dilluns, 15 de juny del 2020

ELS GERMANS GORNERS




En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem diverses referències als “germans Gornesos d’Amer”. 

La masia és el mas Gorners, actualment en el terme municipal de la Cellera de Ter. Aquest no fou municipi independent fins l’any 1788. Això, juntament amb el fet que la lletra del Ball d’en Serrallonga inclou el personatge del “petit Gornés de Plantadís” demostra que els germans eren d’aquesta casa.

Els germans Gorners eren tres: Jeroni, Gabriel i Antic. 

I devien ser components habituals de la quadrilla d’en Serrallonga, atès que els trobem en diferents episodis viscuts pels bandolers de les Guilleries.

El “petit Gornès” era Antic, qui apareix en el procés sumarial d’en Serrallonga amb aquest àlies. De tots tres era el més habitual en al quadrilla (possiblement els altres complementaven la pagesia amb la participació ocasional en la quadrilla, com havia fet en Serrallonga en els seus inicis).

En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem motes referències a l’Antic Gornès i sabem que tots tres germans haurien mort abans de l’any 1630. La seva vida delictiva, segons les dates identificades en el procés, aniria de l’any 1625 al 1929.

L’Antic va morir a mans de Benet Quintana, el batlle i comissari reial d’Osor, un dels principals perseguidors i enemics d’en Serrallonga i la quadrilla.

El mateix Quintana es planyia als seus superiors, en una carta de l’1 de febrer de 1630, dels a problemes de seguretat personal i econòmics que patia a conseqüència de la seva feina de comissari i d’haver mort “per causa mia” una llarga llista de bandolers de les Guilleries, entre els quals hi havia “Antic Gornés, àlies lo Petit Gornés”:

“He d’anar molt remirat y en forma que no goso exir perquè, després de la mort de dit Gornés ensà, me han fetes moltes passades, no sols los lladres y veladors de aquells, però encara los propis ministres de justícia, y lo mateix balle de Anglès, que vuy és, y los germans Moners y altres en companya de aquells en lo coll de Nafré y altres parts, aguardant-me per a mater-me”.

Aquest document està inclòs en el procés instruït després de la topada de la quadrilla amb el sometent al coll de Nafré de Susqueda, el 24 de gener de 1630. L’Antic hauria mort en mans de Benet Quintana entre el 1625 i el 1630, quan trobem la darrera referència d’ell en una acció de la quadrilla.