dimarts, 30 de maig del 2017

XXVI FIRA D'HERBES REMEIRES A VILANOVA DE SAU

 
Aquest diumenge dia 4 de juny arriba la XXVi FIRA D'HERBES REMEIERES DE VILANOVA DE SAU.

Xerrades, activitats, concurs de truites, visites guiades per a conèixer les herbes... i una fira on jo hi seré com cada any amb la meva parada de venda i signatura de llibres.

Una molt bona proposta per a convidar-vos a conèixer aquest magnífic racó d'Osona, amb un paisatge i un entorn inigualables.

En aquest enllaç hi trobareu el programa.
 
No us ho perdeu.

divendres, 26 de maig del 2017

ELS GERMANS GORNERS (1)




En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem diverses referències als “germans Gornesos d’Amer”.

La masia, però, és l’actual mas Gorners del terme municipal de la Cellera de Ter. Aquesta no fou municipi independent fins l’any 1788. Això, juntament amb el fet que la lletra del Ball d’en Serrallonga inclou el personatge del “petit Gornés de Plantadís” m’ho porta a afirmar.

Els germans Gorners eren tres: Jeroni, Antic i Gabriel.

I devien ser components habituals de la quadrilla d’en Serrallonga, atès que els trobem en diferents episodis viscuts pels bandolers de les Guilleries.

A Antic Gorners el trobem en l’assalt del mas Cloperes, comés l’any 1628 i relatat pel Fadrí de Sau en el procés sumarial:

“Nos ne anarem dits Antich Gornes, dos germans Moners y jo testimoni y tambe lo Steve Tor quens ere vingut a trobar una tardeta en la casa de T. Cloperes de la Sellera de Angles al qual diguerem quens donas sexanta lliures que haviem menester dientli que si nons les dave lo matariem y dit Cloperes nos promete donar dites sexante lliures dins quinse dies com de fet les no porta a la vora del riu de Ter mes amunt de Lloret Salvatge lo mateix Cloperes ab un fill seu si be es veritat que el departirnos dell li diguerem quens portas dites sexanta lliures a la Armita de Santa Barbara y que las donas al armita que nosaltres les cobrariem dell”.
A Gabriel Gorners el trobem , el desembre de 1628, en la trampa que tendiren a la quadrilla al mas Sanglas de Querós. En aquella ocasió va resultar ferit pels trets de la gent del batlle d’Osor:

"Ym recorda molt be que dos o tes dies apres de quant tinguerem les escopetades en la casa dita los Sanglas de Caros ab la gent del balle de Osor - un episodi ocorregut el desembre de l'any 1628- ab les quals restaren nafrats Gabriel Gornes y Pere Sala mon mig germa per lo que jo tambe estave de mala gana de uns encordis lo dit Pere Sala me digue quens anassem en casa dits Farells de la muntanya que alli tindriem bon recapte".

dimarts, 23 de maig del 2017

EL MAS GORNERS DE PLANTADÍS









Al terme municipal de la Cellera de Ter podem fer una caminada realment espectacular , molt variada i recomanable. Per a fer amb calma, ascendint fins a cims amb panoràmiques de vertigen. Per a gaudir de boscos de tot tipus, de secà i de fondalades. Per a fer una aventura baixant per un feréstec torrent, acompanyats de salts d’aigua. I per a caminar sota terra, dins la foscor d’una mina. 
La ruta comença al Pasteral i ens porta fins el cim de Puigdefrou , on tenim unes impressionants vistes de 360 graus a l’entorn. Aquest pot ser el punt més alt de la caminada, o podem fer-la més exigent pujant fins a Sant Gregori del Turonal, un dels cims més alts de les Guilleries. 

La baixada la fem seguint el curs del torrent del Gorners, una divertida aventura que s’ha de fer amb cura, gaudint de la remor dels salts d’aigua i de la frondosa vegetació que ens abriga. 

Arribats arran del curs del riu Ter, amansit per l’embassament del Pasteral, descobrim vestigis d’antigues explotacions mineres que van existir en aquesta zona. El camí arran d’aigua ens porta fins la “mina dels xampinyons”, una mina d’un quilòmetre de llarg que podem caminar tota si portem llum. Una veritable aventura en la foscor. 

La caminada l’acabem amb precioses vistes als meandres del Ter. 
Aquesta ruta és força exigent (25,5 kms i 1.254 metres de desnivell) . Es necessita GPS per a realitzar-la. 

Fer-la ens permet descobrir racons d’una feréstega bellesa del nostre país. Una aventura des del cel –els cims panoràmics- fins a sota terra mateix. I també ens permet descobrir una masia relacionada amb la història dels bandolers d’en Serrallonga: el Gorners.

El mas, el trobem en el camí de baixada, passada la font d’en Nofre, a 621 metres d’altitud. Es troba situat en el veïnat de Plantadís. 

D’aquesta masia en sortiren tres germans que van formar part de la quadrilla de bandolers de les Guilleries.En les properes entrades us parlaré de la història d’aquests tres germans.

divendres, 12 de maig del 2017

"TORNEU,TORNEU, BANDOLERS", D'ENRIC LARRUELA VIDAL (2010)





L'any 2010 es va publicar el recull de relats curts "Torneu, torneu, bandolers" (Editorial Cadí) d'Enric Larruela i Vidal, amb il·lustracions de Leonardo Rodríguez.

El llibre conté nou relats curts sobre nou bandolers històrics que es presenta com a "...nou relats inventats, però basats en aspectes de la vida de nou personatges marginats entre lladres de camí ral, petits nobles arruïnats i revengistes, clergues bel·licosos i rebels insubmisos". Entre aquests no hi podia faltar en Serrallonga.

Enric Larruela Vidal  (Barcelona, 1941) va ser cantant i ha esdevingut dibuixant i escriptor de narrativa infanil i juvenil, amb una extensa i reconeguda obra que podeu conèixer en aquest enllaç.

L'autor va endinsar-se mitjançant el recull de narracions "Torneu,torneu, bandolers" en el món de la història i la llegenda dels bandolers catalans.




dimarts, 9 de maig del 2017

SERRALLONGA A LA BIBLIOTECA POPULAR TEATRAL (1911)



L'any 1911 l'impressor Salvador Bonavia de Barcelona publicava la tercera edició de l'obra de teatre "Don Joan de Serrallonga" que el seu autor, Víctor Balaguer, havia traduït del castellà originari.

La traducció al català s'imposà a partir de les recomanacions de l'editor de l'obra de Balaguer, Salvador Manero, qui l'any 1880 havia publicat diferents edicions del drama escrit en castellà.

Víctor Balaguer, amb aquesta obra de quatre actes i un pròleg, culminava la seva definitiva aposta pel català com a llenguatge de creació literària, una de les reivindicacions dels autors de la nostra Renaixença.

L'obra incorporava el pròleg "Los hereus de la forca" que havia escrit i publicat l'any 1868 i del qual vaig parlar en aquesta entrada anterior del bloc.




divendres, 5 de maig del 2017

"OCASO Y CAPTURA DEL BANDOLERO SERRALLONGA", JOAN REGLÀ (1961)

 




La revista San Jorge era una publicació trimestral de la Diputació de Barcelona.

L'any 1961 el nùmero 42 de la revista va publicar l'article "Ocaso y captura del bandolero Serrallonga" de l'historiador Joan Reglà.

L'article sintetitza, en les quatre pàgines que ocupa, les dades conegudes sobre els darrers dies del bandoler i és també la presentació del llibre que en breu apareixeria publicat ,"Serrallonga, vide i mite del bandoler", escrit pel mateix Reglà i per Joan Fuster.

Molt bon article, d'un dels nostres historiadors de referència, per a conèixer les actuacions de les autoritats que van conduir  la detenció del bandoler prop de ca l'Agustí de Castanyet, a Santa Coloma de Farners.