dimarts, 29 de setembre de 2020

DE VIDRÀ A BELLMUNT: TRESORS DEL BISAURA

 



Una clàssica, fàcil i encantadora caminada per un dels espais naturals d’Osona: la  subcomarca osonenca de Bisaura.

Hem optat per la coneguda ruta que porta del petit municipi de Vidrà fins el cim del santuari de Bellmunt i descendeix fins la llera del riu Ges per a portar-nos fins l’espectacular salt del Mir.

Un dels atractius de la proposta és, com no podia ser d’altra manera, la vegetació fresca del Bisaura, que ens permet aixoplugar de la calor i fer el camí al mig d’un verd exuberant.

El cim del concorregut santuari de Bellmunt, amb la seva característica fesomia de cabra posada en peus sobre la carena de la serra Grenyada, permet gaudir de les millors vistes. Amb la plana d’Osona als nostres peus i els reconeixibles Pedraforca, Pirineus, Aiats, Montseny ... formant el seu circ permanent de 360 graus.

El camí de retorn ens depara la voluminosa tosca de Degollats, una enorme concreció de travertí formada per la paciència de l’aigua i els elements.  I no gaire enllà el sorprenent salt del Mir.

Un dels salts d’aigua més  espectaculars, per volum, geologia i entorn, del nostre país. Mereix ser visitat i admirat.

El camí de retorn a Vidrà el fem creuant l’esvelt pont romànic de Salgueda.

Una circular molt atractiva, per a fer en un matí i acabar-la amb un bon dinar i una visita al castell de Montesquiu , per posar un exemple.


dijous, 24 de setembre de 2020

EL REBOST DEL BANDOLER



Un rebost és un espai on hom va a buscar-hi algun producte per menjar si t'entra la fam.

També et poden entrar les ganes de saber i conèixer, aleshores hom acudeix a llocs on es col·lecciona el saber (ja sigui una biblioteca o a Internet mateix).

A partir dels coneixements que he anat adquirint, com també de la col·lecció particular que he anat confeccionant en els darrers temps, he volgut inserir en el meu bloc un seguit d'entrades on podeu saciar-vos si teniu fam de conèixer la història i la llegenda d'en Serrallonga.

En les lleixes d'aquest rebost hi trobareu una important mostra de tot el que s'ha editat sobre el bandoler de les Guilleries: llibres d'història, peces teatrals, novel·les, cromos, còmics, poesia ...

Crec que us pot saciar la fam que pogueu tenir, o com a mínim adonar-vos de la gran quantitat de literatura que s'ha generat a l'entorn d'en Serrallonga i que ens explica, ben clarament, la raó per la qual el personatge i la seva mitologia ha arribat tan viu fins els nostres dies.

Que us vagi de gust!

(Per anar a cada entrada del bloc, cliqueu sobre cada enunciat, us hi portarà directament mitjançant un enllaç a mesura que vagi introduïnt les entrades en el bloc)


ASSAIG HISTÒRIC

NARRATIVA
    
EXPRESSIONS LITERÀRIES POPULARS

ELS CROMOS

CÒMICS

POESIA
      - Serrallonga a "Cançons de bandolers  i lladres de camí ral"
- Cançó de lladre (1901)
- Cançó d'en Serrallonga a la Biblioteca Popular de l'Avenç (1909)
- Cançó d'en Serrallonga a "Cançons populars de Catalunya " (1915)
- Serrallonga a "Llegendes del Montseny" (1)
- Serrallonga a "Llegendes del Montseny" (i 2)

ALTRES

- Como Don Juan de Serrallonga  

- El catalan, un bandolerismo español (1973)
- De la delinqüència d'avui al bandolerisme d'ahir (1988)
- Serrallonga: la seva banda sonora  
- La banda sonora del bandoler (2) : Emili Vendrell
- El Serrallonga més infantil 
- "Serrallonga, el bandoler"  d'Editorial Susaeta (2017)
- Serrallonga a la guia de les Guilleries de 1945
- Serrallonga a "Châteaux et Seigneurs (et brigands) de Nyer" 

ART
 
- Les xilografies del bandoler Serrallonga
- El Serrallonga de Tomàs Padró i Pedret
- Els mestres gravadors d'en Serrallonga 
- Les caricatures d'en Serrallonga en el segle XIX
- La litografia de la casa de Don Joan de Serrallonga (1892) 
- Un dibuix original d'en Serrallonga de l'any 1897 (1)
- Un dibuix original d'en Serallonga de l'any 1897 ( i 2)
- El Don Joan de Serrallonga de Josep Cuchy Arnau
- Una il·lustració de Don Joan de Serrallonga de Josep Cuchy Arnau
- Un dibuix original d'en Serrallonga de Manuel Urda
- Serrallonga a l'Esquella de la Torratxa 
- Un Don Joan de Serrallonga dibuixat per Lluís Girona  

 CINEMA 

- Don Juan de Serrallonga o los bandoleros de las Guillerias (1910)
- Els camins de Don Joan de Serrallonga i altres intents cinematogràfics
- Don Juan de Serrallonga (1948)

SERRALLONGA A LA REVISTA "HOLA" (1948)

 



L’estrena als cinemes del “Don Juan de Serrallonga” de Ricardo Gascón va tenir la seva repercussió en els mitjans escrits de l’època.

Aquella superproducció del cinema català i espanyol va disposar de l’habitual campanya publicitària per a engrescar els nombrosos espectadors d’aquell cinema de postguerra.

La revista HOLA, una de les revistes del cor més populars i encara avui actives,  se’n va fer ressò.

El seu número 218, del 30 d’octubre de 1948, va incloure un anunci a tota pàgina i també una referència en les pàgines dedicades a les estrenes cinematogràfiques del moment.

“Amadeo Nazzari y Maruja Asquerino, en un bello encuadre de la superproducción Fecsa Films “Don Juan de Serrallonga”, en la cual encarnan aquel célebre amor  que no conocio deleite, inmortalizado por la historia y la llegenda. Universal y Coliseum recogerán próximamente la aureola del mas grande éxito popular con la presentación de esta vibrante y magnífica película”.


dimarts, 22 de setembre de 2020

LES CASCADES D'ARS

 





El país de l’Arieja, a Occitània, és un paradís per als caminadors. La seva geografia de contrastos conté alta muntanya pirinenca, la tortuosa part central formada per grans plaques tectòniques i la plana del nord.

En la parc pirinenca, partint de la vall i el petit municipi d’Aulús (Aulus les Bains) ens n’espera una espectacular. Es tracta de la circular Aulús-Cascades d’Ars-estany de Guzet. Coneguda i imprescindible si es vol conèixer una de les joies naturals d’Occitània.

El camí el fem sempre abrigats per la natura: fagedes i pins d’alta muntanya, pletes i mars de falgueres. Sempre frescos, fins que arribem a les solanes superiors, on ens reben panoràmiques impressionants i netes de pics d’alta muntanya.

L’aigua és present de manera constant amb el curs del riu Ars, amb l’encalmat estany de Guzet i, sobretot, amb la joia de la corona de la ruta: la cascada d’Ars.

Un dels salts d’aigua més impressionants dels Pirineus, catalogat com una de les cent meravelles d’Occitània,  i que val per si sol fer aquesta ruta.

 


dijous, 17 de setembre de 2020

SERRALLONGA A LA REEDICIÓ DE “BANDIDOS CÉLEBRES ESPAÑOLES” (1931)





La prolífica Editorial el Gato Negro, anys més tard Editorial Bruguera, va editar l’any 1931 una col·lecció de quaderns de novel·la popular, en format de relat curt, dedicats als “Bandidos célebres espanyoles”.

El quadernet resumeix així la trama balagueriana i esdevé una eina d’accés a aquella trama novel·lada en el segle anterior , ara però amb un caràcter eminentment popular per l’assequible i senzilla que és l’edició. 

L’editorial era tan productiva que en poc temps es va fer una reedició d’aquests quaderns i es van arribar a vendre aplegats en un sol volum. Es tractava d’un simple lligall, amb una portada nova de paper sanitat, dels quaderns dedicats a Serrallonga, els Trabucaires, Los siete de Écija, Jaime el barbudo, El Vivillo , Diego Corrientes i tota la resta de bandolers espanyols populars.

En aquest aplec de quaderns hi apareixia F.P. Tomasseti com autor dels text i hi havia il·lustracions interiors sense signar. En la portada hi apareixia la signatura de “Boix”, possiblement es podria tractar d’Emili Boix Pagès (Barcelona, 1908- Caracas, 1976).

Les portades de tots els quaderns eren d’Ernesto Pérez Donaz (Cordoba,1875- Barcelona 1938). Un reconegut dibuixant de principis del segle XX i autor de tots els dibuixos del primer TBO.

Una de les curiositats és l’anacronisme (repetit en les dues edicions) del dibuix de la portada, en la qual s’hi dibuixa un Don Juan de Serrallonga i uns personatges amb indumentàries pròpies d’alguns segles posteriors al XVII en el que va viure el bandoler.

En definitiva, un petit tresor de la literatura popular que tant agradava a principis del segle XX i que va tenir, de manera reiterada, a Joan de Serrallonga com a protagonista.