Cotlliure
és un poble tan atractiu que no em vaig poder estar, quan dibuixava el còmic
“Serrallonga. Els Angelets de la
Terra” de posar-lo com a escenari d’un dels passatges de la
història, en concret la negociació dels rebels nord-catalans amb el ministre
francès Colbert.
La
negociació es duia a terme al Castell Reial. La fortalesa erigida pels reis de
Mallorca i que els fou residència d’estiu durant el període que van mantenir la
cort itinerant entre Montpellier, Perpinyà i Mallorca.
En
la nostra darrera estada a aquest poble costaner del Rosselló vam poder visitar
la fortalesa i sentir-nos transportats a aquell escenari que jo havia dibuixat.
La
fortalesa és impressionant (no cal dir que la seva proximitat arran de mar
ajuda la seva singularitat) i va anar creixent i prenent forma al llarg dels
segles. Els comtes del Rosselló havien construït el primer recinte defensiu
sobre una fortificació merovíngia; a partir de 1242 el castell fou completament
reconstruït per l’Orde del Temple; posteriorment s’adaptà als nous requeriments
defensius contra l’artilleria i encara, després del Tractat dels Pirineus,
Vauban va dotar-lo dels elements que li van conferir l’actual presència.
L’accés
al recinte, avui visitable com atractiu turístic de gran valor, permet
trobar-nos amb totes aquelles diferents etapes constructives i accedir als
diversos sistemes defensius , dependències, torres de l’homenatge, passos de
ronda... Un viatge a les entranyes de
l’arquitectura militar recopilada al llarg dels segles en un sol recinte.
La
importància de Cotlliure com a punt estratègic és perceptible per la quantitat
d’elements de defensa que es troben situats dins el nucli urbà i en tot el seu
entorn.
Durant
el període català aquest va ser el principal port del Rosselló. Durant la Guerra dels Segadors va ser
un camp de batalla discutit per francesos i espanyols, que van mantenir el
setge de 1642 en el qual hi participà D’Artagnan. Durant l’ocupació nazi del
segle passat va ser port de frontera i es reforçà tot amb bateries modernes que
vigilaven la costa.
És
fàcilment deduïble que la vida plàcida dels pescadors havia de coexistir amb la
dels militars. Encara avui es manté un destacament de comandos francesos al
Fort Miradou.
Aquest
darrer (no visitable) forma part de la línia de fortaleses que envolten el poble
i el vigilen des de les alçades. Una lleugera caminada ens porta fins el Fort
de Sant Elm, des d’on obtenen unes esplèndides vistes del poble, de la línia
costanera i dels bancals de les preuades vinyes que es deixen caure fins arran
de mar.
El
fort Dugommier, el fort Carre o la “tour ronde” són altres elements a tenir en
compte. Tot això sense deixar a banda que el mateix campanar de l’església de
Nostra Senyora dels Àngels ofereix el seu característic aspecte d’església dins
el mar gràcies al fet que aprofita com a campanar una torre medieval de defensa
del port; com també que al llarg del nucli urbà podem anar descobrint altres
torres de defensa o panys de la muralla medieval de característica pedra negra.
Per
a qui agradi les pedres amb història –amb bona part de la nostra història- i la visita a recintes emmurallats Cotlliure
és, en definitiva, un destí privilegiat.
