Eudald
Canivell continua el seu article amb l’arribada al castell:
“En lo castell ja no es
solament lo silenci ‘l qui regna; també la desolació hi té anys há son setial.
Quatre parets groixudas, rematadas per los característics marlets., quadran la
torre del homenatje, que robusta y conservada també ab sos marlets desmoronats,
sembla la corona d’aquellas ruinas ‘hont avuy hi creix abundant l’herba. Mireu
qué ‘n queda del feudalisme superbiós!.
Un silenci imponent,
torbat sols per las meves petjades, me produhía las més estranyes sensacions, y
poch á poch, com si temés despertar als
qui un dia habitaren la senyorial morada, vaig recorre aquell lloch, trayentme algunes
apuntacions ab lo mateix carinyo que’s reprodueix la imatge d’un vellet á qui
tal vegada no tornarem á veure. Tractava de averiguar al entrada de la torre
del homenatge, qu’es encara intacte, acariciant
la segurament quimèrica idea de trobarhi algun objecte, però á pesar meu
vaig desdirm’en per haver observat á mos peus un fondo que las matas amagavan.
Crech que la prudència es bona consellera. A trobanrme ab algun dels consocis,
no hauria pas quedat mon intent en projecte (l’autor no semblà adonar-se que la
porta de la torre éa l’accés actual, a una certa alçada, que li devia semblar
com a molta altra gent una finestra en comptes d’una porta elevada).
Pera disfrutar d’un punt
de vista deliciós vaig pujar al vehí turó, que si mal no recordo anomenan “del
vent”, escabrós y quasi inaccessible com lo del castell, en lo qual s’hi notan
grahons en la penya viva ja desgastats pel temps, així com també restos de
muralla que continúan des de la vehina fortalesa. Daltabalx dels dos cingles no
hi ha sinó un abisme”.
Eudald
Canivell no va finalitzar aquella excursió a Farners, doncs va continuar-la a
través de boscos per a visitar també el santuari d’Argimont , que sorprenentment
va considerar mancat d’atractius; i continuant el camí va visitar també la
torre defensiva de l’Esparra.
Ben
entrada la tarda retornava a la vila deSanta Coloma.
L’article
està il·lustrat amb dos apunts al natural del castell de Farners i de la torre
de l’Esparra, realitzats pel mateix Eudald Canivell.