La ruta circular de
Malafogassa a Castanyadell i Sant Andreu de Balcells que podem fer avui té la
particularitat que pot ser comparada amb anys pretèrits gràcies a l’existència
de fotografies antigues.
Els primers fotògrafs i excursionistes del segle passat van caminar
per aquest paisatge de les Guilleries i van deixar-ne constància amb imatges
que tenen el valor de guardar per a la memòria col·lectiva com era aquell
paisatge. Aquells pioners de la memòria i l’excursionisme retrataven esglésies
i monuments, i amb ells també el paisatge que els envoltava.
L’any 1909 Josep Massot Palmes
va retratar el rector a Sant Pere de Castanyadell i també una vista general del
mateix lloc totalment diferent a la que viem avui en dia.
El 1926 Albert Oliveras
Folch va fer fotografies de l’església
de Sant Andreu de Bancells i també del pont de Malafogassa.
Però a més, pel que fa aquesta
ruta, tenim la sort de tenir el testimoni d’una caminada de l’any 1974
realitzada per un grup d’excursionistes i que va fotografiar Camil José Guiu.
Camil José (1938-1991) era
soci del Centre Excursionista de Catalunya i va recórrer abastament la
geografia catalana fotografiant amb precisió els itineraris que va realitzar al
llarg de la seva vida. Malauradament va morir d’un accident mortal en una de
les seves sortides. El seu fons, compost d’unes 35.000 diapositives d’excursionisme
per multituds d’indrets dels Països Catalans , està guardat pel Centre
Excursionista de Catalunya i es pot consultar al fons de la Memòria Digital de
Catalunya, on està degudament identificat i classificat. És un veritable tresor de la memòria excursionista
del nostre país.
Amb tot aquest material podem
fer l’interessant exercici de comparar els espais de les Guilleries en tres
moment diferents, on veurem que els edificis històrics no han canviat molt
(Sant Pere de Castanyadell no s’ha abandonat per sort), però sí ho han fet les
persones (la dels excursionistes caminant i fumant ens pot sorprendre ara).
Una distinció clara respecte
el paisatge d’avui: la progressió del bosc.
En les imatges de principis del XX veiem clarament les faldes de la
muntanya conreades mitjançant feixes que permetien vèncer la verticalitat del terreny.
L’any 1974 des del Serrat de la Bandera,
el cim on hi ha Sant Andreu de Bancells, hom gaudia d’una panoràmica oberta a
tot l’entorn doncs encara no hi havien les actuals plantacions de pins i avets.