Des de Grussan ens dirigim, per
camins envoltats d’estanys, cap el sud. Fem una parada al canal de la Robine
(una extensió del Canal del Midi) i
arribem a Peiriac de Mar (Peyriac-de-Mer).
Es tracta d’un petit poblet que
va viure en el passat de la pesca i de les salines. Han habilitat un intel·ligent
sistema de passeres que permet fer un passeig circular per sobre l’aigua de l’estany
que va ser fins els anys seixanta la salina de Peiriac. El passeig està
museïtzat i permet conèixer la importància de la sal al llarg la història.
Per a tenir una experiència inaudita amb l’aigua salada:
un bany a l’estany de Doul.
L’estany de Doul presenta un
volum de salinitat superior al Mar Mort, per això anar fins a la seva platja és
una oportunitat única per relaxar-se flotant amb tota facilitat sobre l’aigua.
Dirigint-nos cap el sud trobem el
gran estany de Salses-Leucata, ja a cavall dels departaments d’Aude i els
Pirineus Orientals, en la part del Rosselló.
Una parada recomanable del matí:
des de l’àrea de servei de Salses es pot sortir a peu i visitar l’impressionant
castell de Salses, la fortalesa que vigilava l’antiga frontera catalana.
La millor manera per acabar
aquesta ruta de la sal: emportar-se tot el gust i l’aroma de la mar a l’estòmac
en les guinguetes del grau de Leucata.
En el grau (l’accés entre l’estany i el mar) els
mateixos pescadors han habilitat espais per menjar en el port i aquí es poden
menjar les millors ostres i altre marisc acabat de pescar i al millor preu. La
singularitat de l’espai, l’olor i els colors dels capvespre seran la millor
manera de tancar la ruta de la sal que us proposo. No us deixarà indiferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada