Abans, molt abans que existissin
els divertiments tecnològics d’avui en dia, molts nens havien passat les tardes
de maneres avui impensables. Jugaven amb la literatura, amb la història, amb
els prínceps, les bruixes, les fades i els espadatxins.
Uns retallaven els
decorats i els personatges, els enganxaven sobre cartró i inventaven una gran
aventura, dins l’espai escènic d’un petit teatre de paper, cartró i fusta que
també havien muntat.
Jugaven als teatres de
paper.
Els teatres de paper van
ser un divertiment molt popular durant el segle dinou i fins la meitat del
segle vint.
El primer va aparèixer
l’any 1808 a Anglaterra, on l’impressor William West va comercialitzar el primer “Toy
Theater”. Fulls litografiats on els compradors retallaven els personatges
teatrals, els decorats o les estructures del frontal del teatre. A ell el va
seguir un jove empresari, Benjamin Pollock, que va popularitzar els fulls a un
penic (en blanc i negre) i dos penics (en color). Charles Chaplin va ser un
dels habituals de la seva botiga, on acudien nens i nenes carregats d’il·lusió
- i pares- a comprar els retallables.
Els teatres de paper es
van divulgar per tot Occident. A la península ibèrica van entrar per Catalunya
(no podia ser d’altra manera), on els editors van importar la moda francesa.
Barcelona va ser el
lloc de naixement dels teatres de paper catalans. Els editors Joan Llorens (el
mateix editor de moltes auques i plecs de canya i cordill) i Antoni Bosch van ser els primers en editar
fulls amb figures retallables però d’ombres xineses.
Els grans editors,
però, van ser els catalans Paluzie i
Seix Barral.
Esteve Paluzie,
prestigiós pedagog i editor nascut a Olot, va crear la “Estamperia econòmica Paluzie”
i es va centrar en la producció de làmines en color per a retallar, incloent
algunes de marcat caràcter català com les dedicades a les fetes populars de
Barcelona i altres amb figures de soldats de paper retallables.
A partir de 1865
Paluzie va iniciar una ingent producció de làmines retallables, inspirades o
copiades de les que editava Imagerie Pellerin a França, amb multitud de
personatges , decorats, fons d’escenari, bambolines, proscenis... per a crear
tot un món de petits espectacles teatrals. Una producció realment ingent i
variada.
Ja en el segle XX la
darrera revolució va arribar de la mà de l’editorial Seix Barral. Els seus models de “Teatro de los
Niños”, alguns de veritable luxe, eren molt ben elaborats. Amb diferents tipus
d’embocadures o proscenis, fabulosos decorats, diferents telons i llibrets amb
els que poder llegir i conduir l’obra de teatre que es representava.
El teatre de Seix
Barral es va continuar editant fins el 1953. Per aquelles dates els teatres de
paper van deixar de ser una joguina popular i van començar a esdevenir un
entranyable record del passat i també un cobdiciat objecte de col·leccionisme.