dimarts, 31 de març del 2015

DONAZ, EL DIBUIXANT DE BANDIDOS CÉLEBRES






El dibuixant de les portades de “Bandidos célebres españoles” va ser Ernesto Pérez Donaz (Cordoba,1875- Barcelona 1938), qui signava com a “Donaz”.  M’ha semblat molt interessant fer-ne referència en el bloc atès que la seva figura és importantíssima en els inicis del còmic a principis del segle XX.

Del llibret “Compañeros de aventuras” editat dins la col·lecció Tebeos de Oro de Taula Ediciones (2014) he extret aquesta sucosa biografia de l’autor:

“Aquest dibuixant va ser un dels més prolífics de principis del segle XX, un dels pioners del còmic espanyol i una figura fonamental per a conèixer i comprendre els inicis de la historieta a Espanya, tot i hagi passat a la història únicament per ser l’autor que, en solitari, va dibuixar íntegrament el primer número de TBO”.

En aquest enllaç, precisament, podem gaudir d’aquell primer número de la mítica revista infantil, publicat l’11 de març de 1917 .

“Donaz va néixer a Córdoba i amb tres anys la seva família es va traslladar a Madrid, on Enresto des de molt jove es va interessar per l’art i la il·lustració. Les seves primeres col·laboracions com a dibuixant d’historietes van ser el 1898 a la revista humorística Madrid Cómico. La seva primera incursió en publicació infantils va ser el 1900 en la revista Album de los niños.

L’any 1915 es va traslladar a Barcelona i va ser aleshores quan va començar a col·laborar amb les més importants editorials dedicades en aquell moment a la premsa infantil: Buigas, Heras i El Gato Negro.

Va ser en aquesta darrer editorial on Donaz va treballar inesgotablement des de la seva arribada a Barcelona. Les primeres col·laboracions foren els quadernets “España Gloriosa” i en les múltiples i diverses col·leccions de contes i acudits de tot tipus que publicava l’editorial. A partir de 1921, va dibuixar en les revistes Pulgarcito, Aleluyas de Charlot, La Alegria Infantil... També va il·lustrar infinitat de folletins”.

Com es pot veure, doncs, estem davant un personatge cabdal dels inicis del còmic i la il·lustració de principis del segle XX. Un d’aquells artistes pioners que no assoleixen la difícil fama, però que tenen un paper realment imprescindible en el naixement i popularització  de l’art i de la lectura, mitjançant aquelles senzilles però  màgiques revistes infantils o  aquells folletins d’edició barata.

En les portades dels quaderns de “Bandidos célebres españoles” s’hi sent l’aroma d’aquells pioners, de dibuix  senzill i àgil, d’impressió igualment senzilla i encara més rupestre, ... però amb un encant que els fa únics i que enamora.

divendres, 27 de març del 2015

“HISTORIA DE LAS ESCUADRAS DE CATALUÑA” (1859)









L’any 1859 es publicava un llibre de referència sobre la història del cos dels mossos d’esquadra catalans, era la “Historia de las escuadras de Cataluña” de Josep Ortega i Espinós (Valls,1815-Barcelona,1875).

Ortega i Espinós va ser catedràtic d’humanitats en els instituts de Tarragona i Barcelona , ciutat en la que va dirigir l’Institut Balmes a partir de 1871. La seva obra més recordada és l’assaig sobre el bandolerisme a Catalunya i la història de les esquadres de Valls.

La seva obra “Historia de las escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los más célebres ladrones y bandoleros” es va traduir al català el 1920 i encara se’n va fer una edició moderna el 1968.

Es tracta sens dubte d’una obra cabdal. Per un costat la seva aparició, a mitjans del segle XIX, es considera per alguns estudiosos com a un fet determinant i precursor per al gènere de la novel·la històrica catalana a partir d’aleshores.

Per un altre costat, el voluminós treball d’Ortega i Espinós (984 pàgines) és el millor estudi publicat sobre els orígens del cos dels mossos d’esquadra, creats a la ciutat de Valls pel batlle  botifler Pere Anton Veciana a principis del XVIII; la seva evolució durant aquell segle i el següent i també sobre les seves accions en la persecució de lladres, malfactors i bandolers com en La Pera o els trabucaires de les Illes.

En definitiva, un llibre d’història imprescindible per a conèixer  els orígens de l’actual policia catalana i del seu primer segle i mig de vida; que m’ha servit per a documentar els episodis dels nostres bandolers del XIX, però també per a descobrir que el meu poble – Santa Coloma de Farners – havia estat un dels municipis catalans amb destacament de mossos.

L’exemplar que disposo del llibre el vaig aconseguir de Costa Llibreter de Vic, qui me’l va oferir a un preu regalat. L’edició està una mica maltractada pels anys (bàsicament l’enquadernació i algunes pàgines soltes), però està complerta i es pot llegir perfectament.

dimarts, 24 de març del 2015

LA HISTÒRIA DELS TRABUCAIRES ALS QUADERNS “LAS ESCUADRAS DE CATALUÑA”





La història dels trabucaires de Tocabens i del segrest i mort del jove Massot també la trobem recollida en una col·lecció de quaderns editats en les primeries del segle XX i per una editorial de la que no en tinc referència.

Es tracta d’una col·lecció de vint quaderns, d’edició senzilla, portada a color i interiors amb algunes il·lustracions en banc i negre.

En síntesi , es tracta d’una reedició en format popular d’alguns dels episodis dels mossos recollits per José Ortega y Espinós en el seu cèlebre llibre “Historia de las Escuadras de Cataluña” , publicat  el 1859.

El quadern número 13 de la col·lecció el dedicaren a la història dels trabucaires de Tocabens i el segrest del jove Massot. El quadern conté una primera part amb el relat novel·lat del segrest i trist desenllaç de la història i una segona part amb el recull de cartes dels segrestadors exigint el rescat a la mare del jove Massot i altres textos extrets del “Proceso de la asociación de Malhechores de las Illas, llamados trabucaires” editat el 1846.

divendres, 20 de març del 2015

TRABUCAIRES PELS ENTORNS DE SANTA COLOMA I LES GUILLERIES


 Les cartes que Tocabens va enviar a la mare de Joan Massot per a cobrar el
rescat. Hi apareixen les instruccions per portar els diners pels entorns de Santa Coloma.
Extret del facebook: Els trabucaires.
 L'edició del procés, editada el 1846.

Gravat antic, extret de "La historia de las escuadras de Cataluña"
que representa uns segrestadors obligant el seu presoner
a escriure la carta demanant el rescat.

La informació dels darrers avatars, condemna i execució dels trabucaires de les Illes ens prové de l’edició, l’any 1846, del “Proceso de la asociació de Malhechores de las Illas, llamados trabucaires”, el qual es pot consultar en obert en aquest enllaç.

Va ser  tanta la popularitat d’aquells fets que la impremta de D. Manuel Sauri de Barcelona va recollir i editar , fil per randa, el procés judicial que va tenir lloc a Perpinyà els primers mesos d’aquell mateix any.

El contingut abreviat d’aquest procés és , també, el que publicà José Ortega y Espinós en el seu cèlebre llibre “Historia de las Escuadras de Cataluña” , editada el 1859.

Aquesta important font d’informació ens permet conèixer que un dels trabucaires carlins era el colomenc  Salvador Fàbrega, anomenat Noi Piu, natural i veí de Santa Coloma de Farners i que el 1846 tenia 22 anys. Durant el judici fou sotmès, el 21 d’abril de 1846, a pena d’exposició pública a la plaça de la Llibertat de Perpinyà. Després del judici fou un dels sis condemnats a treballs forçats de per vida.

Una altra cosa que convé assenyalar és la mobilitat de la quadrilla. Provinent del Rosselló van assaltar la diligència on anava l’hereu Massot al camí ral entre Maçanet de la Selva i Tordera; d’allí s’encaminaren cap a Viladrau i seguiren fins a Taradell, on tingueren una topada amb mossos d’esquadra; seguiren per Arbúcies i Joanet i s’encaminaren fins a l’Alta Garrotxa, a la cova que tenien més enllà de Sant Aniol d’Aguja, ja en les tortuoses estibacions properes al Bassegoda. I després de tot això, retornats a l’altra banda dels Pirineus fins els peus del Canigó, al poble de Corsaví on els atraparen del cortal de l’Aloi.

Un altre dels aspectes de l’episodi força sorprenent és que la quadrilla va demanar el pagament del rescat a la zona de les Guilleries. Semblaria sorprenent tenint en compte que qui havia de pagar el rescat eren de Darnius i els trabucaries amagaven el seu hostatge també al nord.

Durant el captiveri del jove Massot els trabucaires enviaven cartes, signades per J. Tocabens,  ordenant a la seva mare l’import del rescat indicant on s’havia de fer el pagament. Les cartes estan transcrites en el llibre que recull el procés:

“Señora Fracisca Massot: los hombres que vendrán á traer el dinero por el rescate de vuestro hijo, saldrán el viernes 14, de Anglés, por el camino de Osor, y antes de llegar á este pueblo tomarán la carretera de Santa Coloma de Farnés; es decir que saldrán á las siete de la tarde y deben llegar á la posada del Mal Cuynat delante la casa de Iglesias de Santa Creu, antes de media noche;  y sino encuentran enemigos irán á deternerse un momente, y pasar el dia en Santa Coloma; y el sábado a las 7 de la noche saldrán de Santa Coloma, á la misma hora por el mismo camino que habrán seguido al venir de Anglés.

Llevarán por señal una cesta cubierta con un lienzo blanco pendiente de un palo en la espalda, y estos hombres no deberán entragar el dinero á nadie sino á los que les digan que son soldados de Roland. Que vengan nada mas que en número de tres y sin  armas”.

El rescat no s’arribava a pagar mai i els trabucaires continuaven enviant cartes donant instruccions per al pagament d’aquest pels entorns de les Guilleries.  En les cartes, doncs, apareixen llocs prou coneguts per nosaltres com l’hostal del Mal Cuinat (actualment l’hostal de l’Espinau) i que devien ser prou coneguts per aquells antics guerrillers carlins , que havien tingut en aquesta zona de les Guilleries un dels seus principals teatre d’operacions en les diverses carlinades del XIX, com vaig explicar en aquesta entrada del bloc.

dimarts, 17 de març del 2015

EL TRABUCAIRE TOCABENS




Can Massot a Darnius (Alt Empordà)
Monument dedicat als mossos d'esquadra que van
morir en la brega amb els trabucaires pels entorns de Taradell.


Gravat publicat al llibre "Historia de las escuadras de Cataluña" (1858) i que representa
la descoberta del cadàver de Joan Massot a la cova dels trabucaires.

Però, qui era el veritable “Tocabens”?

“Tocabens” era l’àlies de Joan Simon (Conca de Barberà,1821- Ceret-1846), també conegut pel sobrenom de Collsuspiner. Va ser un guerriller de la  primera Guerra Carlina que, un con finalitzada aquesta, s’exilià al Rosselló i va crear una banda de tretze homes dedicats al bandidatge. Eren coneguts amb el nom d’Els Trabucaires i les seves incursions arribaven fins l’interior de la Catalunya del sud. El 1845 tota la quadrilla fou atrapada a Corsaví (Vallespir) i ell fou executat a Ceret l’any següent , després del procés judicial, amb tres dels seus homes.

S’ha escrit força sobre l’episodi de la quadrilla dels trabucaires de Tocabens, en síntesi el succés pel qual foren atrapats i jutjats fou el segrest i mort de l’hereu de Can Massot, una masia principal de Darnius (Alt Empordà). Aquesta és la síntesi de la història, que he extret del bloc "La serralada litoral":

"Sobre el riu Tordera el camí passa enmig de boscos densos i en resignada solitud. Els cavalls travessen decidits el turó del Suro de la Palla. És el dia 27 de febrer de l'any 1845 i cap a les deu, hora foscant. Una dotzena de trabucaires atura la diligència i comença el martiri pels tres homes que varen segrestar per canviar-los per diners. Eren el jove Joan Massot, fill d'una família benestant de Darnius, el jove Josep Roger, fill d'un comerciant i banquer de Figueres,  i en Josep Ballber un negociant de 70 anys de la ciutat de Girona.

Amb els hostatges marxen cap el Montseny per mil camins perduts i el fred aclaparador. En Josep Ballber, d'avançada edat, no resisteix i mort abandonat enmig de la neu, prop de Can Gat cap a Viladrau. Els malfactors van rodant perduts per la zona amb els somatents seguint-los. Hi ha un enfrontament en un bosc entre Arbúcies i Joanet, i cau la sang. Dos homes d'ordre moren sota els trets dels trabucaires i algun d'ells és ferit. Però poden fer-se escàpols.

Passen els dies i res no se sap fins que uns veïns de Taradell avisen els mossos d'esquadra que hi ha gent sospitosa i de mala factura a Can Pere Sala de Terrasola, una masia propera a la població. El dia 25 de març hi ha la topada d'una dotzena de mossos amb els bandolers que guardaven els dos hostatges. Trets i més trets varen acabar amb la vida de dos mossos i la d'en Josep Roger.

Els de la colla armada s'amaguen dins una balma, difícil de trobar enmig de la boscúria i a la que hi pujaven amb un pi tallat. Aviat es divideixen i van cap a França passant pel coll de Romegats. Lluny el viatge, per mitja Catalunya enduent-se a Joan Massot, el darrer hostatge viu. A la fi s'amaguen a una petita cova sota el Puig de les Pedrisses al massís de Les Salines, a la part francesa.

El cap de colla, en Joan Simó de renom Collsuspina, antic mercader de safrà, escriu a la família d'en Massot perquè paguin per la seva llibertat. Catorze cartes va escriure amb el seudònim de Tocabens. Però varen acabar assassinant-lo després de tallar-li les orelles i altres turments.

Amunt i avall anaven els trabucaires pels racons del Pirineu francès robant i fent dolenteries. Es reunien moltes vegades a l'hostal de Les Illes i a altres indrets remots. Però se'n varen fer l'estella un dia que reposaven al Cortal de l'Aloi, una casa propera al poblet de Corsaví, vora Arlés de Tec.

Jutjats i condemnats, el dia 27 de juny de 1846 la pena capital executada amb la guillotina la varen patir en Josep Balmes (a) Sagal i en Josep Mateu (a) Xicolata a l'Esplanada de Perpinyà. I en Joan Simon (a) Collsuspina i en Geroni Icases (a) Llorenç a la plaça de Ceret. No hi varen faltar pares amb els fills que varen rebre la preceptiva bufetada".

divendres, 13 de març del 2015

TOCABENS



El segon quadernet de la col·leccions “Bandidos célebres españoles” porta el títol de “Tocabens” i està dedicat a un hipotètic  bandoler del segle XIX.

Explica la història d’un tal Pere Mateu, tractant de xais de Berga a qui tothom coneixia pel sobrenom de “Tocabens” , donat el tipus de negoci al que es dedicava. Per mostrar la seva valentia, el relat explica que un dia va anar a Ripoll per a fer negocis i en tornar tres lladres de pas el van acorralar en el camí, dels quals en va poder fugir plantant-los cara i al galop de la seva mula.

Els problemes de veres per al protagonista van començar amb l’arribada de les tropes franceses de Napoleó a Berga i l’ocupació forçosa que els soldats feien en els masos i cases de la vila.  En una baralla per a protegir la seva muller, la Clara, de les ires d’un oficial francès, els soldats dispararen contra “Tocabens” i la mataren a ella. Ell es va venjar, matant l’oficial, però va haver de fugir cap a les muntanyes.

Així començà la seva vida de proscrit, perseguit pels soldats francesos , sense que aquests mai  poguessin donar-li caça.

El petit relat es clou dient que amb l’aixecament dels espanyols contra l’ocupació francesa no es tornà a parlar més d’un tal “Tocabens”, tot i que uns anys més tard constaria la defunció a França del propietari d’una carnisseria establert a Marsella, qui confessaria per escrit ser el tal “Tocabens” que temps enllà havia estat el terror de les tropes d’ocupació en una comarca catalana.

Presumeixo, a manca d’altres dades, que el relat és creació literària que aprofitaria dues coses: per un costat el nom (Tocabens) d’un popular trabucaire del segle XIX del qual parlaré en la propera entrada del bloc; i per altra banda el clàssic episodi del bandoler proscrit de la Guerra del Francès, que ens remet directament a la gènesi de bandolers andalusos de Ronda, causada precisament per la invasió francesa.

El relat del nostre “Tocabens” de Berga no és altra cosa que una versió catalana del bandoler andalús oposat als francesos; la transposició a Catalunya d’un clàssic com el Curro Giménez que tots coneixem.

dimarts, 10 de març del 2015

EL "DON JUAN DE SERRALLONGA" D'EDITORIAL GATO NEGRO (1931)





“Allá por el año 16... el caballero de Serrallonga, disputó en el juego de pelota con el no menos noble donFéleix de Torrellas. El primero pertenecía al partido de los “narros” y el segundo al de los “cadells”. Este antagonismo fúe causa de una disputa que generómen duelo; don Juan de Serrallonga fué el vencedor en este desafíoa que se efectuó contodas las reglas de estos lances entre los caballeros”.

Així comença el quadern de la col·lecció de “Bandidos célebres españoles” , editat l'any 1931 i dedicat al Don Juan de Serrallonga . Com es veu, recupera l’argument ideat pels autors Coello, Rojas i Vélez i ampliat i depurat per Víctor Balaguer.

És l’argument del noble Serrallonga enfrontat als Torrelles i alhora enamorat de la Joana, germana del seu enemic. El contingut del llibre de Balaguer, però, es condensa aquí en un resum de setze pàgines que fan necessari eliminar la major part de la trama i publicar una síntesi amb un capítol de presentació i els darrers capítols : la traïció del bandoler Rober, l’aparició del pare del bandoler al panteó de Querós i  la presó i mort del protagonista.

El quadernet resumeix així la trama balagueriana i esdevé una eina d’accés a aquella trama novel·lada en el segle anterior , ara però amb un caràcter eminentment  popular per l’assequible i senzilla que és l’edició.

Una de les curiositats és l’anacronisme del dibuix de la portada, en la qual s’hi dibuixa un Don Juan de Serrallonga i uns personatges amb indumentàries pròpies d’alguns segles posteriors al XVII en el que va viure el bandoler.

D’aquest quadern l’editorial “El gato negro” en realitzaria almenys una segona edició, de la qual desconec la data, amb la portada canviada.

divendres, 6 de març del 2015

“BANDIDOS CÉLEBRES ESPAÑOLES” D’EDITORIAL EL GATO NEGRO




 La col·lecció "Bandidos célebres de todo el mundo"
 Una mostra de les diferents revistes publicades per la editorial
abans de l'any 1940.

Una de les darrers adquisicions per a la meva col·lecció bibliogràfica d’en Serrallonga ha estat un lot de tres exemplars de revistes il·lustrades de la col·lecciò “Bandidos célebres españoles” de l’editorial El Gato Negro.

Aquesta editorial va ser fundada l’any 1910 a Barcelona per Joan Bruguera i Teixidó i va dedicar-se a la publicació de novel·la i altres edicions de caire popular. En els anys vint es va especialitzar en publicacions per als infants, en còmic i quaderns il·lustrats d’aventures.

Va ser una editorial molt prolífica, amb un volum editorial de més de 71 col·leccions. Una de les seves publicacions de més èxit fou la revista “Pulgarcito”.

L’any 1940 els descendents de Joan Bruguera van canviar el nom al segell editorial i va néixer així l’editorial Bruguera, per tots recordada en ser la referència en còmics i publicacions juvenils fins la seva desaparició el 1986.

Els anys vint del segle XIX els lectors joves i de classe popular devien sentir-se atrets per històries d’aventurers en  escenaris exòtics, històries del far-west, relats de misteri ...

En aquest entorn d’oferta hi havia lloc per a relats que combinaven aventures i història local. I és en aquesta línia que hi trobem , l’any 1930, la col·lecció de quaderns “Bandidos célebres españoles”.

Aquelles històries de bandolers devien tenir força èxit, doncs l’editorial va editar diferents quaderns, formats i col·leccions.  Hi va haver-hi diferents edicions de la col·lecció “Bandidos célebres españoles”, però també altres col·leccions com ”Bandidos célebres de todo el mundo”, amb històries de bandolers francesos, anglesos...

La col·lecció de “Bandidos célebres españoles” la componien senzills quaderns de 16 pàgines cadascun, amb la portada editada en color i l’interior amb texts i una il·lustració en la capçalera en blanc i negre. La publicació era molt senzilla i econòmica (15 cèntims) i de petit format (11x16 cms).

Cada quadern estava dedicat a un bandoler diferent i en la col·lecció hi figuren els bandolers espanyols més populars: Diego Corrientes, Luis Candelas, ...

Però també hi tenen cabuda , i aquests són els que componen el lot que jo he adquirit, alguns bandolers catalans.

El que jo vull destacar-hi, com no podia ser de cap manera, és el dedicat al popular Don Juan de Serrallonga.  Però n’hi ha dos més, un dedicat a “Joan Serra (àlies) La Pera” i un dedicat al bandoler “Tocabens”, tots dos personatges històrics del segle XIX, que també he adquirit i que em portaran a explicar les seves històries en aquest bloc.

Tenir a les mans i rellegir aquests quaderns d’aventures publicats a principis del segle passat és una mena de retorn a la il·lusió que devien sentir els joves lectors d’aquell temps quan adquirien i començaven a llegir aquestes senzilles, però plenes de màgia i aventura, publicacions.

En aquest enllaç hi trobareu informació sobre les publicacions de l'editorial.

dimarts, 3 de març del 2015

PARADISOS PROPERS : BEGET







Acabem de passar un cap de setmana a Beget, agregat de Camprodón però en una vall més pròpia de l’Alta Garrotxa. 

El poble és veritablement de postal, enclavat al  bell mig d’una petita vall de costerudes parets boscoses i amb les seves poquetes i encantadores cases de pedra. Sols per aquesta pintoresca estampa ja val la pena fer-hi una escapada d’un dia.

Si voleu menjar bé i passar la nit en un hostal d’encant us recomano l’Hostal del Forn.

Una altra dels tresors de Beget és la seva espectacular església romànica, construïda amb carreus regulars, amb una gran àbside d'arcuacions llombardes , portalada decorada amb capitells i un altiu campanar llombard de quatre pisos .

Dins seu es guarda el Crist Majestat de Beget, una talla romànica del segle XII que es va salvar de la crema l’any 1936, gràcies a l’actuació dels veïns del poble. Un detall de la nostra història que ens remet als tristos fets que estant cometent actualment els  integristes àrabs a Mossul i que ens fa adonar que aquí, a Catalunya mateix,  no fa pas molts anys també ens les teníem amb els nostres tresors de l’antiguitat, fos per raons polítiques o religioses.

Una de les activitats que poden realitzar-se en un entorn tan privilegiat com Beget és el senderisme. Nosaltres vam optar per fer el camí dels contrandistes, que ascendeix fins arribar al coll de Malrem, on hi trobem la frontera amb la Catalunya Nord i, més enllà, el poble de La Menera.

Aquest era un dels camins de frontera que durant molts anys van utilitzar-se per passar contraban i segur que també un dels passos de la sal catalana durant al Revolta dels Angelets del segle XVII.

Avui podem sentir-nos una mica contrabandistes resseguint aquests camins fronterers d’alta muntanya, però el que ens emportarem al nostre farcell no serà rés material, sinó l’aroma d’aquesta natura que ens envolta i de les meravelloses vistes panoràmiques de ens envoltaran i de les que podrem gaudir durant la caminada. Vistes tan llunyanes com els perfils del Far, el Montseny o les formes més suaus però igualment altives de les Guilleries.

L’opció que vam triar per  retornar a casa va ser cap el nord,  visitant Rocabruna, Molló i entrant al Vallespir pel Coll d’Ares. Una opció que permet baixar a Prats de Molló i visitar un dels escenaris històrics de la Revolta dels Angelets.

Beget és natura, art i història. Definitivament un dels nostres paradisos propers.