dimarts, 29 de setembre del 2020

DE VIDRÀ A BELLMUNT: TRESORS DEL BISAURA

 



Una clàssica, fàcil i encantadora caminada per un dels espais naturals d’Osona: la  subcomarca osonenca de Bisaura.

Hem optat per la coneguda ruta que porta del petit municipi de Vidrà fins el cim del santuari de Bellmunt i descendeix fins la llera del riu Ges per a portar-nos fins l’espectacular salt del Mir.

Un dels atractius de la proposta és, com no podia ser d’altra manera, la vegetació fresca del Bisaura, que ens permet aixoplugar de la calor i fer el camí al mig d’un verd exuberant.

El cim del concorregut santuari de Bellmunt, amb la seva característica fesomia de cabra posada en peus sobre la carena de la serra Grenyada, permet gaudir de les millors vistes. Amb la plana d’Osona als nostres peus i els reconeixibles Pedraforca, Pirineus, Aiats, Montseny ... formant el seu circ permanent de 360 graus.

El camí de retorn ens depara la voluminosa tosca de Degollats, una enorme concreció de travertí formada per la paciència de l’aigua i els elements.  I no gaire enllà el sorprenent salt del Mir.

Un dels salts d’aigua més  espectaculars, per volum, geologia i entorn, del nostre país. Mereix ser visitat i admirat.

El camí de retorn a Vidrà el fem creuant l’esvelt pont romànic de Salgueda.

Una circular molt atractiva, per a fer en un matí i acabar-la amb un bon dinar i una visita al castell de Montesquiu , per posar un exemple.


dijous, 24 de setembre del 2020

SERRALLONGA A LA REVISTA "HOLA" (1948)

 



L’estrena als cinemes del “Don Juan de Serrallonga” de Ricardo Gascón va tenir la seva repercussió en els mitjans escrits de l’època.

Aquella superproducció del cinema català i espanyol va disposar de l’habitual campanya publicitària per a engrescar els nombrosos espectadors d’aquell cinema de postguerra.

La revista HOLA, una de les revistes del cor més populars i encara avui actives,  se’n va fer ressò.

El seu número 218, del 30 d’octubre de 1948, va incloure un anunci a tota pàgina i també una referència en les pàgines dedicades a les estrenes cinematogràfiques del moment.

“Amadeo Nazzari y Maruja Asquerino, en un bello encuadre de la superproducción Fecsa Films “Don Juan de Serrallonga”, en la cual encarnan aquel célebre amor  que no conocio deleite, inmortalizado por la historia y la llegenda. Universal y Coliseum recogerán próximamente la aureola del mas grande éxito popular con la presentación de esta vibrante y magnífica película”.


dimarts, 22 de setembre del 2020

LES CASCADES D'ARS

 





El país de l’Arieja, a Occitània, és un paradís per als caminadors. La seva geografia de contrastos conté alta muntanya pirinenca, la tortuosa part central formada per grans plaques tectòniques i la plana del nord.

En la parc pirinenca, partint de la vall i el petit municipi d’Aulús (Aulus les Bains) ens n’espera una espectacular. Es tracta de la circular Aulús-Cascades d’Ars-estany de Guzet. Coneguda i imprescindible si es vol conèixer una de les joies naturals d’Occitània.

El camí el fem sempre abrigats per la natura: fagedes i pins d’alta muntanya, pletes i mars de falgueres. Sempre frescos, fins que arribem a les solanes superiors, on ens reben panoràmiques impressionants i netes de pics d’alta muntanya.

L’aigua és present de manera constant amb el curs del riu Ars, amb l’encalmat estany de Guzet i, sobretot, amb la joia de la corona de la ruta: la cascada d’Ars.

Un dels salts d’aigua més impressionants dels Pirineus, catalogat com una de les cent meravelles d’Occitània,  i que val per si sol fer aquesta ruta.

 


dijous, 17 de setembre del 2020

SERRALLONGA A LA REEDICIÓ DE “BANDIDOS CÉLEBRES ESPAÑOLES” (1931)





La prolífica Editorial el Gato Negro, anys més tard Editorial Bruguera, va editar l’any 1931 una col·lecció de quaderns de novel·la popular, en format de relat curt, dedicats als “Bandidos célebres espanyoles”.

El quadernet resumeix així la trama balagueriana i esdevé una eina d’accés a aquella trama novel·lada en el segle anterior , ara però amb un caràcter eminentment popular per l’assequible i senzilla que és l’edició. 

L’editorial era tan productiva que en poc temps es va fer una reedició d’aquests quaderns i es van arribar a vendre aplegats en un sol volum. Es tractava d’un simple lligall, amb una portada nova de paper sanitat, dels quaderns dedicats a Serrallonga, els Trabucaires, Los siete de Écija, Jaime el barbudo, El Vivillo , Diego Corrientes i tota la resta de bandolers espanyols populars.

En aquest aplec de quaderns hi apareixia F.P. Tomasseti com autor dels text i hi havia il·lustracions interiors sense signar. En la portada hi apareixia la signatura de “Boix”, possiblement es podria tractar d’Emili Boix Pagès (Barcelona, 1908- Caracas, 1976).

Les portades de tots els quaderns eren d’Ernesto Pérez Donaz (Cordoba,1875- Barcelona 1938). Un reconegut dibuixant de principis del segle XX i autor de tots els dibuixos del primer TBO.

Una de les curiositats és l’anacronisme (repetit en les dues edicions) del dibuix de la portada, en la qual s’hi dibuixa un Don Juan de Serrallonga i uns personatges amb indumentàries pròpies d’alguns segles posteriors al XVII en el que va viure el bandoler.

En definitiva, un petit tresor de la literatura popular que tant agradava a principis del segle XX i que va tenir, de manera reiterada, a Joan de Serrallonga com a protagonista.

dimarts, 15 de setembre del 2020

EDICIÓ DEL "JOAN DE SERRALLONGA" DE 2005

 



La penúltima edició de la novel·la de Víctor Balaguer, en català, és la que va fer Edicions Sàpiens, en col·laboració amb TV3,  l'any 2005. Aquell any el personatge del bandoler havia estat escollit com a personatge més popular de la història de Catalunya en el programa "El Favorit", que presentaven Enric Calpena i Oriol Junqueras.


dijous, 10 de setembre del 2020

SERRALLONGA, LA PRIMERA GRAVACIÓ D'EMILI VENDRELL





Una casualitat afortunada ha fet que hagi contactat amb el sr. José Luís Segalerva Cabello, un musicòleg que amb Joan Vila Miró i Esteva Valls Salvador, estan ultimant la discografia completa del gran Emili Vendrell, la qual ocupa fins a 250 gravacions i s’editarà a Anglaterra i posteriorment a Catalunya.

Emili Vendrell i Ibars (Barcelona 1893-1962), fou un tenor català, destacat intèrpret de cançons tradicional catalanes i sarsueles. Cantant d'origen obrer que als anys 20 i 30 del segle xx va ser un ídol de la joventut catalanista sense distincions de classes ni d'ideologies. Anomenat «la veu del poble», va saber acoblar la passió pel cant amb l'amor a la terra.

Va debutar el 1922 quan es va presentar al Teatre Tívoli, amb Don Joan de Serrallonga, de Víctor Balaguer. Amb música del mestre Enric Morera. Vendrell interpretava el personatge del Fadrí de Sau i el seu debut ja va representar el seu triomf dalt dels escenaris.

Emili Vendrell fou la veu de tenor més exquisida i de més depurada escola que hi ha hagut a la sarsuela catalana i espanyola. Va aconseguir el rar objectiu de ser sempre admirat i estimat per tots i sobretot per dos públics antagònics: l'exigent, assidu als concerts, i el de la sarsuela, menys format i de gustos no sempre extremats. Va donar caràcter i altura a la cançó catalana, la popular i la dels compositors que van ser els seus mestres i els de la seva generació.

Jose Luís Segalerva es va posar en contacte amb mi perquè buscava el número de matriu dels dos discos de pissarra que jo tinc en la meva col·lecció de particular sobre en Serrallonga. El número de matriu indica l’ordre de les gravacions dels discos en l’estudi i, per tant, podem conèixer la seqüència de les gravacions en aquells estudis dels anys vint. És diferent al número de catàleg.

N’ha resultat que la cançó “Cant de Guerra”, cantada per Emili Vendrell i en el disc gravat per la companyia Odeón l’any 1922 , porta el número de matriu 2797, per tant esdevé la primera gravació d’estudi realitzada per Emili Vendrell.

També és destacable una anècdota: Emili Vendrell, que a la sarsuela fa de Fadrí de Sau, canta i grava per a la companyia Odeón un tema de Joan de Serrallonga que sobre l’escenari cantava el baríton Emili Sagí Barba. Resulta que aquest segon tenia contracte exclusiu amb la companyia Disco Gramófono i per aquest motiu Vendrell va haver de gravar els temes d’en Serrallonga per a Odeón.

Jose Luís Segalerva m’explica que la sarsuela Don Joan de Serrallonga és una peça molt difícil per al baríton (Don Joan) que ha de cantar quasi tota l’estona. Mentre, el tenor (Fadrí de Sau) canta l’ària més bonica i nomes canta uns quinze/vint minuts. La dona del Sagí-Barba (Luisa Vela) deia a la dona del Vendrell a la nit de l’estrena: “no es just, el meu marit ha de cantar més d’una hora sense aturar i arriba el seu marit, canta cinc minuts i es porta totes les ovacions…”. Però és que Morera havia escrit la part del Fadrí pensant en Vendrell i va escriure la millor música de tota la partitura per ell i el seu lluïment.

Emili Vendrell va triomfar.

I curiosament, gràcies a les indagacions en les que col·laborat, Vendrell va iniciar la seva discografia posant veu al personatge de Don Joan de Serrallonga.

I així el bandoler, d’alguna manera, també forma part de la història del millor tenor català.