensant que hi haja home que ha tingut de durlas. Diu la tradició qu’eran de un cristià esclau á Morería, qui en mitj de las penes invocà de tot cor á la Verge del Coll, y eixa va lliurarlo; com que l’endemá al matí, va trobarse, ab sas cadenes y tot, però soltes, á casa seva, y en agrahiment ne feu present allà á la Verge.

La Verge, posada al altar major ab lo Jesús al bras, va vestida, y té un camaril al detrás per hont pot anarse á besarli la má. La imatge antígua, avuy encara existent, era tota de fusta sens vestiments que la enlletgíssen, més sembla que en lo digle passat la trobáren massa vella, y la cambiáren per la actual.

Esmorzárem en dita casa, que fa d’hostal, y encara que senzillament , pot menjars’hi, donchs que cada demantí hi portan vitualles desde Osor. Lo ví val més portarlo, perquè l’ que vénen allí es molt petit, á causa de lo molt fredoses que son aquelles terres. No’ns van composar.

Després nos en anàrem pe’l cantó oposat al que hi havíem entrat, això es, per lo carreró que forman lo hostal y la inglesia y per sota l’ pont que per capdavall uneix á abdúas. Sortint lo portal , se troba un replanich hont hi ha una plasseta quadrada ab baranes á sos quatre costats, hont hi posaven los carlistes sas atalayas ó centinellas y de la que la artilleria d’exércit desde l’ fondo de Susqueda més de dúas vegades los en arribà a treure, proba de la bona punteria de nostres artillers”.