Rocar de Santa Coloma (Font: Fons fotogràfic Josep Salvany i Blanch.
Servei Memòria Digital de Catalunya)
Santa
Coloma , i en particular el nostre estimat castell de Farners, van tenir una visita
d’un il·lustre excursionista l’estiu de l’any 1881 que no em puc estar de
ressenyar en el bloc.
L’excursió
ha quedat recollida en el número 40 del butlletí de l’Associació d’Excursionisme
Catalana, publicat el gener de 1882, i porta per títol “Una excursió al castell
de Farnés”. L’article l signa E. Canibell.
Eudalt
Canivell i Masbernat, de vegades escrit Canibell, (Barcelona, 1858-1928) fou
dibuixant, impressor i tipògraf, a més de bibliòfil i bibliotecari de la
Biblioteca Arús de Barcelona. L’any 1876 fou un dels fundadors de l’entitat
Associació Catalanista d’Excursions Científiques, posteriorment dividida en
dues entitats, una d’elles l’Associació d’Excursionisme Cataluna. Va ser
director de “La il·lustració Catalana” i també redactor de la revista “L’Avenç”.
L’estiu
de 1881 la seva avidesa excursionista el portà a conèixer una de les nostres
fortaleses de l’edat mitjana: el castell de Farners. Aquest és el seu relat:
“Vaig matinejar més que’l
Sol, á pesar de trobarnos en los dies més llarchs de l’any.
Al sortir de la vila y
travessar la riera un xich més amunt de la font de Sant Salvador, á fí d’emprendre
lo verdader camí del castell de Farnés, tot just la llum del dia se reflexava
en l’horisont, lo qual va permetrem gosar las delicias que una matinada d’estiu
guarda per l’habitant de ciutat.
A partir de la riera , lo
camí descriu curvas y més curvas per anar guanyant la considerable altura en que’s
troba lo castell. Per aquest motiu lo panorama es á cada pas més atractiu y fa
que un s’adonga menos del cansament.
Al cap de bon rato d’haver
emprés la marxa y quant ja dominava tota la planura en que està enclotada la
vila, comensáren totas ó gran part de
las ximeneyas á traure fum, presentant en mitg de la misteriosa claror del alba
tot l’aspecte de una població incendiada. No cal dir si’m vindrian á la memòria
las trágicas escenes allí ocorregudes en 1640, entre’ls soldats castellans y lo
poble, escenes que constituhéixen lo Corpus de Sanch de Sta. Coloma de Farnés y
que no és menos interessant y digne d’estudi que la revolució ocorreguda epr
aquells mateixos dies en la capital catalana.
Però deixem recorts de
aquesta naturalesa, minuciosament descrits en los anals de nostra terra, y
seguim anotant les impressions del camí del castell.
Passada una de aquestes capelletas
conegudes en castellà per humilladeros (fa referència aquí a la capella romànica de
Sant Pere Petit, cosa que ens indica que l’autor resseguia l’actual camí de Farners), de
forma y aspecte antiquíssim, inservible avuy per l’estat en que’s troba,
comensa desd’allí un paisatge original y de aspecte sumament agradable. Las alzines
sureres, los roures y en especial los castanyers, peculars d’aquesta comarca,
deixan de continuar ab la monotonia del bosch, trencant sovint los grupos de vegetació, informes moles que’s
mantenen com sostingudes per art màgica al peu del precipici en varietat de formes,
ja presentant l’aspecte de las pedres bambolejants, ja compareixent com
construccions ciclópeas, ó en fí, afectant las difersas formes de monuments
prehistórichs. Tal es la major part del camí á través de las montanyas desde’l
peu de la població fins prop del castell”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada