ROBATORI A SANT ANDREU SALOU

 

L'església del petit nucli de Sant Andreu Salou.

Les Guilleries, observades des de Sant Andreu Salou.

Després de sopar els sis bandoler emprengueren, de bella nit,  el camí de retorn cap a les Guilleries. Però encara van tenir temps de fer un altre atracament i acabar d’aprofitar així la jornada.

Antoni Marrochs era un traginer de la vila de Tossa de Mar que tornava de Girona cap a la mitjanit del dia 5 de desembre. En passar pel camí ral que va de Girona a Tossa, “en lo terme de Sant Andreu Salou  me isqueren en dit camí real sis llsadres amb los pedrenyals en les menys y me feren baxar de cavall”.

Després de fer-lo baixar li registraren les butxaques i li trobaren quatre lliures i mitja en menuts i plata. També li robaren “una dotzena i mitja de botons burell i un argens de seda parda”.

I en haver-lo robat el deixaren lliure i els lladres anaren camí enllà envers Girona.

Aquell cinc de desembre de 1623 va tenir lloc  un  dels primers robatoris documentats d’en Serrallonga i a més va ser-ho en un dels espais més allunyats de les Guilleries. Una demostració de la capacitat de moure’s que tenien els bandolers i de fer-ho amb força seguretat per l’ample territori de la plana.

SOPAR A L'HOSTAL DE LA MEL

 

El mas Vidal de Penedes.

L'ermita de Penedes.

L’hostal de la Mel era un hostal situat vora el tram del camí ral entre Cassà de la Selva i Llagostera, en el veïnat de la Bruguera d’aquesta darrera vila. Com que al nit els queia a sobre els sis bandolers de les Guilleries, després de cometre el robatori a Panedes, hi anaren a sopar amb tota tranquil·litat.

Antoni Pijoan era l’hostaler de l’hostal de la Mel, també conegut com a hostal de la Bruguera. En el procés sumarial d’en Serrallonga explica que aquella nit, entre les set i les vuit del vespre, trucaren a la porta de l’hostal que ja tenien tancada.

La muller de l’hostaler preguntà qui hi havia i respongueren que era un home que anava camí de Girona. Però en obrir entraren “sis homens capavestits ab sas capes gascones y hu dells aprotava a les mans palesament un pedrenyal de tres palms de cano y se assegueren entorn del foch y me digueran los homens que los dones a sopar”.

L’hostaler sospitava que eren els bandolers que aquell dia havien robat al camí ral, sospita que va confirmar quan “soparan perques llevaran las capes gascones que a las xarpas portaven dos y tres pedrenyals curts y hu dells ne portava quatre tots curts”.

I en acabar el sopar el bandolers el pagaren i se n’anaren de bella nit, sense més.

Caterina, la dona de l’hostaler, va relatar el mateix. Segur que l’estada dels bandolers a la cuina de l’hostal de la Mel, amb trot ells armats, devia crear un ambient tensionat i de terror, al més pur estil “far west” americà. Però  va acabar amb la seva retirada, el sopar pagat i sense cap incident.

L’hostaler va anar a trobat el batlle de Llagostera l’endemà, i també es lamentà que no va fer-ne cas ni va fer cap tipus de diligència.

SERRALLONGA BAIXA A LLAGOSTERA

 

La plaça de l'església de Llagostera, antic emplaçament del castell.

El perfil de les Guilleries, allunyades, des de la plaça de Llagostera.

El dimarts 5 de desembre de l’any 1623 va tenir lloc un dels episodis que demostren la llunyania en la que podien operar, respecte les prou segures Guilleries, la quadrilla d’en Serrallonga. Aquell dia van decidir baixar a robar fins a Llagostera, en el camí ral que anava  de Girona a Sant Feliu de Guíxols.

“Lo dia que comptàvem sinch del corrent mes y any no dubtaren sis lladres armats de pedrenyals cohadunats en forma de ofensa de posarse com de fet se posaren en lo camí real qui va de la present ciutat de Gerona a la vila de Sant Feliu de Guixols  y altres parts entra lo hostal dit lo hostal de la Mel y la casa den Vidal de Panedas terme de Llagostera bisbat de Gerona y en dit camí real dits sis lladres dit dia robaven los passatgers qui per dit camí real passaven”.

Dels sis lladres sabem que un era en Joan de Serrallonga i un altre era en Segimon Brull d’Arbúcies, segons declaracions de Bernard Palahí, pagès de Girona a qui els lladres aturaren i, li regiraren la bossa i li robaren en moneda tretze reals, vint sous de plata, quatre menuts gironins i tres sous d’ardits. I també li regiraren les butxaques de les calces i li prengueren dues pomes i un trosset de tela. I va conèixer a Segimon Brull, ”un home gran gros i barbi ros” perquè havia estat a la ciutat de Girona un temps.

Desconeixem qui eren els altres quatre lladres. Per les dates i pel lloc podria ben ser que també hi fos en Rafel Morell, àlies Vilanna, un bandoler que vivia a Riudellots de la Selva i que els era útil per ser “pràctic” (conèixer) aquella zona.

Montserrat Roquer, pagès de Llagostera, és un altre dels testimonis d’aquell dia. Es dirigia de de la vila de Sant Feliu a casa seva i “a la que fuy a un poch mes avall del torrent den Vidal que era a la entrada de la nit me hisqueren quatre lladres cada hu dells ab sos pedrenyals curts a les mans y ab sas capes gascones abrigadas”. El van treure del camí  i el portaren a un torrentent proper on va trobar un home de la vila de Sant Feliu anomanat Vicenç Darner, que era negociant, vigilat per dos altre lladres.  A Roquer li robaren cinc rals i a Darder una capa gascona i trenta lliures. En el lloc també hi havia dos traginers de la vila de Calonge.

En acabar la claror del dia els bandolers ban deixar anar les quatre víctimes i van fer camí cap a l’hostal de la Mel.

Roquer va anar a casa seva i no fou fins l’endemà al matí que anà a trobar el batlle de Llagostera, anomenat Pere Ballell, a qui trobà a la plaça i li explicà el robatori del dia anterior. Però en Roquer es queixà que el batlle no li havia fet cas “ni he huit dir fins vuy que dit batlle haja fetes ningunes diligentias com entench tenia obligatio per son carrech de balle en haver de fer”. Una demostració més que el bandolerisme de l’època sobrevivia també per la manca de disciplina d’algunes autoritats locals.

THIERRY DELORY: UN RECORD A UN ARTISTA INSPIRADOR

 

En fer l’anunci de l’exposició “Serrallonga a Nyer” i en parlar jo del dibuixant Thierry Delory, una persona em va fer notar que aquest havia mort aquest passat mes de febrer a l’edat de 66 anys. Una gran pèrdua.

Thierry Delory era un veritable artista del paisatge en blanc i negre. Les seves il·lustracions són fidels, pacients, enormes, reals, completes... reproduccions en tinta xinesa del patrimoni i del territori que dibuixava. Delory dibuixava al natural, buscant la millor posició per a veure i reproduir el lloc o el monument “in situ”, amb els seus grans fulls de paper i la tinta xinesa.

Resident al departament de l’Aude, des de l’any 2008 havia rebut encàrrecs per a dibuixar tot el patrimoni de la Catalunya Nord, que després s’editava en edicions que recopilaven les il·lustracions. Per això en van sortir llibres dedicats a municipis i ciutats com Prades, a Perpinyà, Colliure ... i altres que recopilaven tot el paisatge i el patrimoni del litoral rossellonès o de tot el Conflent.

Aquest darrer llibre, conté 350 dibuixos dels 47 municipis del Conflent en 240 pàgines i es va editar l’any 2016.

L’any 2019 el meu amic Claude Marais me’l va regalar quan vam fer estada a Nyer. Va ser en veure aquells dibuixos tan ben fets i pacients, quan em va venir les ganes d’emular-los. Va ser aleshores quan vaig canviar d’estil.

En les meves il·lustracions anteriors la tinta només servia per marcar les línies i tot el fons i la forma l’aportava l’aquarel·la. A partir d’aleshores, seguint l’estil de Delory, la tinta ocupa tota la il·lustració, incloent els volums i les ombres, i l’aquarel·la només aporta el color. No pinto sobre l’original i pinto sobre una copia.

No vaig arribar a conèixer mai a Thierry Delory. M’han dit que era un personatge curiós, extravertit i de caràcter molt amable. M’hauria agradat molt poder parlar amb ell i dir-li que gràcies a la seva obra jo vaig trobar una inspiració per a reformular el meu modest treball.

En la presentació de l’exposició a Nyer vam tenir un record per a ell i en una de les vitrines hi vaig posar un petit dibuix que el recordava. Ell dibuixant el castell de la Roca mentre en Serrallonga el saludava.

Thierry Delory em va inspirar. En recordar-lo a Nyer, un d’aquells fantàstics llocs del Conflent que ell també va dibuixar, vaig escriure: “Un país sap que és bonic quan un artista el dibuixa, l’artista el dibuixa perquè sap veure-li la bellesa”.

RECORDS DE L'EXPOSICIÓ A NYER

 

Finalment vaig poder complir un dels meus petits somnis: fer l’exposició “Serrallonga a Nyer”.

Els motius d’aquestes immenses ganes són molt diversos.

Primer de tot, va ser gràcies al llibre de Thierry Delory, que em van regalar en Claude i la Nicole l’any 2019, que vaig canviar d’estil. I precisament ho vaig fer en els dibuixos que il·lustren en pas de Joan de Serrallonga per Nyer i pel Conflent, els dibuixos que eren la part central de l’exposició.

En segon lloc perquè Nyer ens té el cor robat. És història del bandoler i és història del nostre país. Poder retornar a aquell poblet i aquells paisatges és per a nosaltres un privilegi.

En tercer lloc perquè vaig tenir la possibilitat d’exposar en un edifici històric totalment relacionat amb en Serrallonga, el mateix castell de Nyer. En la sala annexa, avui rehabilitada com a local polivalent, però en el segle XVII antiga cavallerissa on van dormir en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.

I en quart lloc, per retrobar-nos amb en Claude i la Nicole. Una gent fantàstica i uns amfitrions immillorables. Nyerros autèntics a qui agraeixo sempre les seves atencions i haver-me ajudat a fer possible l’exposició.

Vaig tenir l’oportunitat de recordar la vinculació d’en Serrallonga amb Nyer, mitjançant les meves il·lustracions que expliquen els fets històrics. També amb originals dels meus còmics on apareix Nyer i amb unes vitrines on vaig exposar totes els llibres i edicions que parlen, en francès o en català, de la vinculació de Nyer i en Serrallonga.

En una d’aquestes vitrines i vaig voler posar la nostra vinculació personal amb el lloc, amb fotografies de cadascuna de les estades que hi hem fet des de l’any 2008. D’alguna manera, veiem passar el nostre temps comparant aquestes fotografies.

Haig d’agrair també a l’alcalde de Nyer, el senyor André Argelès, les seves paraules i l’atenció. També la il·lusió per un projecte engrescador que algun dia explicaré.

Va ser inestimable l’ajuda del company Nil Papiol, alcalde d’Hostalric i amic, que em va fer la traducció al francès dels textos dels plafons. Així van poder-se llegir simultàniament en català i francès.

I un agraïment també a tots els assistents, el dia de la presentació i al llarg dels dies que l’exposició va romandre oberta. Especial a l’amic Albert Roura, que va venir-hi des de Catalunya i de qui és alguna de les fotos d'aquesta entrada. Un gran aventurer.

Complert el petit somni de fer l’exposició a Nyer, queden els bons records i el saber que he ajudat , encara que sigui modestament, a revifar el record del nostre bandoler i la seva vinculació amb el Conflent. I queden, sobretot, els bons amics que tornarem a veure. I aquell poble i aquells paisatges que tornarem a gaudir ben aviat.