PERSONATGES, GUIONS I TAULA ESQUEMÀTICA

 

En el quadern de l’Enric Sió hi ha una relació ben identificada d’alguns personatges. Entre aquests, el més ben caracteritzat, és el Fadrí de Sau.

A Jaume Melianta l’hi dedica un full i el descriu àmpliament: trapella, embrollador, guilla, engalipador, llest, sàtrapa... com correspondria a un bandoler jove recent afiliat a la quadrilla de les Guilleries.

Després de fer una relació de personatges , Sió anota que caldria comptar també amb un centenar de secundaris.

No estem ni molt menys davant un guió complet del projecte, amb tot el quadern inclou alguns passatges esbossats :

     - La possibilitat que hi hagi un cec que canta coples per fer penedir els bandolers i va amunt i avall de les Guilleries.

     - La seqüència on el Fadrí de Sau entra en la quadrilla, de la mà del bandoler Joan Puig de la Vall.

     - El diàleg entre el baró Tomàs de Banyuls i en Serrallonga, quan el primer li pregunta si ell, que s’ha presentat com a Jeroni Camps, és el bandoler.

    - Un acte en el qual Serrallonga rebutja la figura de Rocaguinarda, en una escena on el capellà li llegeix l’escena del Quixot on apareix Perot i Serrallonga tira per terra el llibre.

Estem davant un projecte personal inacabat, fins i tot una carpeta conté pàgines senceres de fitxes documentals que van quedar en blanc. El projecte va quedar en un estat molt incipient, amb anotacions escadusseres del fil de la història o dels guions.  No podem saber, doncs, cap on tiraria la història o l’enfocament general que li donaria l’autor.

Però l’Enric Sió demostra una voluntat de documentació prèvia molt clara.

L’abundant informació històrica va portar l’Enric Sió a donar forma a  esquema molt ben elaborat que parteix cronològicament amb les primeres  actuacions d’en Serrallonga l’any 1623 i cadascun dels bandolers que participen en aquestes. Tot això en fulls quadriculats que anava enganxant per a possibilitar que hi cabessin totes les dates i noms. El resultat és un gran desplegable en paper, que avui en dia es podria fer més fàcilment en un full d’Excel.

La base de tot plegat és el treball “Serrallonga i la seva època” i continuo sense saber del cert l'autoria. Però he rellegit el document i pel tipus de redacció crec que és ben possible que l'autor fos ell mateix. Si això es pogués corroborar podríem assegurar, davant la qualitat del treball, que estaríem davant un veritable investigador i esforçat sintetitzador de la història del nostre bandoler.

EN SERRALLONGA D'ENRIC SIÓ

 

El catàleg de la Biblioteca de Catalunya incorpora dos elements del fons de l’Enric Sió amb l’anotació “Serrallonga”. El primer element és un dibuix original de l’Enric amb quatre personatges i el nom del bandoler al centre. Entre els quatre personatges hi ha els retrats d’Olivares i de Felip IV.

L’altre element, més ampli, està catalogat com a  “Material de treball per a un audiovisual sobre Serrallonga”. Conté un arxivador amb un quadern de guions i notes manuscrites sobre el projecte; el mecanoscrit “Serrallonga i la seva època”, fotocopiat en català, i un original en castellà amb insercions manuscrites de pàgines senceres; una taula gràfica, cronològica, d’actuacions d’en Serrallonga i els bandolers; mapes de Catalunya i de la Catalunya Nord amb rutes i indicacions de llocs on va passar i actuar en Serrallonga; fotografies de camp d’alguns d’aquests llocs; diapositives amb fotografies de l’Enric Sió vestit de trabucaire; arxiu fotogràfic i d’il·lustracions sobre armadures, armes, vaixelles i fotografies extretes de pel·lícules ambientades en el segle XVII.

Començant pel menys rellevant , vaig entendre que en aquests arxivadors contenen l’habitual documentació gràfica que en els anys seixanta i vuitanta era imprescindible per als dibuixants de còmics: il·lustracions i fotografies que els servien per a reproduir fidelment els elements d’època. Els vaixells, armadures i fotografies de films com el “Aguirre i la còlera de Dios” de Herzog, els devia utilitzar Enric Sió per al còmic que es va editar sobre l’explorador Hernando de Soto (Ed. Larousse, 1979). Amb tot, alguna part d’aquest material podia ser utilitzat per a un projecte relacionat amb Serrallonga, com per exemple les fotografies dels pedrenyals i arcabussos.

Respecte la resta, el quadern manuscrit és l’element central per a intentar conèixer el propòsit del creador.

La data del projecte és l’any 1984. L’anotació que fa ell de la data en el quadern corrobora la data que jo vaig esbrinar del treball mecanografiat, fàcilment perquè cap el final indicava que feia tres-cents cinquanta anys de la mort del bandoler.

L’element primigeni i essencial,  continua essent el treball mecanografiat “Serrallonga i la seva època”. És el treball acadèmic que va utilitzar Sió per a conèixer al figura del bandoler i començar a traçar guions i treballs de camp. Continuo desconeixent l’autor d’aquest meritori treball (que seria perfectament publicable), però ara conec que les anotacions manuscrites i les referències que hi ha escrites sobre l’exemplar en català són de l’Enric Sió.

Una vegada coneguda la biografia del bandoler i el context històric Sió ja s’havia format una opinió sobre Serrallonga i avançava en un possible guió d’un film.

Per a ell Serrallonga “Ha de ser tot víscera, cap o poc intel·lecte, però noble i generós, poc o gens cobdiciós”.

D’acord amb l’època Serrallonga és el primer “bandoler popular”, encara que ell no vulgui,  perquè l’aristocràcia havia abandonat ja el bandolerisme. “El poble el veu abandonat pels barons i el bandoler passa a dependre dels pagesos. Això el fa popular i esdevé així la figura d’una tragèdia catalana”.

“Serrallonga va fins a la fi, no traeix com el Roca (Guinarda)”. Aquesta visió de l’Enric , contrastant Serrallonga amb Perot Rocaguinarda, coincideix amb la visió popular del mite, que menysté el Perot que es va acollir a l’amnistia reial i entronitza el Serrallonga que mor com li cal a tot bandoler.

Segons el meu parer Enric Sió volia coneixia perfectament la història real del pagès bandoler, posat a mala vida i autor de crims i robatoris, però mantenia una visió romàntica i commoguda pel personatge. La visió realista, però menys crítica, en al qual també em circumscric jo.

ENRIC SIÓ: LA PASSIÓ DEL CREADOR

 

Enric Sió i Guardiola (Badalona 1942-Barcelona 1998) va ser un conegut dibuixant i guionista de còmics, a més d’il·lustrador, publicista i fotògraf. Va rebre nombrosos reconeixements i premis internacionals, com el Yellow Kid de Lucca els anys 1969 i  1971. Després de treballar per a l’agència Selecciones Ilustradas de Josep Toutain, va experimentar amb innovacions visuals i estètiques en sèries com Aghardi i culminant amb la seva obra més surrealista, Mara.

Va treballar també a Itàlia i França. Retornat a Barcelona, l’any 1979, publicà a la revista Rambla i també es va intentar l’edició, amb l’efímera revista de còmics La Oca. A partir de 1985, veient que el món del còmic per adults tocava a la fi en el nostre país, es va dedicar principalment a la publicitat i la fotografia.

D’ell es diu que va ser un dels dibuixants més compromesos en la reivindicació del còmic coma  expressió artística, participant en al renovació d’aquest en el nostre país i també publicant el primer còmic polític de la Transició. Va ser un experimentador dels recursos artístics i narratius.

El reconeixement públic, que al nostre país faltava a aquest autor, va arribar finalment l’any 2019 a Badalona, amb l’exposició “Enric Sió, el dibuixant que va trencar motlles”, comissionada per Jordi Riera Pujal, també autor del llibre que es va publicar amb motiu de l’exposició.

Sió va ser un creador dinàmic i inquiet, això és el que Jordi Riera i les persones que el van conèixer en poden explicar.  I com a tal va cercar projectes que el motivaven i els va  intentar tirar endavant.

Un d’aquests projectes era una pel·lícula sobre la història d’en Serrallonga.

Fa uns anys el bon amic Josep Ramírez em va fer a mans un document mecanografiat anònim titulat “Serrallonga i la seva època”. Es tractava d’un document de cinquanta-dues pàgines que resumia la biografia del bandoler incrustada també en els principals fets del país en aquell segle. Un molt bon treball de síntesi biogràfica i històrica, però que no vaig saber  qui era l’autor, ni la procedència, ni l’objectiu. Tot el que sabia, pel que m’havia informat en Josep, era que el document el guardava la família del dibuixant Enric Sió.

Al cap d’un temps, el 2019, vaig coincidir amb Jordi Riera Pujal i em va comentar que Enric Sió havia tingut al cap el projecte de fer un film sobre la història d’en Joan de Serrallonga. El que hauria estat tercer film sobre el bandoler, però, no va tirar endavant i vam haver d’esperar al projecte de l’Esteve Rovira.

Fa poques setmanes vaig saber que el fons de l’Enric Sió va ser cedit a la Biblioteca de Catalunya, on també es va dipositar part de la seva obra original, adquirida en aquest cas per la Generalitat. En el cercador de la Biblioteca vaig localitzar fàcilment el fons i vaig anar a consultar-los a Barcelona.

L’objectiu era conèixer quin era el propòsit de l’Enric Sió, fins on va arribar, i poder documentar i explicar el seu projecte.

I vaig descobrir que l’Enric Sió,  també es va apassionar i que va quedar atrapat per al figura del nostre bandoler.

En les properes entrades del bloc us explicaré tot el que vaig veure del que ell va visionar.