Els que tenim una certa
edat podem recordar perfectament i amb nostàlgia quan, de petits, les tauletes
de xocolata venien acompanyades sempre d’un cromo. La xocolata era una
llaminadura exquisida, però la cerimònia d’obrir el paper i anar directament
sota el paper platejat que la guardava i trobar el cromo era única i
irrepetible. Amb aquells cromos intentàvem omplir aleshores els àlbums amb que
ens obsequiaven a la botiga.
Els cromos de la
xocolata van ser, durant el segle XX, una de les distraccions preferides de la
mainada. A casa encara guardo àlbums complerts de la xocolata “Torres” que van
fer els meus pares els anys cinquanta.
La tradició arriba a
finals del segle XIX, les puixants empreses de xocolata de Catalunya combinen
la indústria amb l’art i fomenten la creació de cartells, embolcalls i cromos
com a eina publicitària i per a fidelitzar els clients. Hi ajuda la convergència
entre la burgesia i la intel·lectualitat de l’època, reflectit en els
espectaculars cartells modernistes que es produeixen aleshores.
Les tècniques de
publicitat es basaven en la vistositat dels embolcalls i els regals
promocionals, cromos i calendaris amb un disseny de totalitat viva, composició
simple i d’influència francesa. Algunes marques arribaven a anunciar en la
premsa les col·leccions de cromos que acompanyarien el seu producte.
La primera funció
d’aquests cromos era servir de reclam publicitari, però era evident que el
desig de completar les col·leccions movia el consumidor a continuar comprant el
producte.
El volum de les
col·leccions de cromos va ser important, al llarg de més de cinquanta anys Joan
Ral va recopilar col·leccions que va recollir en el llibre “Cromos para
recordar”, l’any 2007. En total va catalogar 13801 col·leccions de cromos
corresponents a 462 firmes comercials en les que predominaven, sobretot, cases
de xocolata de Barcelona.
En quan a la temàtica
de les col·leccions , era totalment diversa: història, geografia, costums,
cinema, literatura ...
Aquestes col·leccions
no van tenir importància sols per a publicitar les marques, sinó que podem dir
que van ser una veritable eina per a l’aprenentatge i la formació de diverses
generacions. Gràcies a elles, per exemple, tan joves com adults podien aprendre
quines eren les ciutats més importants dels Estats Units, com es va
desenvolupar la Segona Guerra
Mundial, quines races hi ha al món, etc...
En definitiva, els
cromos de les nostres tauletes de xocolates van ser una veritable escola per
aprendre des de casa.