dimarts, 30 de juny del 2020

SEGRESTOS



En Serrallonga descriu  com “per Sant Jaume del any 1627 anant jo aquadrillat ab Antich Gornes, Andreu Ganyada, lo bordegas Campeny y lo Gavaig den Sala y trobantnos a la tarda en lo bosch de les Planelles de la Vall de Astoles , encontrarem a Joan Cochs y Maset de la vila de Maer que anave a cavall a lo qual detinguérem y lo Ganyada o lo Gornes digueren que era home rich , lo prenguérem y lligarem y axi pres lon potarem per boschs y montanyes”. Van fer escriure una carta per a al seva dona i finalment el deixaren anar després que un cunyat els portés unes tres-centes lliures de rescat.

A Antic Gorners el trobem en l’assalt del mas Cloperes i segrest de l’amo , comés l’any 1628 i relatat pel Fadrí de Sau en el procés sumarial:

“Nos ne anarem dits Antich Gornes, dos germans Moners y jo testimoni y tambe lo Steve Tor quens ere vingut a trobar una tardeta en la casa de T. Cloperes de la Sellera de Angles al qual diguerem quens donas sexanta lliures que haviem menester dientli que si nons les dave lo matariem y dit Cloperes nos promete donar dites sexante lliures dins quinse dies com de fet les no porta a la vora del riu de Ter mes amunt de Lloret Salvatge lo mateix Cloperes ab un fill seu si be es veritat que el departirnos dell li diguerem quens portas dites sexanta lliures a la Armita de Santa Barbara y que las donas al armita que nosaltres les cobrariem dell”.

També en el segrest de l’amo de la Gravolosa d’Osor, comès a principis de l’any 1628:

“Anant jo aquadrillat amb Antich Gornes Pau Moner ja preteritsT. Canals dit lo negre de Llusanes resolguérem tots quadre de anar en casa T. Gravolosa del terme de Osor y anarem a sa casa y trobant lo junt de la orta lo prenguerm y axi pres y lligat lo portarem per boschs y montanyes a effecte de composar amb dos centes lliures”. Finalment cobraren un rescat de cent lliures que els porta el fill del mas.

Per la seva part, Gabriel Gornès en el segrest de Pere Boada,  hereu del mas Boada de Salitja.

A més del segrestats també van cometre “desafius” (amenaça de segrest) a diferents persones de la contrada. Junt amb els germans Planella de Sant Amanç cobraren cent lliures d’un tal Salitja de la parroquia de les Esposes i cent lliures mes d’un tal Boada de les Costes, en el terme d’Amer, a qui digueren “quels portes a Sant Marti de Cantallops y quels dones al rector”.

El gener de 1629 el trobem en el robatori al camí ral de Barcelona a Vic, aconseguint dos pedrenyals, algunes capes de pastor i quaranta lliures que es repartiren en un bosc de Sant Feliu de Codines.

dilluns, 22 de juny del 2020

EL PETIT GORNÉS EN EL BALL D'EN SERRALLONGA





El “Ball d’en Serrallonga” va ser un dels entremesos més populars i celebrats en les places del tot Catalunya entre els segles XVII i XX. En ell evolucionen el personatge del bandoler, la Joana i altres inspirats en la llegenda i en la història que l’envolten.

Els fets reals van inspirar els desconeguts autors del text que es recita en aquesta representació de teatre de carrer, amanida amb uns passos de ball i moltes trabucades.

Aquesta inspiració ens permet avui en dia identificar noms de personatges (Tallaferro, Tocasons, Sulroca...) i entre aquests hi ha el Petit Gornès.

Trobem el personatge del “petit Gornés” en diferents versions del ball i amb diferents noms: en la versió el barri de Gràcia que va documentar Joan Amades hi apareix “el petit Gurnés”; en la versió d’Alcover el “Petit Jornés” i en la de Pardines el “Petit Cornés”.
La versió de Tona, recollida i estudiada per Joan Armangué en l’article “La versió de Tona del ball d’en Serrallonga”, publicat en el volum XX d’Estudis Romànics (1987-1991), ens permet identificar clarament el personatge amb el seu mas de procedència quan diu que és natural de Plantadís.

Es tracta d’una clara referència als tres germans del Gorners de la Cellera, al veïnat de Plantadís.

Una curiositat de la versió és que també hi apareix el Sobirà de Santa Creu, el gran casal de les Guilleries , relativament proper i visible des del cim de Puigdefrou, la muntanya on es troba ubicada la masia del Gorners.

La presència real dels Gorners en la història de la quadrilla de les Guilleries va quedar així reflectida en el text del popular “Ball d’en Serrallonga”.

Essent un personatge mereixedor de ser incorporat en el ball havia de ser necessàriament un bandoler important de la quadrilla.

Així, doncs, qui era aquell “petit Gornés”?

dijous, 18 de juny del 2020

PER LA PLANA DE CRESPIÀ: AIGUA, VERDS I CAPELLES IMPOSSIBLES








Hem deixat les nostres muntanyes i hem fet una caminada per Crespià, a la comarca del Pla de l’Estany. Un canvi d’aires per un territori que no havíem trepitjat fins ara.

Un paisatge ondulat de pujols vestits de pinedes i alzinars que conviuen amb camps de conreu i la remor fresca de rieres i del riu Fluvià.

El verd elèctric de la primavera s’intensifica en els arbres de ribera que creixen al costat del riu.

Les alçades són tan poc agosarades aquí que en una de les més notables, fa segles, hi van construir una capella dalt de tot, dins de la roca, un exemplar ben singular d’església troglodítica. Tot una gosadia.

Fa un segle també van construir rescloses enormes per aprofitar el cabdal del Fluvià i avui en dia fan que el territori sembli més brau gràcies al soroll que desprèn l’aigua quan cau per les altes rescloses. És el fort gemec del riu.

I cada certes passes una masia, o un poble construït amb carreus ben tallats del travertí de la zona.

Un recorregut, en definitiva, per recordar-nos que qualsevol racó de la nostra terra, ja sigui en les alçades o en les planes, mereix ser caminat. Perquè qualsevol racó conserva els seus tresors, si sabem descobrir-los.

dilluns, 15 de juny del 2020

ELS GERMANS GORNERS




En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem diverses referències als “germans Gornesos d’Amer”. 

La masia és el mas Gorners, actualment en el terme municipal de la Cellera de Ter. Aquest no fou municipi independent fins l’any 1788. Això, juntament amb el fet que la lletra del Ball d’en Serrallonga inclou el personatge del “petit Gornés de Plantadís” demostra que els germans eren d’aquesta casa.

Els germans Gorners eren tres: Jeroni, Gabriel i Antic. 

I devien ser components habituals de la quadrilla d’en Serrallonga, atès que els trobem en diferents episodis viscuts pels bandolers de les Guilleries.

El “petit Gornès” era Antic, qui apareix en el procés sumarial d’en Serrallonga amb aquest àlies. De tots tres era el més habitual en al quadrilla (possiblement els altres complementaven la pagesia amb la participació ocasional en la quadrilla, com havia fet en Serrallonga en els seus inicis).

En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem motes referències a l’Antic Gornès i sabem que tots tres germans haurien mort abans de l’any 1630. La seva vida delictiva, segons les dates identificades en el procés, aniria de l’any 1625 al 1929.

L’Antic va morir a mans de Benet Quintana, el batlle i comissari reial d’Osor, un dels principals perseguidors i enemics d’en Serrallonga i la quadrilla.

El mateix Quintana es planyia als seus superiors, en una carta de l’1 de febrer de 1630, dels a problemes de seguretat personal i econòmics que patia a conseqüència de la seva feina de comissari i d’haver mort “per causa mia” una llarga llista de bandolers de les Guilleries, entre els quals hi havia “Antic Gornés, àlies lo Petit Gornés”:

“He d’anar molt remirat y en forma que no goso exir perquè, després de la mort de dit Gornés ensà, me han fetes moltes passades, no sols los lladres y veladors de aquells, però encara los propis ministres de justícia, y lo mateix balle de Anglès, que vuy és, y los germans Moners y altres en companya de aquells en lo coll de Nafré y altres parts, aguardant-me per a mater-me”.

Aquest document està inclòs en el procés instruït després de la topada de la quadrilla amb el sometent al coll de Nafré de Susqueda, el 24 de gener de 1630. L’Antic hauria mort en mans de Benet Quintana entre el 1625 i el 1630, quan trobem la darrera referència d’ell en una acció de la quadrilla.