ELS TEATRES DE PAPER

 

Abans, molt abans que existissin els divertiments tecnològics d’avui en dia, molts nens havien passat les tardes de maneres avui impensables. Jugaven amb la literatura, amb la història, amb els prínceps, les bruixes, les fades i els espadatxins.

Uns retallaven els decorats i els personatges, els enganxaven sobre cartró i inventaven una gran aventura, dins l’espai escènic d’un petit teatre de paper, cartró i fusta que també havien muntat.

Jugaven als teatres de paper.

Els teatres de paper van ser un divertiment molt popular durant el segle dinou i fins la meitat del segle vint.

El primer va aparèixer l’any 1808 a Anglaterra, on l’impressor  William West va comercialitzar el primer “Toy Theater”. Fulls litografiats on els compradors retallaven els personatges teatrals, els decorats o les estructures del frontal del teatre. A ell el va seguir un jove empresari, Benjamin Pollock, que va popularitzar els fulls a un penic (en blanc i negre) i dos penics (en color). Charles Chaplin va ser un dels habituals de la seva botiga, on acudien nens i nenes carregats d’il·lusió - i pares- a comprar els retallables.

Els teatres de paper es van divulgar per tot Occident. A la península ibèrica van entrar per Catalunya (no podia ser d’altra manera), on els editors van importar la moda francesa.

Barcelona va ser el lloc de naixement dels teatres de paper catalans. Els editors Joan Llorens (el mateix editor de moltes auques i plecs de canya i cordill)  i Antoni Bosch van ser els primers en editar fulls amb figures retallables però d’ombres xineses.

Els grans editors, però, van ser els catalans  Paluzie i Seix Barral.

Esteve Paluzie, prestigiós pedagog i editor nascut a Olot, va crear la “Estamperia econòmica Paluzie” i es va centrar en la producció de làmines en color per a retallar, incloent algunes de marcat caràcter català com les dedicades a les fetes populars de Barcelona i altres amb figures de soldats de paper retallables.

A partir de 1865 Paluzie va iniciar una ingent producció de làmines retallables, inspirades o copiades de les que editava Imagerie Pellerin a França, amb multitud de personatges , decorats, fons d’escenari, bambolines, proscenis... per a crear tot un món de petits espectacles teatrals. Una producció realment ingent i variada.

Ja en el segle XX la darrera revolució va arribar de la mà de l’editorial  Seix Barral. Els seus models de “Teatro de los Niños”, alguns de veritable luxe, eren molt ben elaborats. Amb diferents tipus d’embocadures o proscenis, fabulosos decorats, diferents telons i llibrets amb els que poder llegir i conduir l’obra de teatre que es representava.

El teatre de Seix Barral es va continuar editant fins el 1953. Per aquelles dates els teatres de paper van deixar de ser una joguina popular i van començar a esdevenir un entranyable record del passat i també un cobdiciat objecte de col·leccionisme.