dimarts, 25 d’octubre del 2016

CAMINS DE BANDOLERS A BRUNYOLA (i 2) : EL CAMÍ RAL DE VILOBÍ A VIC


Sota una pluja intensa, els bandolers tornaven de la Creu de Franciac pel camí ral fins a Brunyola.



Ricard Teixidor va identificar i publicar aquest article sobre un dels altres camins principals que creuaven històricament el terme de Brunyola. Es tracta del camí ral de Vilobí d’Onyar a Vic el qual era molt transitat pels bandolers atès que els enllaçava les Guilleries amb el camí ral de Barcelona a França, l’antiga Via Augusta i un dels llocs predilectes per assaltar viatgers, com expliquen els reiterats episodis de robatoris a al Creu de Franciac.

Ricard Teixidor explica que aquest camí “seguia per l’actual camí de Sarreda fins a l’indret conegut com les Quatre Carreteres. Ja dintre del terme de Brunyola pujava fins a can Moixac i després s’enfilava per les Guilleries fins a la casa dels Allaurons on s’unia amb el camí principal de Girona a Vic”.

També explica en el mateix article que “Aquest camí era al ruta que el bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga, feia quan baixava de les Guilleries per anar a robar al camí ral de Girona a Barcelona i altres llocs de la Selva. Així es desprèn de les declaracions que van fer el seus companys de quadrilla i ell mateix i que consten en el procés sumarial. No van confessar que hi passessin però quan baixaven des del coll de Roscall, només cal virar el mapa per veure que la ruta més recta era aquest camí que els portava directament a la Creu de Franciac (més tard anomenada la Creu de la mà). Aquí van cometre un robatori l’any 1628. També van passar per aquest camí quan van assaltar i robar els hostals de Belladona i Arrupit, situats al costat del camí de Girona a Barcelona, els anys 1629 i 1630 respectivament. A la tornada per les Guilleries seguien la mateixa ruta a la inversa. Una vegada es van parar a la cruïlla de les Quatre Carreteres on també van robar. Certament, aquest camí els era molt propici ja que passava al mig de boscos i els habitants de les poques cases que llavors hi havia els devien tenir prou amenaçats perquè no gosessin dir res del que veien”.

En el procés sumarial sí que hi he trobat almenys dues referències al pas dels al pas dels bandolers per aquest camí. Ho trobem en la confessió del Fadrí de Sau, feta després de la seva detenció l’any 1631:

“E mes dich señor que haurà sinch anys poch mes o manco que un dia venint aquadrillat ab nosaltres molts de la quadrilla lo dit Miquel Coma de Fornils un dia nos posarem tots en lo cami real qui va de Santa Coloma de Farnes al lloch de Vilobi camí real de Girona ahont robarem als passatgers los diners robes y demes quens aparegue y los que ferem dity robo erem Joan Sala y Serrallonga, Anthoni Campeny, Jaume Planella, tots morts excepto lo dit Serrallonga, Miquel Coma de Fornils y jo testimoni y fet dit robo nos partirem aquell per iguals parts que cadahu prengue sa part y jo la mia”.

La segona referència diu:

“Passades les festes de nadal de dit any mil sis cents vint y sinch pochs dies apres anant jo aquadrillat ab dit Joan Sala y Serrallonga y demes lladres de la quadrilla un dia nos posarem a pas en lo camí real qui va de la present ciutat a la ciutat de Gerona en lo lloch dit la Creu de Franciach y allí tots armats de nostres pedrenyals llargs y curts robarem als passatgers los diners robas y demes coses que aportaven... y a causa que feu una gran pluja aguerem de dexar lo puesto hins ne anàrem deves Brunyola y allí nos ferem donar a menjar epr forsa en una casa sola que arribarem y apres en un bosquet quey ha allí serca nos partirem lo dit robo”.

divendres, 21 d’octubre del 2016

CAMINS DE BANDOLERS A BRUNYOLA (1) : SERRALLONGA A LES MARRADES

Serrallonga i la Joana assaltant viatgers a les Marrades de Brunyola.
L'antic traçat de la carretera C-63 de Santa Coloma a Anglès.


L’investigador i historiador local Ricard Teixidor i Palau em va fer a mans dos articles seus relatius als camins principals que creuaven , des de temps reculats, els termes de Brunyola i Sant Martí.

Un d’ells fa referència al camí ral de Santa Coloma de Farners a Anglès i d’aquí cap a Olot.

L’antic camí ral ( que fou substituït a principis del segle XX pel traçat de la carretera C-63) “unia Santa Coloma amb Anglès, dues viles situades a les valls homònimes. Tot vorejant el massís de les Guilleries per la banda de llegant, passava per un terreny abrupte, la major part entre boscos frondosos i calia superar un coll fent un munt de revolts. Per això en la documentació antiga també se l’anomena camí de les marrades”, descriu Ricard Teixidor.

En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem assalts a viatgers i traginers més amunt d’Anglès (que ens expliquen la importància d’aquesta via per a la quadrilla de les Guilleries), però també en tenim un de documentat en el camí de les marrades de Brunyola i amb un protagonista ben curiós: l'hostaler de l'Arrupit.

Així és, es tracta de la denúncia de Miquel Cantalozella, hostaler de l’hostal de l’Arrupit de Riudarenes, qui diu que el quinze de novembre de 1632 fou assaltat per en Serrallonga al lloc anomenat les Marrades:

“venint jo de la vila de les Planas ab Bernardi Thomas cunyat meu envers la Rupit (l’hostal de l’Arropit) ahont fas ma habitatio a la que forem a un lloch dit les Marradas terme de las Sposas me isque un lladre que aportave una dona en sa companya y aportave dit lladre una barretina birolada de las de montanya y me roba lo sombrero y la capa de pastor que jo aportave y alguns nou o deu rals y una balona de punt de agulla, una poca de carn de tossino fresch y a dit mon cunyat roba de divuyt fins a vint y quatre rals ab plata y mig pa que aportave lo qual lladre quim roba en dita ocasió conegui jo molt be es Joan Sala alias Serrallonga perque lo tinch molt ben conegut per haverlo vist alguna altra vegada y en particular quant roba en la casa ahont jo vuy estich que es en lo hostal den Arrupit “


Serrallonga anava acompanyat de la Joana:

"Es tambe veritat que dit Serraloonga quant nos hague aturats para robarnos nos feu arreconar a nosaltres ço es a dit mon conyat y a mi y lo bestiar que amenavem a un reco fora del cami real y en lo entretant que estiguerem axi com tinch dit arreconats se passejave dit Serrallonga per un caminet que alli hi ha fins arribar  en vista de un toranet y que quant ere alli mirave un poch cada vegade que arribave envers dit toranet y la dita dona que anave en sa companya estave un poch alt sobre nosaltres".

dimarts, 18 d’octubre del 2016

SERRALLONGA PELS MASOS DE BRUNYOLA



Com no podia ser d’altra manera la història del municipi de Brunyola, el seu entorn i els seus masos, està també ben relacionada amb la dels bandolers de les Guilleries capitanejats per Joan de Serrallonga.

Hi ha un motiu clar per a explicar el pas sovintejat i l’estada dels bandolers per aquests verals: l’existència de camins rals i la seva proximitat a les faldes de les Guilleries.

Entre els camins rals hi trobem el de Santa Coloma a Olot. Però també el que enllaçava amb l’antiga Via Augusta , com explicaré a partir d’estudis de l’historiador Ricard Teixidor. Aquests camins enllaçaven amb el camí ral de Girona a Vic a l’alçada del Coll de Ruscall i eren transitats de forma sovintejada pels bandolers d’en Serrallonga.

Aquest trànsit requeria complicitats de pagesos i masos on poder allotjar-se, menjar o fins i tot trobar protecció i avisos en cas de persecució.

Aquestes complicitats en aquest entorn, la colla d’en Serrallonga, les trobaven en masos de l’actual terme municipals d’Anglès , a la parròquia de Sant Amanç , en masos com Can Camps o Can Planella .

I les mateixes complicitats eren també molt abundants en el terme municipal de Brunyola , que comprèn també l’antiga parròquia de les Sposes , l’actual Sant Marti Sapresa.

A Brunyola i Sant Martí hi trobem documentat el trànsit de la quadrilla de les Guilleries, l’assalt a alguns masos i la fautoria o protecció rebuda en moltes masies i fins el rector de la parròquia de les Sposes.

En les properes entrades del bloc parlaré de tots aquests espais a partir d’informació continguda en el procés sumarial d’en Serrallonga.

Utilitzaré també informació que m’ha facilitat l’investigador i historiador Ricard Teixidor i Palau. Fa temps vam contactar i em va oferir informació sobre camins rals del municipi, a partir dels quals queda justificat el pas sovintejat dels bandolers de les Guilleries per aquestes terres i els seus masos.

Ricard Teixidor, a més, m’ha facilitat informació sobre masos i veïns de Brunyola del XVII, la qual cosa m’ha permès afinar molt més les referències que sortien en el procés sumarial , situar les masies que hi apareixen i ampliar dades sobre els seus estadants , ja fossin fautors o perseguidors d’en Serrallonga i els seus.

Les entrades del bloc les he completat amb fotografies dels masos que surten referenciats. El treball fotogràfic em va permetre de nou i durant uns dies tocar velles parets i caminar per boscos que havien acollit o vist transitar en Serrallonga. En cada espai d’aquests em vaig sentir, un cop més, atrapat pel record i l’alè dels bandolers de les Guilleries, els quals m’imaginava contemplant-me des del passat, a punt per assaltar-me en aquells camins i boscos de Brunyola.

Aquest exercici de sensacions l’he completat visualitzant els diferents episodis que s’hi expliquen amb nous dibuixos. He creat il·lustracions (en aquesta ocasió dibuixos a llapis) basades en els fets històrics que es recullen en el procés sumarial del bandoler.

Espero, doncs, que tot plegat sigui un nou viatge al passat, per a descobrir el fort lligam que hi ha entre el territori i la història d’en Serrallonga.

Permeteu-me que us descobreixi quina part del tresor d’en Serrallonga podreu trobar a Brunyola.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

LA FUNDACIÓ JOAN RIERA GUBAU HEM FET DEU ANYS





Permeteu-me avui que no us parli ni de bandolers, ni història, ni còmics,  ni paisatges del país... Permeteu-me que parli de feina.

Aquest dissabte vam celebrar el desè aniversari de al Fundació Joan Riera i Gubau de Santa Coloma, de la qual en sóc responsable administratiu.

La fundació, de la qual és titular la Generalitat, va nèixer seguint la voluntat de l'industrial colomenc que va destinar la seva fortuna per a que els joves de Santa Coloma i la comarca de la Selva poguessin millorar el seu nivell de llengua anglesa i realitzar estudis universitaris als Estats Units. 

Participar en aquest projecte és una de les coses més gratificants que ho pot viure. 

Aquest dissabte ho vaig tornar a sentir en primera persona, fent un reconeixement merescut als nois i noies que han obtingut gràcies als seus mèrits acadèmics una de les beques d'enguany. També un reconeixement als professors i pares i mares que han ajudat a que aquests joves tinguessin un nivell acadèmic excel·lent que els permetrà encarar amb encert el seu futur.

També vam recordar els trenta-sis universitaris que amb les beques han cursat anys del seu grau o han fet el seu màster en una universitat dels Estats Units i en nom d'ells van parlar enguany l'Elvira de Bolós i la nostra "petita", la Mireia, sobre la seva experiència d'un any a Harvard.

Un gran projecte fet amb molt il·lusió. La resposta a un somni d'un dels darrers grans mecenes dle país. Una experiència que, quan la vius en primera persona (com a pare o com a gerent) t'omple d'orgull i genera emoció i múltiples sensacions.

M'he permés fer-he un vídeo fotogràfic que podeu veure en aquest enllaç.

Tenim un planter de joves molt gran i tenim en el nostre país projectes molt il·lusionadors. Ho hem de saber valorar i reconèixer.


divendres, 7 d’octubre del 2016

EN SERRALLONGA A BRUNYOLA






Aquest cap de setmana he parlat d'en Serrallonga i els bandolers pels camins de masies de Brunyola en el decurs dels actes de la Fira de l'Avellana.

M'he servit d'una pel·lícula que vaig manufacturar, amb textes i fotografies dels llocs i també il·lustracions que recreen alguns dels episodis.
 
Aquestes il·lustracions les vaig fer en el decurs de les passades vacances d'estiu.

Aquestes son dues de les il·lustracions:
La primera representa la Joana i en Serrallonga conversant amb el rector de Sant Martí de les Sposes (actualment Sant Martí Sapresa), que els era gran fautor.

La segona (en la que podeu veure el dibuix a llapis, l'entitat i finalment el color) representa en Serrallonga i la quadrilla prop del castell de la baronia de Brunyola.

En properes entrades del bloc faré un exhaustiu repàs a la història del bandoler a Brunyola, acompanyades de fotografies actuals dels llocs i també de dibuixos a llapis que vaig fer fa temps per a recrear visualment tota aquesta història.