LES ESTAQUES DE SURROCA

Darrera el mas, entre l’anomenada “lleixa de Surroca” i canal del Teix, entre els cingles de l’Avenc i del Pla Boixer, existeix també un dels enigmes del Collsacabra: les estaques de la Lleixa de Surroca.

“Poc més enllà sobre aquesta lleixa , que és un dels costats que empresona la Canal del Teix, es veuen tres barres curtes de ferro, clavades a la paret roquera, i junt a un forat bastant gran obert en la roca, com una petita cova. Misteri; ningú ha donat mai ni trobat explicació versemblant als tres enigmàtics ferros”. Això escrivia Quirze Parés en el llibre “La despoblació rural i les masies del Collsacabra” (1985).

Encara avui el misteri continua, tot i que sabem que les estaques no són ferro sinó de fusta de ginebre. Ho sabem per un article que publicà Carles Olivella a la revista “Els Cingles de Collsacabra” l’any 1999.

L’article és una crònica de l’expedició que ell i altres company van fer a l’enigmàtica canal, arribant-hi mitjançant una complicada escalada artificial.  Amb dificultats van guanyar els 9,20 metres d’alçada per arribar a les estaques i la petita cova. 

No hi van trobar res, ni cap explicació al misteri. Per a què hauria servit aquella petita cova? Per quina raó s’haurien pres, va uns dos-cents anys com a mínim, la feinada d’arribar a clavar aquelles estaques en aquella alçada?

Certament  cap ciència ni cap historiador ho ha pogut explicar, per això les estaques han estat un camp adobat per la llegenda i sobre aquest enigma en circulen quatre, una d’elles vinculada amb en Serrallonga:

“Conta la tradició que, després de ser esquarterat el cos d’en Serrallonga Barcelona i ser exposat el seu cap en una gàbia amb l’intent de servir d’escarment al poble, dies després, aquell fou sostret pels seus partidaris i dut a les Guilleries. Diu també el record popular que aquell crani fou dipositat en una petita gruta dels cingles de Tavertet, bastió natural d’aquella  terra que va ser refugi de Serrallonga i el seu bàndol”.

La proximitat del mas Surroca i d’un dels fills del bandoler també dona versemblança a la llegenda. Es diu també que la cavitat podria haver estat un  amagatall d’un tresor. Qui sap si el tresor d’en Serrallonga que mai ningú ha trobat?

EL MAS SURROCA DE TAVERTET

Sota el cingle de l’Avenc hi trobem el mas Surroca, avui abandonat i en estat de degradació. Aquest mas  està també estretament relacionat amb la història i la llegenda del bandolerisme i ben possiblement amb el llinatge mateix d’en Serrallonga.

L’hereu del mas, Gaspar Surroca, havia format part de la quadrilla d’en Serrallonga i en el procés sumarial podem llegir que participà en el robatori del mas Vilaplana de Sant Esteve de Llemena.

La fi de Gaspar Surroca va ser també violenta, doncs el 22 de maig de 1625 fou enterrat atès que “morí súbitament sens confessió ni ningún sagrament perquè li tiraran tres scopatades de padranal”.

La vinculació dels Surroca amb el llinatge d’en Serrallonga vindria pel fet que Baltasar Serrallonga, el fill petit de Joan Sala i Margarida Serrallonga, continuador de la família després de la mort de l’hereu mossèn Antoni Serrallonga, contragué matrimoni amb Susanna Surroca de Tavertet, possiblement una de les filles d’aquest mas. Mossèn Ramon Corbella ens en dona testimoni en el seu treball “Notícies d’en Serrallonga” publicat a començaments del segle XX a partir, entre d’altres, del buidatge de llibres parroquials.

Segons les declaracions de Maria Àngela Quer, companya durant un temps de Joan Sala, el Tendre, germanastre d’en Serrallonga  i també bandoler, en el mas Surroca també hi vivia Joan Tallades, que també formava part de al quadrilla amb un pedrenyal “prestat” per Segimon Sala: “y lo dit Segimon Sala me digué que en Juan Tallades, que està a Solrroca de Tavertet, li tenie un pedrenyal de tres palms, perquè jo li diguí com anava ab un pedrenyal y les hores me digué axó del pedrenyal de dit Juan Tallades”.

Els Surroca de Tavertet també van entrar en la llegenda del bandoler Serrallonga mitjançant el popular Ball d’en Serrallonga. Almenys en una de les versions escrites l’any 1760 apareix el personatge de “l’hereu Sulroca de Tavertet”.

RUTA PELS CINGLES DE TAVERTET

Amb l’excusa de resseguir les passes del bandoler Serrallonga pel  Collsacabra he fet una nova ruta que passa per alguns llocs on va estar el bandoler segons la història i la llegenda  però que , sobretot, permet descobrir i tastar un dels paisatges més fantàstics del nostre país: els cingles de Tavertet.

Aquesta ruta parteix del petit poble de pedra de Tavertet , descendeix per un grau i voreja per sota l’espectacular cinglera, per les lleixa de Collsavenc fins portar-nos fins els cingles sota l’Avenc. En temps de pluja  podrem  gaudir del petit però espectacular salt de l’Avenc.

El camí ens porta fins el mas Surroca, un dels masos de Tavertet que més evoquen el bandoler Serrallonga. Més avall també passarem al costat de Villasespinosa, un mas on també eren fautors de la quadrilla.

Una pista rural asfaltada ens porta fins a la Riba, entre boscos i també vistes espectaculars a la cinglera que ens queda a la nostra dreta. La carretera asfaltada continua més enllà del club nàutic de Vilanova, fins a la platja de l’àrea de pícnic. 

Arran de l’aigua del pantà de Sau podem veure sempre com sobresurt el campanar de l’església de Sant Romà de Sau, el poble que va quedar engolit per la presa. En ell hi va néixer Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, lloctinent de la quadrilla d’en Serrallonga.

Després de fer una mirada als cingles vermells de Vilanova de Sau, que ens queden a l’altra costat del pantà, continuem el camí directes al ferreny Puig de la Força, que tenim davant nostra i que ens sembla desafiar en tot moment.

Abans fem una petita marrada per gaudir d’un dels tresors històrics de la contrada: el Domus del Pi. 

Un caminet costerut  al mig del bosc ens portarà fins el collet del Puig de la Força i d’aquí al cim de la poderosa roca. Vestigis de l’antic castell de Cornil, el sobresortit “dit d’en Serrallonga” també ens recordaran les llegendes del bandoler que amaren aquest lloc des de sempre.

Després de passar per la vertiginosa Balma del Castell arribarem al Pla del Castell que, entre panoràmiques a tot arreu, ens retornarà a Tavertet.

La ruta circular completa suposa 18,68 quilòmetres i un desnivell de 455 metres. 

Val molt la pena per gaudir dels paisatges de les cingleres de Tavertet, les panoràmiques i , com he dit, fer-nos sentir una mica bandolers trescant pels inimitables espais del Collsacabra.