Sota una pluja intensa, els bandolers tornaven de la Creu de Franciac pel camí ral fins a Brunyola.
Ricard Teixidor va identificar i publicar aquest article sobre un dels altres camins principals que creuaven històricament el terme de Brunyola. Es tracta del camí ral de Vilobí d’Onyar a Vic el qual era molt transitat pels bandolers atès que els enllaçava les Guilleries amb el camí ral de Barcelona a França, l’antiga Via Augusta i un dels llocs predilectes per assaltar viatgers, com expliquen els reiterats episodis de robatoris a al Creu de Franciac.
Ricard Teixidor explica que aquest camí “seguia per l’actual camí de Sarreda fins a l’indret conegut com les Quatre Carreteres. Ja dintre del terme de Brunyola pujava fins a can Moixac i després s’enfilava per les Guilleries fins a la casa dels Allaurons on s’unia amb el camí principal de Girona a Vic”.
També explica en el mateix article que “Aquest camí era al ruta que el bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga, feia quan baixava de les Guilleries per anar a robar al camí ral de Girona a Barcelona i altres llocs de la Selva. Així es desprèn de les declaracions que van fer el seus companys de quadrilla i ell mateix i que consten en el procés sumarial. No van confessar que hi passessin però quan baixaven des del coll de Roscall, només cal virar el mapa per veure que la ruta més recta era aquest camí que els portava directament a la Creu de Franciac (més tard anomenada la Creu de la mà). Aquí van cometre un robatori l’any 1628. També van passar per aquest camí quan van assaltar i robar els hostals de Belladona i Arrupit, situats al costat del camí de Girona a Barcelona, els anys 1629 i 1630 respectivament. A la tornada per les Guilleries seguien la mateixa ruta a la inversa. Una vegada es van parar a la cruïlla de les Quatre Carreteres on també van robar. Certament, aquest camí els era molt propici ja que passava al mig de boscos i els habitants de les poques cases que llavors hi havia els devien tenir prou amenaçats perquè no gosessin dir res del que veien”.
En el procés sumarial sí que hi he trobat almenys dues referències al pas dels al pas dels bandolers per aquest camí. Ho trobem en la confessió del Fadrí de Sau, feta després de la seva detenció l’any 1631:
“E mes dich señor que haurà sinch anys poch mes o manco que un dia venint aquadrillat ab nosaltres molts de la quadrilla lo dit Miquel Coma de Fornils un dia nos posarem tots en lo cami real qui va de Santa Coloma de Farnes al lloch de Vilobi camí real de Girona ahont robarem als passatgers los diners robes y demes quens aparegue y los que ferem dity robo erem Joan Sala y Serrallonga, Anthoni Campeny, Jaume Planella, tots morts excepto lo dit Serrallonga, Miquel Coma de Fornils y jo testimoni y fet dit robo nos partirem aquell per iguals parts que cadahu prengue sa part y jo la mia”.
La segona referència diu:
“Passades les festes de nadal de dit any mil sis cents vint y sinch pochs dies apres anant jo aquadrillat ab dit Joan Sala y Serrallonga y demes lladres de la quadrilla un dia nos posarem a pas en lo camí real qui va de la present ciutat a la ciutat de Gerona en lo lloch dit la Creu de Franciach y allí tots armats de nostres pedrenyals llargs y curts robarem als passatgers los diners robas y demes coses que aportaven... y a causa que feu una gran pluja aguerem de dexar lo puesto hins ne anàrem deves Brunyola y allí nos ferem donar a menjar epr forsa en una casa sola que arribarem y apres en un bosquet quey ha allí serca nos partirem lo dit robo”.
Ricard Teixidor explica que aquest camí “seguia per l’actual camí de Sarreda fins a l’indret conegut com les Quatre Carreteres. Ja dintre del terme de Brunyola pujava fins a can Moixac i després s’enfilava per les Guilleries fins a la casa dels Allaurons on s’unia amb el camí principal de Girona a Vic”.
També explica en el mateix article que “Aquest camí era al ruta que el bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga, feia quan baixava de les Guilleries per anar a robar al camí ral de Girona a Barcelona i altres llocs de la Selva. Així es desprèn de les declaracions que van fer el seus companys de quadrilla i ell mateix i que consten en el procés sumarial. No van confessar que hi passessin però quan baixaven des del coll de Roscall, només cal virar el mapa per veure que la ruta més recta era aquest camí que els portava directament a la Creu de Franciac (més tard anomenada la Creu de la mà). Aquí van cometre un robatori l’any 1628. També van passar per aquest camí quan van assaltar i robar els hostals de Belladona i Arrupit, situats al costat del camí de Girona a Barcelona, els anys 1629 i 1630 respectivament. A la tornada per les Guilleries seguien la mateixa ruta a la inversa. Una vegada es van parar a la cruïlla de les Quatre Carreteres on també van robar. Certament, aquest camí els era molt propici ja que passava al mig de boscos i els habitants de les poques cases que llavors hi havia els devien tenir prou amenaçats perquè no gosessin dir res del que veien”.
En el procés sumarial sí que hi he trobat almenys dues referències al pas dels al pas dels bandolers per aquest camí. Ho trobem en la confessió del Fadrí de Sau, feta després de la seva detenció l’any 1631:
“E mes dich señor que haurà sinch anys poch mes o manco que un dia venint aquadrillat ab nosaltres molts de la quadrilla lo dit Miquel Coma de Fornils un dia nos posarem tots en lo cami real qui va de Santa Coloma de Farnes al lloch de Vilobi camí real de Girona ahont robarem als passatgers los diners robes y demes quens aparegue y los que ferem dity robo erem Joan Sala y Serrallonga, Anthoni Campeny, Jaume Planella, tots morts excepto lo dit Serrallonga, Miquel Coma de Fornils y jo testimoni y fet dit robo nos partirem aquell per iguals parts que cadahu prengue sa part y jo la mia”.
La segona referència diu:
“Passades les festes de nadal de dit any mil sis cents vint y sinch pochs dies apres anant jo aquadrillat ab dit Joan Sala y Serrallonga y demes lladres de la quadrilla un dia nos posarem a pas en lo camí real qui va de la present ciutat a la ciutat de Gerona en lo lloch dit la Creu de Franciach y allí tots armats de nostres pedrenyals llargs y curts robarem als passatgers los diners robas y demes coses que aportaven... y a causa que feu una gran pluja aguerem de dexar lo puesto hins ne anàrem deves Brunyola y allí nos ferem donar a menjar epr forsa en una casa sola que arribarem y apres en un bosquet quey ha allí serca nos partirem lo dit robo”.
