ALTRES EPISODIS DELICTIUS DELS GORNERS

En una ocasió Antic Gornès venia de Sant Pere de Torelló amb altres bandolers i els aturà un tal Roig de l’Esquirol, qui en saber qui eren els acompanyà un tram del camí:

“hins ne anarem dret al Squirol y passarem tots junts per lo mig del lloch aportant lo Antich Gornes un basto de rey curtet en les mans com ha comissari hins acompanya lo dit Roig mitja llegua mes enllà del Squirol dient que bastave que fossem nyerros”.

Aquest episodi demostra l’altivesa i seguretat que trobaven els bandolers en les terres dels senyors nyerros.

Antic Gornès participa també en al crema de la casa d’en Maneja de Sau, promoguda l’any 1626 per Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, per un conflicte de diners amb el pare d’aquest.

I finalment, també trobem Antic Gornès en l’assassinat de Miquel Sui de Susqueda:

 “la festa de Sant Joan de Juny del any 1628 estant nosaltres menjant cireres a uns cirerers a les Palanques de Susqueda verem venir deves nosaltres Miquel Suy de Susqueda y per lo que lo Jaume Ganyada se quexave que li havia trahit son germà Andreu Ganyada lo prenguérem y  lo lligarem y sel ne aportaren al coll de Nafre y a lli lo amtaren a pedrenyalades”.

Sabem de la mort d’Antic Gornès, el petit Gornès, a mans del batlle Benet Quintana. Desconeixem quina va ser la dissort dels altres germans, d’en Gabriel i  en Jeroni.

El mas  Gorners de Plantadís va continuar dempeus, tot i que desconeixem si va ser castigar per les autoritats, i avui en dia reneix per a poder continuar sent  testimoni físic que ens recorda el pas dels bandolers per aquestes terres.

Bandolers com el petit Gornès, qui declamava a crits i al mig de la plaça  la seva valentia en el ball d’en Serrallonga :

“Dixeume Petit Gornés

Natural de Plantadís

Que en materia de robar

Jo sol ne valc per cinch ó sis”

EL SEGREST DE L'AMO DE CAN PLA DE BRUNYOLA

També trobem ens germans Gorners com a instigadors del segrest de Salvi Negre i Pla, del mas Pla de Brunyola, comés en companyia del mateix Serrallonga el febrer de 1627. Així ho relata el cap de quadrilla:

“E mes dich señor que es veritat que en lo mes de febrer de 1627 un dia que nom recorda jo quin dia era, anant jo aquadrillat ab Antich Gornes, Jeroni Gornes y Gabriel Gornes germans ja preterits trobant-nos sobre lo lloch de Brunyola devallarem al camí prop de la casa de T. Pla dit lo Negre de Brunyola y de ventura encontrarem a dit pla al qual detinguérem y robarem los diners que portave que foren quinse o setse lliures que jo non viu mes y per lo que dits Gornesos deyen ere home rich lo lligarem ab cordes que ja portàvem y li diguérem ques composas ab tres centes lliures y que nol deixaríem anar manco y aportant pres y lligat a dit Pla dit lo Negre passarem a la rectoria de les Esposes y trobant allí a dos dones y un fadrí los diguérem que anassen a casa dit Pla y vinguessin a rescatarlo y que portessin tres centes lliures y que si no les portaven lo mataríem”. 

 
Els segrestadors s’emportaren la seva víctima cap els boscos d’Osor, on s’estigueren set o vuit dies:

“al cap dels quals vingue un germà de dit pla ab dos o tres de altres yns portaren dites tres centes lliures ab or y plata si be es veritat que jo nols viu perquè no mi volgui demostrar y dites tres centes lliures prengueren dits germans Gornesos y donaren lliberat a dit Pla y apres tots nos partirem dit diner”. 

 
La declaració d’en Serrallonga ens permet conèixer que els tres germans (“ja preterits”) haurien estat atrapats i haurien mort ajusticiats abans de 1633.

ROBATORIS AL CAMÍ RAL

Una de les accions preferides dels bandolers del Barroc era el robatori en els camins rals o principals de l’entorn de les Guilleries. Els Gornès no van faltar en aquestes cites.

Explica Serrallonga que “en lo mes de novembre de dit any 1627 anant jo aquadrillat amb tota la quadrilla de montanya y trobantnos sobre Sant Hilari tractarem de baxar en lo camí real de Gerona a la vila de Banyoles a robar els passatgers y aguardarem a fer dit robo lo dia que jo sabie que en Gerona hi havie fira”. Aquell dia detingueren molta gent, però robaren poca cosa, emportant-se a un notari de Besalú per a cobrar un rescat.

El mes de novembre de 1627 , junt amb en Serrallonga i altres de la quadrilla, es posaren a pas en el camí ral que va de la ciutat de Girona a la vila d’Amer. També segrestaren un  tal Mas, apotecari de Figueres, per a obtenir-ne un rescat. Com explica Serrallonga en la seva confessió:

“En lo mes de novembre de dit any 1627 anant jo aquadrillat ab los demes lladres de la quadrilla determinarem posarnos a pas en lo camí real qui va de la Ciutat de Gerona a la vila de Amer a efecte de robar  los passatgers com de fet tots armats de nostres pedrenyals curts y llarchs nos posarem en dit puesto que eram Pere Joan Puig de la Vall, lo Gavaig den Sala, Steve Canals, Antich Gornes y Christofol Madriguera”

ASSALT A MASOS

L’asiduïtat amb que els germans Gorners anaven amb la quadrilla ho demostra la seva participació en el robatori de Can Valls  de Montengues de la Garriga (Vallès Oriental) el mes d’agost de l’any 1627:

"E mes dich señor que es veritat que en lo mes de agost de dit any 1627 trobantnos nosaltres molts de la quadrilla en un bosch mes amunt de la Garriga que haviem convingut ab lo hereu Puig de la Vall, Jaume Fadri y altres de anar a la tardeta a robar la casa de Miquel Valls de Montengues y essentse dividits de nosaltres dits hereu Puig de la Vall, Jaume Fadri, Xarriol y altres y haventme avisat que ells volien anar a robar dita casa sense mi jom resolgui anarhi en mig del dia com de fet hi anarem dits Gornes, Campeny y jo tots armats dels nostres pedrenyals curts y llarchs y envestint la casa de dit Valls nos apoderarem de la gent quey havie fentlos entrar en la cuyna aixi los que eran dins casa com los que ventaven blat fora y restant dos de nosaltres baix los altres quatre pujarem dalt y espallant caxes y cofres robarem de aquelles los diners quey trobarem si be foren pochs y la millor roba quens aparegue y de tota ne ferem farcells yls ferem portar un tros amunt als fadrins de casa...".

En les declaracions de Joan de Serrallonga podem llegir com en el dia de Santa Llúcia de l’any 1625 anaren a robar el mas Torrent de les Planes

SEGRESTOS

En Serrallonga descriu  com “per Sant Jaume del any 1627 anant jo aquadrillat ab Antich Gornes, Andreu Ganyada, lo bordegas Campeny y lo Gavaig den Sala y trobantnos a la tarda en lo bosch de les Planelles de la Vall de Astoles , encontrarem a Joan Cochs y Maset de la vila de Maer que anave a cavall a lo qual detinguérem y lo Ganyada o lo Gornes digueren que era home rich , lo prenguérem y lligarem y axi pres lon potarem per boschs y montanyes”. Van fer escriure una carta per a al seva dona i finalment el deixaren anar després que un cunyat els portés unes tres-centes lliures de rescat.

A Antic Gorners el trobem en l’assalt del mas Cloperes i segrest de l’amo , comés l’any 1628 i relatat pel Fadrí de Sau en el procés sumarial:

“Nos ne anarem dits Antich Gornes, dos germans Moners y jo testimoni y tambe lo Steve Tor quens ere vingut a trobar una tardeta en la casa de T. Cloperes de la Sellera de Angles al qual diguerem quens donas sexanta lliures que haviem menester dientli que si nons les dave lo matariem y dit Cloperes nos promete donar dites sexante lliures dins quinse dies com de fet les no porta a la vora del riu de Ter mes amunt de Lloret Salvatge lo mateix Cloperes ab un fill seu si be es veritat que el departirnos dell li diguerem quens portas dites sexanta lliures a la Armita de Santa Barbara y que las donas al armita que nosaltres les cobrariem dell”.

També en el segrest de l’amo de la Gravolosa d’Osor, comès a principis de l’any 1628:

“Anant jo aquadrillat amb Antich Gornes Pau Moner ja preteritsT. Canals dit lo negre de Llusanes resolguérem tots quadre de anar en casa T. Gravolosa del terme de Osor y anarem a sa casa y trobant lo junt de la orta lo prenguerm y axi pres y lligat lo portarem per boschs y montanyes a effecte de composar amb dos centes lliures”. Finalment cobraren un rescat de cent lliures que els porta el fill del mas.

Per la seva part, Gabriel Gornès en el segrest de Pere Boada,  hereu del mas Boada de Salitja.

A més del segrestats també van cometre “desafius” (amenaça de segrest) a diferents persones de la contrada. Junt amb els germans Planella de Sant Amanç cobraren cent lliures d’un tal Salitja de la parroquia de les Esposes i cent lliures mes d’un tal Boada de les Costes, en el terme d’Amer, a qui digueren “quels portes a Sant Marti de Cantallops y quels dones al rector”.

El gener de 1629 el trobem en el robatori al camí ral de Barcelona a Vic, aconseguint dos pedrenyals, algunes capes de pastor i quaranta lliures que es repartiren en un bosc de Sant Feliu de Codines.