En fer l’anunci de l’exposició “Serrallonga a Nyer” i en parlar jo del dibuixant Thierry Delory, una persona em va fer notar que aquest havia mort aquest passat mes de febrer a l’edat de 66 anys. Una gran pèrdua.
Thierry Delory era un veritable artista del paisatge en blanc i negre. Les seves il·lustracions són fidels, pacients, enormes, reals, completes... reproduccions en tinta xinesa del patrimoni i del territori que dibuixava. Delory dibuixava al natural, buscant la millor posició per a veure i reproduir el lloc o el monument “in situ”, amb els seus grans fulls de paper i la tinta xinesa.
Resident al departament de l’Aude, des de l’any 2008 havia rebut encàrrecs per a dibuixar tot el patrimoni de la Catalunya Nord, que després s’editava en edicions que recopilaven les il·lustracions. Per això en van sortir llibres dedicats a municipis i ciutats com Prades, a Perpinyà, Colliure ... i altres que recopilaven tot el paisatge i el patrimoni del litoral rossellonès o de tot el Conflent.
Aquest darrer llibre, conté 350 dibuixos dels 47 municipis del Conflent en 240 pàgines i es va editar l’any 2016.
L’any 2019 el meu amic Claude Marais me’l va regalar quan vam fer estada a Nyer. Va ser en veure aquells dibuixos tan ben fets i pacients, quan em va venir les ganes d’emular-los. Va ser aleshores quan vaig canviar d’estil.
En les meves il·lustracions anteriors la tinta només servia per marcar les línies i tot el fons i la forma l’aportava l’aquarel·la. A partir d’aleshores, seguint l’estil de Delory, la tinta ocupa tota la il·lustració, incloent els volums i les ombres, i l’aquarel·la només aporta el color. No pinto sobre l’original i pinto sobre una copia.
No vaig arribar a conèixer mai a Thierry Delory. M’han dit que era un personatge curiós, extravertit i de caràcter molt amable. M’hauria agradat molt poder parlar amb ell i dir-li que gràcies a la seva obra jo vaig trobar una inspiració per a reformular el meu modest treball.
En la presentació de l’exposició a Nyer vam tenir un record per a ell i en una de les vitrines hi vaig posar un petit dibuix que el recordava. Ell dibuixant el castell de la Roca mentre en Serrallonga el saludava.
Thierry Delory em va inspirar. En recordar-lo a Nyer, un d’aquells fantàstics llocs del Conflent que ell també va dibuixar, vaig escriure: “Un país sap que és bonic quan un artista el dibuixa, l’artista el dibuixa perquè sap veure-li la bellesa”.