El
dibuixant de les portades de “Bandidos célebres españoles” va ser Ernesto Pérez
Donaz (Cordoba,1875- Barcelona 1938), qui signava com a “Donaz”. M’ha semblat molt interessant fer-ne
referència en el bloc atès que la seva figura és importantíssima en els inicis
del còmic a principis del segle XX.
Del
llibret “Compañeros de aventuras” editat dins la col·lecció Tebeos de Oro de
Taula Ediciones (2014) he extret aquesta sucosa biografia de l’autor:
“Aquest dibuixant va ser un dels més
prolífics de principis del segle XX, un dels pioners del còmic espanyol i una
figura fonamental per a conèixer i comprendre els inicis de la historieta a
Espanya, tot i hagi passat a la història únicament per ser l’autor que, en
solitari, va dibuixar íntegrament el primer número de TBO”.
En
aquest enllaç, precisament, podem gaudir d’aquell primer número de la mítica
revista infantil, publicat l’11 de març de 1917 .
“Donaz va néixer a Córdoba i amb tres
anys la seva família es va traslladar a Madrid, on Enresto des de molt jove es
va interessar per l’art i la il·lustració. Les seves primeres col·laboracions
com a dibuixant d’historietes van ser el 1898 a la revista humorística Madrid Cómico. La
seva primera incursió en publicació infantils va ser el 1900 en la revista
Album de los niños.
L’any 1915 es va traslladar a Barcelona
i va ser aleshores quan va començar a col·laborar amb les més importants
editorials dedicades en aquell moment a la premsa infantil: Buigas, Heras i El
Gato Negro.
Va ser en aquesta darrer editorial on
Donaz va treballar inesgotablement des de la seva arribada a Barcelona. Les
primeres col·laboracions foren els quadernets “España Gloriosa” i en les
múltiples i diverses col·leccions de contes i acudits de tot tipus que
publicava l’editorial. A partir de 1921, va dibuixar en les revistes
Pulgarcito, Aleluyas de Charlot, La Alegria Infantil...
També va il·lustrar infinitat de folletins”.
Com
es pot veure, doncs, estem davant un personatge cabdal dels inicis del còmic i
la il·lustració de principis del segle XX. Un d’aquells artistes pioners que no
assoleixen la difícil fama, però que tenen un paper realment imprescindible en
el naixement i popularització de l’art i
de la lectura, mitjançant aquelles senzilles però màgiques revistes infantils o aquells folletins d’edició barata.
En
les portades dels quaderns de “Bandidos célebres españoles” s’hi sent l’aroma
d’aquells pioners, de dibuix senzill i
àgil, d’impressió igualment senzilla i encara més rupestre, ... però amb un
encant que els fa únics i que enamora.