dimarts, 29 de maig del 2018

TESTIMONI FOTOGRÀFIC DE LA RUTA DE BANCELLS (1)







La ruta circular de Malafogassa a Castanyadell i Sant Andreu de Balcells que podem fer avui té la particularitat que pot ser comparada amb anys pretèrits gràcies a l’existència de fotografies antigues.

Els primers fotògrafs i  excursionistes del segle passat van caminar per aquest paisatge de les Guilleries i van deixar-ne constància amb imatges que tenen el valor de guardar per a la memòria col·lectiva com era aquell paisatge. Aquells pioners de la memòria i l’excursionisme retrataven esglésies i monuments, i amb ells també el paisatge que els envoltava.

L’any 1909 Josep Massot Palmes va retratar el rector a Sant Pere de Castanyadell i també una vista general del mateix lloc totalment diferent a la que viem avui en dia.

El 1926 Albert Oliveras Folch  va fer fotografies de l’església de Sant Andreu de Bancells i també del pont de Malafogassa.

Però a més, pel que fa aquesta ruta, tenim la sort de tenir el testimoni d’una caminada de l’any 1974 realitzada per un grup d’excursionistes i que va fotografiar Camil José Guiu.

Camil José (1938-1991) era soci del Centre Excursionista de Catalunya i va recórrer abastament la geografia catalana fotografiant amb precisió els itineraris que va realitzar al llarg de la seva vida. Malauradament va morir d’un accident mortal en una de les seves sortides. El seu fons, compost d’unes 35.000 diapositives d’excursionisme per multituds d’indrets dels Països Catalans , està guardat pel Centre Excursionista de Catalunya i es pot consultar al fons de la Memòria Digital de Catalunya, on està degudament identificat i classificat.  És un veritable tresor de la memòria excursionista del nostre país.

Amb tot aquest material podem fer l’interessant exercici de comparar els espais de les Guilleries en tres moment diferents, on veurem que els edificis històrics no han canviat molt (Sant Pere de Castanyadell no s’ha abandonat per sort), però sí ho han fet les persones (la dels excursionistes caminant i fumant ens pot sorprendre ara).

Una distinció clara respecte el paisatge d’avui: la progressió del bosc.  En les imatges de principis del XX veiem clarament les faldes de la muntanya conreades mitjançant feixes que permetien vèncer la verticalitat del terreny. L’any 1974 des del  Serrat de la Bandera, el cim on hi ha Sant Andreu de Bancells, hom gaudia d’una panoràmica oberta a tot l’entorn doncs encara no hi havien les actuals plantacions de pins i avets.


dimarts, 22 de maig del 2018

PER BOSCOS DE BANDOLERS: MALAFOGASSA, SANT PERE DE CASTANYADELL I SANT ANDREU DE BANCELLS




Al terme de  Vilanova de Sau podem fer  una caminada circular per una part dels frondosos boscos de les Guilleries, els que pertanyen a la feréstega banda de llevant del terme i s’encimbellen fins el pla de Sant Andreu de  Bancells.

Es tracta de la part de l’espai natural Guilleries-Savassona que  va de la riera Major de Vilanova i ascendeix ràpidament per serrats fins a trobar els cims més alts del massís. 

País de les Guilleries, ferreny, emboscat, amb sots i fondalades, amb boscos atapeïts ... no podia ser cap altra cosa que terra de bandolers.

Així és, en aquest espai trobem referències documentades del pas  i les actuacions d’en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.

En aquesta ruta  hem resseguit aquells episodis i hem gaudit del privilegi de trobar-nos racons tan bucòlics  com el punt d’inici i acabament de al ruta: el pont romànic de Malafogassa.

El camí ens ha portat a l’ermita de Sant Pere de Castanyadell i l’església de Sant Andreu de Bancells.

Tot això passant per senders centenaris al mig del bosc, per fondalades  obagues , per camins careners assolellats... tota la preciosa varietat que ens ofereixen les Guilleries.

En les properes entrades del bloc parlaré de la relació  d’aquest espai amb en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries, amb episodis documentats en el procés sumarial del bandoler.

dijous, 17 de maig del 2018

EN SERRALLONGA AL VOLCÀ DE LA CROSA




Aquest diumenge la Comissió de Festes d'Estanyol organitza la marxa popular del volcà de la Crosa.

A partir de les 9 del matí dos recorreugts per als grans i un per als petits.


En aquest darrer anirem a buscar el tresor d'en Serrallonga per entorns que el bandoler va trepitjar camí del mas Boades de Salitja l'any 1623.


I qui sap si també trobarem algun bandoler!


Si us ho voleu apuntar amb els petits de casa hi sereu benvinguts.

divendres, 11 de maig del 2018

REVISTA EL SIGRONET (1924) : EL PRIMER CÒMIC EN CATALÀ D'EN SERRALLONGA








El Sigronet va ser un setmanari d'humor dedicat als infants i als joves que va sortir, sense data ni numeració, l'any 1924, en una època en què el mercat d'aquest tipus de publicacions en català estava absolutament dominat per En Patufet i, en castellà, per TBO. L’editorial responsable de la publicació va ser la prolífica “El gato negro”, que posteriorment esdevindria Editorial Bruguera. 

El Sigronet va sortir publicat en català quan aquest no era vist precisament amb simpatia per la dictadura de Primo de Rivera. Practicant un humor absolutament blanc i costumista, la publicació estava dirigida per Emili Graells Castells, que hi publicava una secció que es dèia Fulls de vida, i tenia com a principal col·laborador literari Aureli Capmany. De la part gràfica se n'encarregaven els dibuixants Escobar, Enric Arman, Urda, Robert, Artur Moreno, Parets i Ermengol Vinaixa, entre d’altres.

En aquest setmanari va aparèixer publicat el primer còmic en català que tenia en Serrallonga de protagonista. Va ser a partir del número 14 de la revista i a raó de dues pàgines per revista.

Es tractava d’una versió en còmic de la novel·la i la trama ideada per Víctor Balaguer el 1958, amb un dibuix de tipus senzill i  sense globus de diàlegs, amb text  a peu de cada il·lustració. Els dibuixos eren signats per “Ernest”.