Almudena García González és doctora en filologia hispànica per al universitat de Valladolid i treballa com a tècnica en l’Instituto Almagro de Teatro Clásico. La seva tesi doctoral la va basar-se en la comèdia primigènia sobre el Don Joan de Serrallonga. La tesi va editar-la Editorial Iberoamericana Vervuert, l’any 2012.
El seu treball és una edició crítica i estudi de “El catalan Serrallonga”, comèdia escrita en col·laboració per Antoni Coello, Francisco de Rojas Zorrilla y Luis Vélez de Guevara, els tres dramaturgs amb més consideració en la Cort durant els anys trenta del segle XVII, la “dècada d’or” del teatre espanyol.
La comèdia es basa en al vida del bandoler català, transformat en un noble Don Joan de Serrallonga, per mimetisme amb l’hidalguia dels nobles castellans. Els tres poetes van transformar el pagès català en un jove noble, abocat al bandolerisme per defensar l’honor familiar i per aconseguir l’amor d’una donya Joana, membre d’una família del bàndol contrari.
És un eprfecte exemple de com els escriptors barrocs van utilitzar successos reals i contemporanis com a font pels arguments de les seves comèdies, i del procés d’idealització i literalització que aquests fets patien per a ser adaptats a les convencions teatrals, al gust del públic i els interessos polítics i religiosos de l’època.
Com el seu títil indica, l’estructura de la tesis d’Almudena Garcia la conformen dos grans apartats: l’edició crítica i l’estudi de l’obra.
En l’estudi s’analitzen els aspectes més rellevants de la comèdia: circumstàncies de la creació i mètode d’escriptura, fonts, característiques, estructura, mètrica, personatge i posada en escena. També s’explica l’acollida que va tenir en els escenaris i la tradició literària que va generar al figura del bandoler; entre la que hi figura l’obra de teatre de Víctor Balaguer, qui va prendre bona part de l’argument d’aquesta comèdia.
Per altra banda, l’edició crítica es basa en una àmplia i complexa tradició textual de fins a trenta edicions diferents de l’obra conservades, xifra a la que molt poques obres de teatre del XVII arriben i que ens mostren l’èxit i popularitat d’aquesta.
Entre aquestes edicions destaquen els manuscrits autògrafs de les jornades segona i tercera, de Rojas Zorrilla i Vélez de Guerava respectectivament. Per desgràcia, el de la primera jornada, corresponent a Antonio Coello, va desaparèixer.
