RUTA DE LA SAL ALS ESTANYS DE L'AUDE (i 2): PEIRIAC DE MAR I LEUCATA

Des de Grussan ens dirigim, per camins envoltats d’estanys, cap el sud. Fem una parada al canal de la Robine (una extensió del Canal del Midi)  i arribem a Peiriac de Mar (Peyriac-de-Mer).

Es tracta d’un petit poblet que va viure en el passat de la pesca i de les salines. Han habilitat un intel·ligent sistema de passeres que permet fer un passeig circular per sobre l’aigua de l’estany que va ser fins els anys seixanta la salina de Peiriac. El passeig està museïtzat i permet conèixer la importància de la sal al llarg la història.

Per a tenir  una experiència inaudita amb l’aigua salada: un bany a l’estany de Doul.

L’estany de Doul presenta un volum de salinitat superior al Mar Mort, per això anar fins a la seva platja és una oportunitat única per relaxar-se flotant amb tota facilitat sobre l’aigua.

Dirigint-nos cap el sud trobem el gran estany de Salses-Leucata, ja a cavall dels departaments d’Aude i els Pirineus Orientals, en la part del  Rosselló.

Una parada recomanable del matí: des de l’àrea de servei de Salses es pot sortir a peu i visitar l’impressionant castell de Salses, la fortalesa que vigilava l’antiga frontera catalana.

La millor manera per acabar aquesta ruta de la sal: emportar-se tot el gust i l’aroma de la mar a l’estòmac en les guinguetes del grau de Leucata.

En el  grau (l’accés entre l’estany i el mar) els mateixos pescadors han habilitat espais per menjar en el port i aquí es poden menjar les millors ostres i altre marisc acabat de pescar i al millor preu. La singularitat de l’espai, l’olor i els colors dels capvespre seran la millor manera de tancar la ruta de la sal que us proposo. No us deixarà indiferents.

LA RUTA DE LA SAL ALS ESTANYS DE L’AUDE (1) : GRUSSAN

Hem fet una sortida amb la colla de l’Estartit a un dels espais ben singulars que tenim relativament prop de casa (a hora i mitja de la frontera), en terres de l’antiga Occitània, actualment departament francès de l’Aude.

És un espai natural ben singular, caracteritzat pels grans estanys d’aigua salada encaixats entre la rocalla de les Corberes i la Mar Mediterrània. Avui espai guanyat per l’activitat turística, però amb aromes d’activitat humana pretèrita.

La sàvia combinació amb els espais protegits permet  gaudir de paisatges naturals que combinen estanys, grans platges i una orografia suau on es conreen preuades vinyes i millor marisc. A banda de ser un regal pels amants de l’avistament d’aus aquàtiques. 

Tot pivota al voltant de l’aigua salada, veritable element identificador de l’espai, per això l’he anomenat “ruta de la sal als estanys de l’Aude”. I la considero tan recomanable que us la proposo en dues entrades del bloc.

Un probable inici de la ruta és la vila de Grussan (Gruissan), un destí principal de turisme gràcies al seu encantador casc històric format per carrers circulars al voltant del penyal dominat per la torre Barbosa, vestigi de l’antic castell. Tot el conjunt s’emmiralla sobre el llac de Grussan.

Dues visites inel·ludibles de Grussan: la platja dels xalets i les salines.

Las platja dels xalets és un espai pintoresc on a partir dels anys vint del segle passat els estiuejants van construir una mena de palafits en zona inundable per a passar les vacances. Encara conserven part de l’arquitectura antiga i mereixen una visita per a retrobar-nos amb algunes essències d’aquell turisme pioner.

De les salines de Sant Martí de Grussan s’extreu una valorada sal marina i hom pot conèixer tota la història de la seva recol·lecció gràcies a l’ecomuseu i , sobretot, quedar impressionat dels colors rogencs que es formen a l’estiu en les grans terrasses on s’evapora l’aigua de la qual en sortirà la sal.

Altres espais per gaudir de Grussan: el massís de La Clapa amb el cementiri marí de Nostra Senyora dels Auxilis, les vinyes i les grans platges.