En el quadern de l’Enric Sió hi ha una relació ben identificada d’alguns
personatges. Entre aquests, el més ben caracteritzat, és el Fadrí de Sau.
A Jaume Melianta l’hi dedica un full i el descriu àmpliament: trapella,
embrollador, guilla, engalipador, llest, sàtrapa... com correspondria a un
bandoler jove recent afiliat a la quadrilla de les Guilleries.
Després de fer una relació de personatges , Sió anota que caldria comptar
també amb un centenar de secundaris.
No estem ni molt menys davant un guió complet del projecte, amb tot el quadern inclou
alguns passatges esbossats :
- La
possibilitat que hi hagi un cec que canta coples per fer penedir els bandolers
i va amunt i avall de les Guilleries.
- La
seqüència on el Fadrí de Sau entra en la quadrilla, de la mà del bandoler Joan
Puig de la Vall.
- El
diàleg entre el baró Tomàs de Banyuls i en Serrallonga, quan el primer li
pregunta si ell, que s’ha presentat com a Jeroni Camps, és el bandoler.
- Un
acte en el qual Serrallonga rebutja la figura de Rocaguinarda, en una escena on
el capellà li llegeix l’escena del Quixot on apareix Perot i Serrallonga tira
per terra el llibre.
Estem davant un projecte personal inacabat, fins i tot una carpeta conté
pàgines senceres de fitxes documentals que van quedar en blanc. El projecte va
quedar en un estat molt incipient, amb anotacions escadusseres del fil de la
història o dels guions. No podem saber,
doncs, cap on tiraria la història o l’enfocament general que li donaria
l’autor.
Però l’Enric Sió demostra una voluntat de documentació prèvia molt clara.
L’abundant informació històrica va portar l’Enric Sió a donar forma a esquema molt ben elaborat que parteix cronològicament amb les primeres actuacions d’en Serrallonga l’any 1623 i cadascun dels bandolers que participen en aquestes. Tot això en fulls quadriculats que anava enganxant per a possibilitar que hi cabessin totes les dates i noms. El resultat és un gran desplegable en paper, que avui en dia es podria fer més fàcilment en un full d’Excel.
La base de tot plegat és el treball “Serrallonga i la seva època” i continuo sense saber del cert l'autoria. Però he rellegit el document i pel tipus de redacció crec que és ben possible que l'autor fos ell mateix. Si això es pogués corroborar podríem assegurar, davant la qualitat del treball, que estaríem davant un veritable investigador i esforçat sintetitzador de la història del nostre bandoler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada