divendres, 29 d’agost del 2014

CRISTÒFOL MADRIGUERA (i 2)

 El Regàs d'Arbúcies (fotografia: Centre Excursionista de Centelles)

 Manlleu, on el batlle era oncle dels Madriguera.
Tona, el batlle del municipi també era parent de Cristòfol Madriguera.

Com altres bandolers Madriguera també es feia acompanyar per una dona, la Magdalena Moragues

En una ocasió els bandolers decidiren arribar-se a la volta d’Arbúcies i d’allí anar a assaltar el mas Morera de la localitat del Brull. Com que anaven acompanyats de la Magdalena Moragues i de la Marianna Padrines, amistançada del Fadrí de Sau, “ y perque les hores nons embarassassen anarem en casa dit Regas quens feye tanta amistat li digue lo dit Madriguera que nosaltres voliam anar a robar una casa y quens fes plaer de guardarnos aquelles dones fins que tornassem”.

Aquest Regas era el cavaller propietari del mas Regàs d’Arbúcies, una gran pairalia encara existent, i “dit Regas feye tanta amistat a dit Madriguera y en picant a la porta y anomenarse dit Madriguera aqui matex dit Regas feye obrir la porta y defora feye treure lo matex masover abundantment estant alli ab nosaltres”.

Aquell dia el cavaller del Regàs va fer guardar la Magdalena i la Marianna en una casa del masover de la finca i allí estigueren fins que la quadrilla tornà. Tot amb tot, els bandolers no consumaren aquell dia el robatori perquè  arribats cerca de casa dit Morera vehent que la casa ere molt gran y que nosaltres no erem sino quatre no gosarem envestir la dita casa sino quens ne tornarem a cerca a dites Magdalena y Marianna”.

La fautoria dels Regàs amb en Cristòfor Madriguera va arribar , fins i tot, al punt de tenir-lo amagat i també d’embarcar-lo en una fugida del bandoler a terres llunyanes: “lo dit Regas li feye molta amistat y en una occasio lo havia tingut en casa una passada malalt amagat y apres que estigue bo li cerca comiditat per embarcarlo per Italia com de fet lo feu embarcar y que ell arriba a Italia pero que tantost torna”.

Les bones relacions de Madriguera amb gent important de la contrada no quedaven circumscrites únicament a gent benestant de les pairalies, sinó que incloïen autoritats locals.

Un d’ells era el batlle de Tona, que es deia Estevanell, i el fill d’aquest. Ambdós havien coincidit amb Madriguera  a casa d’Antich Garau de la parròquia de Seva i també havien dinat amb els bandolers en un bosc d’aquells entorns.

L’altra autoritat local que es relaciona amb ell és el batlle de Manlleu, el qual era familiar, com descriu un bandoler en la seva confessió: “he hoyt dir a molts en esta ciutat y tambe a gent de Manlleu que Cristofol Madriguera de Taradell lladre de pas reve algunes vegades en casa lo balle Pla de Manlleu que li es onclo y tambe en casa de Onofre Vilaro teixidor de la dita vila de Manlleu que li es cunyat”

dimecres, 27 d’agost del 2014

CRISTÒFOL MADRIGUERA DE TARADELL (1)

Idealització de la brega de Coll de Nafré, amb Madriguera
ferit pels homes del batlle d'Osor. Dibuix que vaig
realitzar per als amics de l'Hostal del Coll.


El mas Madriguera, al veïnat de Taradell que porta el mateix nom.

 
Pàgines del procediment judicial seguit per les autoritats després
de la brega de la quadrilla a Osor, on van ferir Cristòfol Madriguera.

El cognom Madriguera és molt comú a la vila de Taradell, fins el punt que trobem dos grans casalots amb aquest nom. Un és la masia La Madriguera, aportant el nom a un barri del disseminat: la plana de la Madriguera. L’altre és un dels edificis més destacats del nucli urbà del municipi. En tots dos casos els masos eren propietat d’un dels destacats llinatges de Taradell, qui en el segle XVII bastiren i es traslladaren a la mansió del centre urbà.

Dins el brancatge de les famílies amb aquest cognom a Taradell hi trobem en el segle XVII a Cristòfor Madriguera, un dels lloctinents d’en Serrallonga junt amb el Fadrí de Sau o en Pere Puig de la Vall.

L’historiador Ramon Planes i Albets ens explica en un extens article que:

“Trobem en Madriguera integrat en la quadrilla d’en Serrallonga l’any 1626, en un informe que el governador general de Catalunya adreça a Felip IV sobre l’estat del bandolerisme al Principat  i en el qual cita Cristòfor Madriguera com a natural de Taradell “donde tienen en su mano”  capturar-lo. Molt probablement, Cristòfor madriguera fou en dels primers seguidors de Serrallonga des dels seus primers anys de bandoler. La notícia més reculada que tenim d’aquesta acció conjunta correspon a l’abril de 1625 i la dóna en Serrallonga mateix en el procés sumarial, quan confessa el robatori que cometeren en el camí ral de Caldes de Montbui a Manresa - del que vaig parlar en aquesta entrada del bloc- .

També consta en el procés que cap a l’any 1628  el Negre de Tona, un altre bandoler, li va prendre Anastàsia Colobrans, la seva amistançada, comptant amb la col·laboració de Cristòfor Madriguera per poder-ho fer”.

Aquest episodi és relatat pel mateix Serrallonga en el procés: “haventse men anada lo Negre de Tona a la dita Estasia Carles y Colobrans que me la roba jo doni ordre a Christophol Madriguera lladre de la quadrilla quem cercas a dita Estasia Colobrans y procurant en saber rastre della y apres sabi que dit Madriguera tambe hi consentia”.

L’article de Ramon Planes es centra en  el procés endegat per les autoritats arrel de la brega que la quadrilla d’en Serrallonga va tenir amb el batlle d’Osor l’any 1630 –podeu trobar una referència al meu bloc, així com l’accés a l’article, en aquest enllaç- . En aquella topada amb el sometent d’Osor va quedar mortalment ferit Cristòfor Madriguera.

El bandoler hauria quedat ferit durant la topada, però la seva mort a causa de les ferides hauria estat posterior, sense que mai s’hagués pogut trobar el cadàver.

Tots els anys que va romandre Cristòfor Madriguera com a lloctinent de la quadrilla queden perfectament reflectits en el procés sumarial d’en Serrallonga, amb insistents referències a la seva participació en diferents robatoris i assalts. Per citar-ne sols alguns: el robatori al mas Sala de Granera l’any 1629; el robatori i mort del marxant Jacint Bosch, per la festa de Sant Pere de l’any 1629, al camí ral d’Hostalric a Osor; l’intent frustrat d’assassinar Segimon Planes del Brull ...

dilluns, 25 d’agost del 2014

TARADELL, TERRA DE BANDOLERS



 L'església de Sant Genís de Taradell.

La torre de Don Carles, antiga presó i torre de guaita i defensa.
La capella de Santa Llúcia de Taradell.

El municipi de Taradell, a la comarca d’Osona, celebren cada any la festa dedicada a Jaume Masferrer, àlies Toca-Sons, un altre cap de quadrilla dels bandolers osonencs del segle XVII.


Toca-Sons és coetani amb en Serrallonga . Va actuar, principalment a partir de 1629, i la seva vida bandolera va ser prou curta si tenim en compte que fou ferit el setembre de 1631, empresonat i ajusticiat.

Per a conèixer més sobre la seva figura podeu accedir a aquest enllaç.

De Taradell, a més, també és conegut un fantàstic paratge anomenat “les cuines d’en Rocaguinarda”. Es tracta d'una espècie de balconada o replà al mig de l'espadat o gran roquissar que delimita les Sitges del Bou i a sobre el bosc de Mansa, hi trobem tres cavitats fetes per l'erosió conegudes com les Cuines d'en Rocaguinarda.

Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros. També durant la Guerra Civil (1936-1939) van servir encara com a amagatall per a gent perseguida.

Però Taradell també presenta una forta vinculació històrica amb en Serrallonga i la seva quadrilla.

Un dels nexes entre Serrallonga i Taradell, per exemple, era el bandoler Cristòfol Madriguera, un dels lloctinents del cap de quadrilla junt amb el Fadrí de Sau. Madriguera era nascut a Taradell i junt amb altres veïns del poble havien format part integrant de la quadrilla d’en Serrallonga.

No és d’estranyar que Taradell fos un niu bandolers. Per una part l’orografia hi ajudava; però també -i sobretot- el fet que fossin terres jurisdiccionals de la família  Vilademany que, com els Savassona, eren els principals caps nyerros de les terres d’Osona.

La família Taradell es va refondre el 1162 amb la dels Vilademany, pel casament de la pubilla Tiburgeta de Taradell amb Pere de Vilademany i els seus descendents durant un parell de generacions es cognominaven indistintament de Taradell o de Vilademany, però va acabar imposant-se el cognom Vilademany, amb el seu nét Pere Ramon II vers el 1220.

Un nombre considerable de seguidors de Serrallonga no eren sinó emfiteutes dels Vilademany i, a Taradell, ho eren  homes que van ser membres de la quadrilla: els Puig, els Panadés, els Esquís, els Madriguera ... que anirem trobant en el procés judicial contra el bandoler.

En aquest procés hi trobem taradellencs integrats en la quadrilla d’en Serrallonga com en Cristòfol Madriguera, en Xirriol, en Martí de Fogarolas –casat als camps de Taradell- o en Xaco de Taradell.

I una àmplia llista de fautors i col·laboradors: en Miquel Madriguera – germà de Cristòfol Madriguera- , en Pau Bellpuig, la vídua Llagostera i el seu fill Vicenç, en Joanet Esquís, en Joan Albareda ...

La protecció per als bandolers en el terme de Taradell estava servida.

I així és com Taradell esdevé, a més de pàtria d’en Toca-Sons i amagatall d’en Rocaguinarda, també lloc de pas, actuació i refugi de la quadrilla d’en Joan de Serrallonga.

divendres, 22 d’agost del 2014

ITINERARI PEL TARADELL MÉS BANDOLER

 


En les properes entrades del bloc desgranaré part de la història d'en Serrallonga i del bandolerisme a Taradell, extreta sobretot del procés sumarial d'en Serrallonga.

Podreu comprovar com la història d'aquest municipi osonenc està íntimament lligada a la del bandoler i la seva quadrilla.

Jo sempre dic que en Serrallonga és un element que posa en valor espais, pobles i territoris. Ho dic perquè resseguir aquells llocs per on ell va passar o actuar permet conèixer el nostre territori i descobrir el valor d'aquest territori en una part de la història del nostre país.

A partir d'en Serrallonga podem identificar molts llocs que s'hi relacionen i a Taradell en trobarem molts d'aquests llocs.

Dins el municipi podem visitar masies relacionades amb els bandolers com van ser els masos Llagostera, Bellpuig, Albareda, Esquís, Madriguera...

Prop de Taradell també podem visitar un lloc emblemàtic i també relacionat amb el bandolerisme (en aquest cas perquè hi va néixer l'agutzil reial Miquel Joan de Montrodon) o el petit poble de Malla, amb un mas també relacionat amb en Serrallonga com és el mas Paracolls. 

De totes maneres, la millor manera per conèixer espais bandolers és resseguir el sender local de petit recorregut PR-42  (el trobareu en aquest enllaç) que ens portarà des de Taradell, per les costes del Bou i fins el bosc d'en Mansa i les famoses Cuines d'en Rocaguinarda, que van ser alhora refugi i amagatall del mateix Joan de Serrallonga.

Aquest PR també ens portarà al Castell d'en Boix (o de Taradell), el monument més emblemàtic del municipi i des d'on gaudireu d'unes vistes privilegiades sobre tot l'entorn.

Espero que us animeu a conèixer aquest territori , on sentireu l'alè de tots aquells que van fer que això fos un veritable "niu de bandolers" en el segle XVII.

dimecres, 20 d’agost del 2014

LA BARCELONA QUE MAI T'ACABES (2)








He finalitzat les vacances i reactivo el bloc de nou. L’entrada d’avui la dedicaré a algunes recomanacions culturals extretes de l’estada que vam fer a la ciutat de Barcelona a principis de mes. Ho faig bàsicament perquè tenim al costat mateix una ciutat que mereix ser visitada i coneguda. Barcelona és una ciutat que “mai t’acabes” i per això entenc que les propostes que jo pugui fer sempre poden ajudar a descobrir, com nosaltres hem fet, algun lloc o alguna oferta que pot ser aprofitada per algú més.

Aquestes són algunes de les propostes que vam tastar en la nostra estada a la ciutat, començant per la Barcelona subterrània.

Al barri de Poble Sec vam visitar el “Refugi 307”. Es tracta d’un dels dos refugis antiaeris que encara són visitables a la ciutat i que van ser construïts durant la Guerra Civil, tan bon punt l’aviació italiana va començar a bombardejar la ciutat. El refugi, gestionat pel Museu d’Història de Barcelona, ens permet conèixer la història d’aquests equipaments públics i com van patir els veïns de la ciutat els efectes d’aquells primers bombardejos contra la població civil.

També sota el paviment de la ciutat, en l’edifici del Museu d’Història de Barcelona, a la plaça del Rei, hom pot trobar-se amb vestigis de l’antiga Barcino romana. Una visita molt il·lustrativa i espectacular  de com era la primigènia de la ciutat, completada pels edificis medievals construïts sobre les restes romanes, entre ells el Saló del Tinell.

Ja a l’exterior crec que val la pena conèixer l’entorn de la plaça de les Glòries. Aquest espai, actualment en remodelació, ens presenta una icona barcelonina: el mercat dels Encants. Traslladat a una nova ubicació, al recés d’un modern i pràctic nou edifici amb una coberta daurada espectacular, l’històric mercat reviu amb més gràcia i dinamisme que mai.

Deixar passar les hores rebuscant entre antiguitats, andròmines, productes de tot tipus i al millor preu, és un veritable plaer que no es pot deixar perdre.

De nit el lloc guanya l’atractiu de la llum. És el moment en el qual el joc de llums de la coberta dels Encants, la torre Agbar i la plaça amb il·luminació interactiva de l’edifici del  Disseny Hub Barcelona, ens demostren tota la espectacularitat que va guanyant el disseny a la ciutat.

Un altre proposta pot consistir en admirar l’art en el cementiri Vell del barri de Poblenou. Un passeig entre panteons dissenyats majoritàriament per arquitectes del segle XIX  i decorats per artistes de l’escultura. El lloc manté l’encant dels antics cementiris i es converteix en una passejada per l’art i l’arquitectura que aquells ens van deixar.

I si parlem de còmics dir que val la pena visitar l’exposició “Tebeos de postguerra” a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Fins el mes de setembre hi ha la possibilitat de retrobar-nos amb els herois dibuixats de la nostra infància.

També al voltant del món del còmic i la història, el passeig per la ciutat ens permet trobar diversos plafons explicatius sobre els fets de l’11 de setembre de 1714. Amb textos i il·lustracions d’Oriol Garcia Quera, aquests plafons ens permeten conèixer els llocs i els fets d’armes succeïts en la caiguda de Barcelona d’ara fa tres-cents anys.