En
aquests verals la quadrilla de les Guilleries tenien diversos fautors que els
ajudaven i els donaven sopluig. Un d’ells era Jacint Curriol i Benet, conegut
com “lo Perro de Rupit”.
En
Serrallonga explica en el procés sumarial que aquest els arreglava els
pedrenyals:
“Jacinto Curriol y Benet es gran amich nostre y en lo bosch nos es vingut a
trobar moltes vegades anant sempre armat de sos pedrenyals orts ordinàriament
ne portave dos o tres que jou veya y algunes vegades nos portave a menyar y
beurer, pólvora, pilotes y lo demes que haviam menester y també he vist que
alguns lladres de la quadrilla li han donats pedrenyals pera que ell lols fes
adobar y dit Jacinto Curriol sols ni portave així desbarats y tantost jals
portave adobats y també es veritat quedit Jacinto Curril es vingut aquadrillat
ab nosaltres dos y tres dies ab ses nits menyant y bevent ab nosaltres ahont se
vulla que menyassem”
Com
a bon fautor “lo Perro de Rupit” també avisava els lladres quan les autoritats
els perseguien: “Jacinto Curriol moltes
vegades nos ha avisats que la persequtio exie contra nosaltres y en particular
los balles de Rupit y Osor per sos avisos nos posàvem en cobro”.
Un
germà de Miquel Ganyada, en Jaume Ganyada, havia anat amb la quadrilla de de
bandolers i segons les declaracions del bandoler Guillem Estany: “una
vegada viu que lo Jaume Ganyada encomana
a dit Curriol dos pedrenyals curts pera quels hi fes adobar y dit Curriol sels
ne porta yls feu adobar y al cap de dos dies los torna y dona a dit Ganyada
bons y adobats”
Segons
Guillem Estany Jacint Curriol també va subministrar un vestit per al Fadrí de
Sau, que li portà un sastre anomenat
Garsó de Rupit al pla de Mondois :
“Trobant nos nosaltres lo Jaume Ganyada,
Cristophol Madriguera, Jaume Fadri y altres en un bosch cerca de Rupit nos
vingue a trobar lo dit Hyacinto Curriol dit lo Perro y lo dit Jaume Fadri viu
li encomana que li cobres algun vestit de un sastre y apres lo dya y festa de
Sant Joan de Juny trobantnos nosaltres en lo pla de Mondoys prop de Rupit una
matinada oi que un poch enllà siularen y lo Jaume Fadri respongue també ab un
altre siulet y se aparta de nosaltres anantsen deves la vora del bosch y
tantost torna dit Jaume Fadri ab un vestit quem par ere uns balons y gipo y a
les hores me digue que lo dit Perro loy havia aportat y que ley havia cobrat
del sastre”.
Jacint
Curriol , com ja hem vist amb altres casos de pagesos del XVII, formava part
del sometent o alguna “Unió contra els bandolers” i simultàniament era fautor o
bandoler ocasional de la quadrilla, tal i com testifica el Fadrí de Sau en la
seva declaració:
“Y quant lo dit Hyacinto Curriol dit lo Perro
de Rupit anave en companyia dels Caselles (els germans Caselles eren
comissaris reials que alçaven sometent ) en
persequtio nostra nos feye avisar ... y en una ocasió trobantse los Caselles en
al ciutat de Vich y havent de exit ells amb los fadrins que entre altres ere hu
dells lo dit Currios nos feu avisar per un frare que li encomana quens cercas
per algunes cases de les cases que dit Curriol sabia que nosaltres reveniam y a
dit frare lo trobarem de ventura a les serres de Sant Joan de Rupit y en
veurens se alegra molt de havernos encontrats”.
Les
facècies de Jacint Curriol amb la quadrilla haurien acabat l’any el 1631, doncs
el Fadrí de Sau explica en la seva confessió que el “lo Perro de Rupit esta pres en los carcers reals”
En la mateixa
declaració ens explica que un germà de Jacint Curriol també havia acompanyat
els bandolers en el robatori comés a la Creu de la Mà de Franciac pels volts de Nadal de 1625.
