.jpeg)
El
dimarts 5 de desembre de l’any 1623 va tenir lloc un dels episodis que
demostren la llunyania en la que podien operar, respecte les prou segures
Guilleries, la quadrilla d’en Serrallonga. Aquell dia van decidir baixar a
robar fins a Llagostera, en el camí ral que anava de Girona a Sant Feliu de Guíxols.
“Lo
dia que comptàvem sinch del corrent mes y any no dubtaren sis lladres armats de
pedrenyals cohadunats en forma de ofensa de posarse com de fet se posaren en lo
camí real qui va de la present ciutat de Gerona a la vila de Sant Feliu de
Guixols y altres parts entra lo hostal
dit lo hostal de la Mel y la casa den Vidal de Panedas terme de Llagostera
bisbat de Gerona y en dit camí real dits sis lladres dit dia robaven los passatgers
qui per dit camí real passaven”.
Dels
sis lladres sabem que un era en Joan de Serrallonga i un altre era en Segimon
Brull d’Arbúcies, segons declaracions de Bernard Palahí, pagès de Girona a qui
els lladres aturaren i, li regiraren la bossa i li robaren en moneda tretze
reals, vint sous de plata, quatre menuts gironins i tres sous d’ardits. I també
li regiraren les butxaques de les calces i li prengueren dues pomes i un trosset
de tela. I va conèixer a Segimon Brull, ”un home gran gros i barbi ros” perquè
havia estat a la ciutat de Girona un temps.
Desconeixem
qui eren els altres quatre lladres. Per les dates i pel lloc podria ben ser que
també hi fos en Rafel Morell, àlies Vilanna, un bandoler que vivia a Riudellots
de la Selva i que els era útil per ser “pràctic” (conèixer) aquella zona.
Montserrat
Roquer, pagès de Llagostera, és un altre dels testimonis d’aquell dia. Es dirigia
de de la vila de Sant Feliu a casa seva i “a la que fuy a un poch mes avall
del torrent den Vidal que era a la entrada de la nit me hisqueren quatre
lladres cada hu dells ab sos pedrenyals curts a les mans y ab sas capes gascones
abrigadas”. El van treure del camí i
el portaren a un torrentent proper on va trobar un home de la vila de Sant
Feliu anomanat Vicenç Darner, que era negociant, vigilat per dos altre lladres.
A Roquer li robaren cinc rals i a Darder
una capa gascona i trenta lliures. En el lloc també hi havia dos traginers de
la vila de Calonge.
En
acabar la claror del dia els bandolers ban deixar anar les quatre víctimes i van
fer camí cap a l’hostal de la Mel.
Roquer
va anar a casa seva i no fou fins l’endemà al matí que anà a trobar el batlle
de Llagostera, anomenat Pere Ballell, a qui trobà a la plaça i li explicà el
robatori del dia anterior. Però en Roquer es queixà que el batlle no li havia
fet cas “ni he huit dir fins vuy que dit batlle haja fetes ningunes diligentias
com entench tenia obligatio per son carrech de balle en haver de fer”. Una
demostració més que el bandolerisme de l’època sobrevivia també per la manca de
disciplina d’algunes autoritats locals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada