Hem deixat les nostres muntanyes i hem fet una caminada per Crespià, a la comarca del Pla de l’Estany. Un canvi d’aires per un territori que no havíem trepitjat fins ara.
Un paisatge ondulat de pujols vestits de pinedes i alzinars que conviuen amb camps de conreu i la remor fresca de rieres i del riu Fluvià.
El verd elèctric de la primavera s’intensifica en els arbres de ribera que creixen al costat del riu.
Les alçades són tan poc agosarades aquí que en una de les més notables, fa segles, hi van construir una capella dalt de tot, dins de la roca, un exemplar ben singular d’església troglodítica. Tot una gosadia.
Fa un segle també van construir rescloses enormes per aprofitar el cabdal del Fluvià i avui en dia fan que el territori sembli més brau gràcies al soroll que desprèn l’aigua quan cau per les altes rescloses. És el fort gemec del riu.
I cada certes passes una masia, o un poble construït amb carreus ben tallats del travertí de la zona.
Un recorregut, en definitiva, per recordar-nos que qualsevol racó de la nostra terra, ja sigui en les alçades o en les planes, mereix ser caminat. Perquè qualsevol racó conserva els seus tresors, si sabem descobrir-los.
Un paisatge ondulat de pujols vestits de pinedes i alzinars que conviuen amb camps de conreu i la remor fresca de rieres i del riu Fluvià.
El verd elèctric de la primavera s’intensifica en els arbres de ribera que creixen al costat del riu.
Les alçades són tan poc agosarades aquí que en una de les més notables, fa segles, hi van construir una capella dalt de tot, dins de la roca, un exemplar ben singular d’església troglodítica. Tot una gosadia.
Fa un segle també van construir rescloses enormes per aprofitar el cabdal del Fluvià i avui en dia fan que el territori sembli més brau gràcies al soroll que desprèn l’aigua quan cau per les altes rescloses. És el fort gemec del riu.
I cada certes passes una masia, o un poble construït amb carreus ben tallats del travertí de la zona.
Un recorregut, en definitiva, per recordar-nos que qualsevol racó de la nostra terra, ja sigui en les alçades o en les planes, mereix ser caminat. Perquè qualsevol racó conserva els seus tresors, si sabem descobrir-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada