Finalment vaig poder complir un dels meus petits somnis: fer l’exposició “Serrallonga a Nyer”.
Els motius d’aquestes immenses ganes són molt diversos.
Primer de tot, va ser gràcies al llibre de Thierry Delory, que em van regalar en Claude i la Nicole l’any 2019, que vaig canviar d’estil. I precisament ho vaig fer en els dibuixos que il·lustren en pas de Joan de Serrallonga per Nyer i pel Conflent, els dibuixos que eren la part central de l’exposició.
En segon lloc perquè Nyer ens té el cor robat. És història del bandoler i és història del nostre país. Poder retornar a aquell poblet i aquells paisatges és per a nosaltres un privilegi.
En tercer lloc perquè vaig tenir la possibilitat d’exposar en un edifici històric totalment relacionat amb en Serrallonga, el mateix castell de Nyer. En la sala annexa, avui rehabilitada com a local polivalent, però en el segle XVII antiga cavallerissa on van dormir en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.
I en quart lloc, per retrobar-nos amb en Claude i la Nicole. Una gent fantàstica i uns amfitrions immillorables. Nyerros autèntics a qui agraeixo sempre les seves atencions i haver-me ajudat a fer possible l’exposició.
Vaig tenir l’oportunitat de recordar la vinculació d’en Serrallonga amb Nyer, mitjançant les meves il·lustracions que expliquen els fets històrics. També amb originals dels meus còmics on apareix Nyer i amb unes vitrines on vaig exposar totes els llibres i edicions que parlen, en francès o en català, de la vinculació de Nyer i en Serrallonga.
En una d’aquestes vitrines i vaig voler posar la nostra vinculació personal amb el lloc, amb fotografies de cadascuna de les estades que hi hem fet des de l’any 2008. D’alguna manera, veiem passar el nostre temps comparant aquestes fotografies.
Haig d’agrair també a l’alcalde de Nyer, el senyor André Argelès, les seves paraules i l’atenció. També la il·lusió per un projecte engrescador que algun dia explicaré.
Va ser inestimable l’ajuda del company Nil Papiol, alcalde d’Hostalric i amic, que em va fer la traducció al francès dels textos dels plafons. Així van poder-se llegir simultàniament en català i francès.
I un agraïment també a tots els assistents, el dia de la presentació i al llarg dels dies que l’exposició va romandre oberta. Especial a l’amic Albert Roura, que va venir-hi des de Catalunya i de qui és alguna de les fotos d'aquesta entrada. Un gran aventurer.
Complert el petit somni de fer l’exposició a Nyer, queden els bons records i el saber que he ajudat , encara que sigui modestament, a revifar el record del nostre bandoler i la seva vinculació amb el Conflent. I queden, sobretot, els bons amics que tornarem a veure. I aquell poble i aquells paisatges que tornarem a gaudir ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada