Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quim Bou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quim Bou. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de febrer del 2018

L'EXPOSICIÓ D'EN SERRALLONGA AL VICÒMIC










Aquestes són algunes fotografies de com va quedar l'exposició "Serrallonga, dibuixant la llegenda" al Vicòmic, la Fira del Còmic de Vic,  que es va organitzar aquest cap de setmana passat.

L'exposició va quedar molt bé gràcies a l'obra dels companys que s'hi exposava: originals d'en Quim  Bou, en Joan Codina Negre i d'en Josep Nogué.

L'obra gràfica relacionada amb el bandoler es completava amb cartelsl de cinema, els primers gravats que van imaginar el Serrallonga romàntic en el segle XIX i les magnífiques portades de les edicions populars del segle passat.

En quan al festival, dir que és una proposta que s'ha d'anar consolidant i que per un "iaio" com jo, del tot clàssic, es fa estrany conviure àmb parades de manga i joves vestits de personatges japonesos. Suposo que ens hem d'adaptar.

El cap de setmana va ser una bona oportunitat per a retrobar-me i fer-la petar amb en Joan Mundet, gaudir de al companyia d'en Josep i la Montse, i fer il·lustracions , vendres i dedicar còmics.

L'any vinent, si em volen, més.


dimarts, 22 de setembre del 2015

EN SERRALLONGA DE QUIM BOU





Un altre bon amic que col·labora en l'exposició "Serrallonga, dibuixant la llegenda" és en Quim Bou.

No podia faltar-hi, precisament, l'artista que va donar forma a la versió en còmic de la pel·lícula produïda per TV3 l'any 2008 i que va revifar el mite del bandoler.

En Quim va ser l'encarregat d'adaptar al còmic la pel·lícula que cavalcava entre la llegenda i la història coneguda del bandoler de les Guilleries.

Del seu treball en vaig parlar breument en  aquesta entrada del bloc i n'inclouré una en l'apartat del "Rebost del bandoler" dedicat als còmics.

El material exposat a Sant Hilari consisteix en diversos originals d'en Quim i reproduccions dels passos de creació dels seus còmics, cosa que ens permet gaudir del procés d'elaboració de la seva obra.

Així, els originals ens permeten veure com són les pàgines ja entintades, abans d'aplicar-los-hi el color mitjançant ordinador. Cada original s'acompanya d'una reproducció de la mateixa pàgina en llapis i del seu acabat en color.

A banda de les pàgines senceres hi podeu trobar "story-boards" (esbossos) de pàgines senceres i originals i aplicacions de color de la creació dels personatges i la portada del còmic.

Al meu modest entendre, la millor proposta per a conèixer en directe com es crea un còmic actualment, de la mà d'un dels nostres millors autors - en Quim  Bou- i un dels nostres grans personatges - en Serrallonga-.



dijous, 7 de maig del 2015

L'ORN, ENTRE EL DELTA DE L'EBRE I LA CAMARGA




Continuo amb la juguesca de trobar llocs per on l'Orn pugui haver passat.

El genial Quim Bou s'inspira en el Delta de l'Ebre i ens mostra aquesta fantàstica il·lustració de l'Orn caminant per la sorra d'uns aiguamolls i amb una torre medieval de defensa al fons.

L'any 2007 vaig visitar un lloc que podia semblar aquest: és a la Carmarga francesa, en la comarca del Gard. 

Al mig d'aquells antics aiguamolls s'aixeca, envoltada d'aigua i fangars, l'imponent Torre Carbonera, edificada en el segle XIII i que va servir durant molts anys de torre de vigilància dels accessos a la vila d'Aigas-Mortàs (Aigues-Mortes en francès).

Aigas-Mortàs és una vil·la d'encant, totalment emmurallada i construïda al mig dels grans aiguamolls de la Camarga. Durant molts anys va ser el principal port francès obert al Mediterrani.

Sorprèn trobar aquella gran torre absenta al mig del camí, en un espai que sembla no ser terra de ningú. Hom podria, com en la il·lustració d'en Quim Bou, preguntar-se què carall hi fa una torre de vigilància al mig del no rés, al mig d'uns inhòspits aiguamolls; però  la Torre Carbonera demostra, en la seva antiga missió de vigilància d'un camí a una vil·la reial, que l'home sempre ha utilitzat el seu giny per construir coses que li eren útils.

Potser les aventures de  l'Orn el van portar també a la Camarga?

dimecres, 21 de maig del 2014

ELS PAISATGES DE L'ORN

Vull continuar amb la meva juguesca sobre els paisatges que han inspirat els còmics de l'Orn, el personatge del meu bon amic Quim Bou.

En el seu bloc ,  ens proposa un magnífica esbós del que serà una il·lustració del seu personatge preferit caminant enfront un pont fortificat.

En Quim  ens comenta que s'ha inspirat en el bellíssim pont romànic de Besalú.

A  mi també em recorda poderosament dos espais que he visitat i que semblen haver inspirat aquest paisatge de l'Orn.

Un és Parthenay, una magnífica vila murallada medieval a la regió de Poitou-Charentes i que se'ns presenta amb la seva impressionant porta murallada de Saint Jacques, la porta per la que entraven a la vila els pelegrins que seguien un dels ramals del camí de Sant Jaume:


Si a aquest tram hi afegim l'inigualat pont fortificant de Valentré de Cahors, al departament també francès del Lot:

Aquest pont ja apareix dibuixat en el còmic "Els companys del crepuscle" del dibuixant francès François Bourgeon, com vaig explicar en aquesta entrada del bloc.
 
En resulta:

I aquest és el dibuix d'en Quim:
Què us sembla?


Continuo pensant que l'Orn és un viatger empedreït i que ha anat fins a terres més llunyanes del que en Quim es pensa, fins i tot potser ha fet el camí de Sant Jaume. O qui ha viatjat és la gran imaginació d'en Quim?.

dimecres, 22 de gener del 2014

QUIM BOU: EL BANDOLER DE CORBERA, JOSEP SÀBAT

El bon amic i gran professional Quim Bou acaba d'il·lustrar un conte sobre el bandoler Josep Sàbat.

En aquesta entrada del seu bloc podeu trobar informació sobre el treball i en aquest enllaç més informació sobre el bandoler.

En Josep Sàbat va ser un bandoler de Corbera de Llobregat de principis del segle XIX, que va actuar durant la Guerra del Francès.

El conte que acaba de publicar-se ha estat un encàrrec de l'Associació de Comerciants i Empresaris de Corbera i no cal dir que en Quim ha fet un treball magnífic de dibuix i color.

Es demostra de nou l'atractiu dels bandolers com a part de la història a reivindicar i recordar.

dimecres, 12 de desembre del 2012

PROCÉS CREATIU DEL DIBUIX D'EN QUIM BOU

En Quim Bou ha publicat en el seu bloc una entrada explicant el procés creatiu de la il·lustració que publico en el còmic Serrallonga el Angelets de la Terra.

A banda que li agraeixo els seus comentaris sobre els meus llibres, crec que és molt interessant llegir-lo atès que és una manera de conèixer totes les passes del seu procés creatiu: les raons i variacions sobre la composició, el procés de dibuix i entintat i finalment l'aplicació del color.

En Quim ha trobat en les noves tecnologies una eina per a fer uns acabats impecables (reconec que molt millors que l'acabat dels meus originals en aquarel·la). 

Podeu conèixer tot el procés en aquest enllaç.

divendres, 7 de desembre del 2012

UN DIBUIX D'EN QUIM BOU PER AL NOU CÒMIC



El bon amic Quim Bou m'ha fet regal impagable: un dels seus dibuixos, amb els meus personatges, per al nou còmic.

En la seva il·lustració hi apareixen , cavalcant al peu de les muntanyes del Conflent, l'Elisabet Serrallonga i el seu pare, en Serrallonga. Sembla que el nostre bandoler intenta alliçonar o instruir la seva filla, mentre a aquesta l'impulsa la força de la seva joventut.

Aquesta col·laboració d'en Quim la podreu trobar en la pàgina cinc de Serrallonga Els Angelets de la Terra i és un regal per als seguidors dels meus còmics.

Gràcies Quim!.

dilluns, 19 de novembre del 2012

EN JUNQUERAS D'EN QUIM BOU

Dissabte a l'acte central d'ERC a Barcelona un detall que no em vaig poder estar de fotografiar: el troquelat amb la figura dibuixada de l'Oriol Junqueras.

Es tracta d'un dibuix original del meu amic Quim Bou.

El còmic també pot ser una eina de divulgació de programes i propostes electorals.

En Quim és l'autor d'un petit còmic que es va editar per a la campanya electoral  de les Eleccions Europees en les quals l'Oriol Junqueras era candidat de la coalició Europa dels Pobles. El còmic es titulava "Els almogàvers i la batalla de Cefís" i el podeu llegir en aquest enllaç.

En Quim també va il·lustrar un altre conjunt de còmic de temàtica social per a la campanya electoral d'ICV  del 2010. Els podeu trober en aquest enllaç.

Tots dos casos serveixen per a il·lustrar la potencialitat del còmic com a eina informativa i divulgativa, que pot anar més enllà d'un simple entreteniment i esdevenir plataforma d'ús fins i tot per a campanyes polítiques. 

I no cal dir que en tots dos casos la qualitat del dibuix d'en Quim és l'habitual. 

diumenge, 17 de juny del 2012

UNA ESCULTURA DE L'ORN?



Per acabar aquest joc de recerques dels paisatges d'Orn ho vull fer amb un pin-up que en Quim Bou va elaborar sobre el seu personatge.

En aquest magnífic dibuix hi apareix l'Orn, en un bella albada, davant d'una escultura d'un gos d'atura elevada sobre un pilar que la gent del lloc utilitza per a fer-hi ofrenes.

He trobat una mica de semblança amb l'escultura que culmina la "font dels nou raigs" del poble de Ceret, al Vallespir.

És una mica agafat en pinces, perquè la figura de Ceret és un lleó i no pas un gos d'atura, però la posició de la figura i el tipus d'escultura tenen força semblances.

L'escultura de Ceret també ens mostra una història singular.

El conjunt fou erigit en 1313 sota el regnat del rei Sanç I de Mallorca, aquesta font original pels seus 9 raigs és el símbol d'un territori marcat per les revoltes i  en el segle XV, el rei Ferran II d'Aragó va coronar la font amb un lleó.

Desprès de l'annexió de la catalunya del Nord a França, s'inscriu en el seu sòcol la frase : "Venite Ceretens, leo factus est gallus" (Vingui Ceretans, el lleó és capgirat cap al regne de França) i giren la figura, fent-la mirar cap el nord.

Fa pocs anys van tornar a girar el lleó, tornant-lo a la seva oposició original, i ara torna a mirar cap a les terres del sud.

En aquesta plaça de Ceret es van reunir els representants francesos i castellans per a establir els termes del Tractat dels Pirineus l'any 1659.

dimecres, 13 de juny del 2012

LE ROQUE DE SAINT CHRISTOPHE

L'Orn, fent la berenada davant el poble troglodític.
La maqueta amb la restitució del poble de La  Roque de Sant Chistophe
  
Dibuix de l'antic poble de la cinglera.
Estat actual de l'assentament, amb la gran balma 
que havia contingut una part important del poble.

Com he dit en una entrada anterior, va ser en veure les guardes del cinquè volum d'Orn que vaig dir-me: aquest paisatge el conec.

Es tracta d'un magnífic i molt elaborat dibuix de doble pàgina amb l'Orn descansant davant una cinglera ocupada per cases troglodítiques i un castell.

Sembla un espai impossible , d'aquells que que sols poden sortir de la imaginació d'un il·lustrador.

Però hi ha un lloc a França que era així. Es troba al Perigord, al centre del país, en la regió del Midi-Pirineus.

Aquest lloc, en unes valls ocupades per l'home des de l'antigor i que gaudeixen de vestigis tan importants com la cova de Lascaux, és un exemplar únic d'aprofitament troglodític dels cingles rocosos. Arreu hi trobem coves, fortaleses construïdes sota les balmes i habitatges ocupant les balmes més altes on els seus pobladors van trobar un punt estratègic per a viure amb seguretat.

L'ocupacio dels cingles del Perigord arriba a la seva màxima expressió a Le Roque Saint-Crhistophe.

L'home primitiu va aprofitar aquests cingles i les seves coves, però él més espectacular és que a partir del segle X aquí s'hi va construir un poble en vertical, ocupant cinc terrasses naturals, una a sobre d'altre. Escales excavades a la roca i d'altres de fusta permetien accedir a cada plataforma i en ells s'hi disposaven totes les construccions pròpies d'una petita ciutat: habitatges, església, cossos de guàrdia, pont llevadís, artesans ...

Aquesta estructura permetia protegir-se i disposava d'aigua davant seu mateix, doncs al peu de la cinglera hi passa el riu La Vezère.

Una maqueta permet conèixer com devia ser aquest fantàstic lloc en l'Edat Mitjana. 

Aquest veritable poblat troglodític (excavat dins la roca) supera altres llocs similiars on s'han construït habitatges que aprofitaven balmes.

En Quim Bou va dibuixar un poblat troglodític que sembla impossible per la seva verticalitat, però resulta que fa més de mil anys que n'existia un d'així. Potser l'Orn hi va fer estada?.

dimarts, 12 de juny del 2012

EL POBLE TROGLODÍTIC D'ORN


En la primera entrada al bloc sobre els paisatge d'Orn, Història Universal vaig explicar que el que m'havia impulsat a fer aquesta mena de joc de semblances entre els dibuixos d'en Quim Bou i llocs que jo havia visitat era el magnífic dibuix que apareix en la doble pàgina de les guardes del cinquè volum.

En Quim va imaginar un poble crescut  sota unes balmes, en un exercici  de verticalitat que sembla impossible, amb cases de pedra i fusta posades una sobre de l'altra aprofitant cada raconet que la cinglera permet ocupar i amb cascades i un riu als seus peus.

Un poble que sembla de conte de fades, d'aquells que diries que cap humà pot haver construït i que sols pot ser creat en la rauxa imaginativa d'un dibuixant.

Però fa milers d'anys algú va construir un poble així. Sabeu on podria haver visitat l'Orn un poble tan màgic?.

diumenge, 10 de juny del 2012

LA TORRE GALATA



En el tercer volum d'Orn Història Universal, titulat Berserker, el protagonista accedeix a la Torre del Mag, on s'enfrontarà a aquest i tindrà aventures amb éssers fantàstics.

La torre imaginada per en Quim Bou em recorda especialment la Torre Gàlata situada a la fantàstica i romàntica ciutat turca d'Istambul.

La Torre Gàlata, també coneguda com a "torre dels genovesos",  fou construïda en el segle XIV per la colònia de genovesos que es van expandir fins aquesta zona d'Àsia i era la torre més alta del conjunt de fortificacions que aquests van edificar en al ciutat

Dalt de la torre Gàlata d'Istambul no hi vam trobar cap mag, però si una referència a un fet que devia semblar màgic en el seu moment: l'any 1630 un tal Hezarfen Ahmet Çelebi va aconseguir fer el primer vol documentat , llençant-se des d'aquesta torre i volant amb unes ales artificials fins la riba asiàtica de la ciutat.

Les vistes d'Istambul des d'aquest punt també són veritablement màgiques.














dissabte, 9 de juny del 2012


En el tercer volum d'Orn Història Universal, titulat Berserker, el protagonista accedeix a la Torre del Mag, on s'enfrontarà a aquest i tindrà aventures amb éssers fantàstics.

Hi ha un lloc on podem trobar una torre semblant a la d'Orn. Sabeu on és?

dijous, 7 de juny del 2012

LA ROCHELLE




En el primer àlgum d'Orn, Història Universal titulat Herdez, el protagonista comença la seva aventura embarcant-se en un poble amb un curiós port emmurallat i guardat, a la bocana per on entren les naus, per dues torres medievals.

El singular port imaginat per en Quim Bou em remet directament al port vell  de la Rochelle, en la regió francesa de Poitou-Charentes, en la costa atlàntica del país.

Aquesta ciutat portuària francesa està carregada d'història. 

Li diuen la "bella i la rebel".

Rebel perquè , a remolc dels conflictes entre anglesos i francesos per les terres d'Aquitània sempre va fer costat als primers i va ser el darrer reducte del protestantisme fins que el cardenal Richelieu la va assediar i guanyar per a França el 1628.

Realment és una ciutat preciosa -bella- i animada. Amb una trama urbana de carrers on caminar sota llargues porxades i decorada per edificis nobles que remeten a l'esplendor comercial que va tenir la ciutat en el seu moment més àlgid.

El port vell és la zona més espectacular. Va edificar-se per ordre de la reina Lionor d'Aquitània i tenia com a missió protegir-lo de pirates i corsaris, tota la ciutat es va emmurallar i també ho van fer amb el recinte portuari. De les antigues muralles i torres es guarden les dues que encara vigilen la bocana: la de Sant Nicolàs i la torre de la cadena, anomenada així perquè des d'aquesta s'estirava una gran cadena de metall que tancava l'entrada en cas de necessitat.

El port vell de la bella Rochelle m'evoca  el port des d'on l'Orn s'embarca per a començar les seves aventures.



dilluns, 4 de juny del 2012

EL PORT ON L'ORN COMENÇA L'AVENTURA


L'Orn comença les seves aventures  , en el primer volum titulat Herdez, embarcant en un vaixell en un port ben singular.

Es tracta d'un poble guardat per muralles que també arriben fins a el port i que guarden la bocana d'aquest amb dues altives torres de defensa.

No és una arquitectura gaire comuna i pot semblar més aviat una idealització d'un port medieval d'en Quim.

Però existeix un lloc que anys enllà tenia un port emmurallat del qual encara podem trobar vestigis.

Sabeu des de quin port podria haver embarcat l'Orn en la seva aventura?.

LES VILES CIRCULARS




L'urbanisme que en Quim ha dibuixat a Vilanova és singular, amb totes les cases rodejant tumultuosament una església que corona i sobresurt per sobre d'elles. 

Aquesta disposició urbanística em remet directament als "pobles circulars" del sud de França.
En les comarques de l'Aude , l'Hêrault i el Gard van florir a partir del segle X un tipus de pobles urbanitzats al voltant d'una església o un castell feudal i que seguien un ordre d'anells concèntrics al voltant d'aquest element central. Aquesta curiosa disposició permetia compactar tota la població dins un anell que es tancava amb muralles per a protegir-la.

Això va provocar la construcció de molts pobles seguint aquesta singular disposició circular i que encara avui es poden visitar, agrupades totes elles en la marca turística "Circulades languedociennes" i de la qual podeu trobar informació en aquest web.

La creació d'aquests pobles circulars també responia, segons alguns arguments, a la voluntat d'agrupar els habitatges al voltant del "Cercle de Pau"  que correspondria a les antigues "sagreres". Les sagreres eren una zona circular d'unes trenta passes al voltant d'un temple cristià, que a partir dels concilis visigòtics es declaraven lliures de violència i sota la jurisdicció eclesiàstica en comptes de feudal.


Un d'aquests pobles és Gruissan, al costat de Narbona. Pujar al seu castell permet veure perfectament la disposició  concèntrica de tots els carrers que s'estenen al seu voltant i també gaudir del paisatge que s'estén als seus peus: l'estany, les salines, el massís de La Clape i el mar al fons.


Potser l'Orn va passejar pels carrers de Gruissan?.

dissabte, 2 de juny del 2012

VILANOVA


L'acció del cinquè volum d'Orn Història Universal succeeix en un poble anomenat Vilanova i que dona , precisament, el títol del llibre.

Vilanova és un poblet encaramat dalt d'un pujol, al mig d'una vall envoltada de les altes muntanyes que tan agrada de dibuixar a en Quim.

L'urbanisme de Vilanova és singular, amb totes les cases rodejant tumultuosament una església que corona i sobresurt per sobre d'elles. 

Sabeu on podeu passejar per carrers circulars com els que ha trepitjat l'Orn?.

divendres, 1 de juny del 2012

EL CASTELL DE PUILAURENS



En Quim és un admirador de l'arquitectura dels castells medievals i això es nota llegint els còmics de l'Orn i gaudint dels castells que hi ha imaginat i dibuixat. Algunes guardes guardes dels seus àlbums i alguns dibuixos que ha publicat en el seu bloc ens mostren fortificacions medievals molt boniques i aconseguides.

Mirant el castell del veguer a Orn Història Universal, el cinquè volum titulat Vilanova, em va venir al cap una fotografia que vaig fer fa poc temps a la comarca francesa de les Fenolledes: era del castell de Puilaurens.

La semblança entre les dues fortaleses des d'aquesta perspectiva en contrapicat és força plausible i l'entorn rocallós, com també que tots dos castells guarden un poble als seus peus (el de Vilanova a Orn i el de Lapradelle en el cas de Puilaurens).

Puilaurens forma part de la xarxa dels anomenats "castells càtars" (Montsegur, Perapertusa, Aguilar, Puivert...) que tant saben promocionar turísticament avui dia els francesos. I és que aquests castells de l'antiga frontera occitana son espectaculars, la majoria castells roquers enfilats dalt de les seves privilegiades  talaies de pedra i amb una rica història al seu darrera.






dijous, 31 de maig del 2012

EL CASTELL DEL VEGUER ISARN




Dominant la plana de Vilanova en Quim Bou va dibuixar-hi el castell d'Isarn, el veguer de la regió, en litigi amb els seus vassalls.

En aquesta imatge, extreta del bloc d'en Quim, s'hi pot veure el castell del veguer, dalt del seu espadat de pedra , dominant la plana i amb el poble de Vilanova als seus peus.

Sabeu on podeu pujar a una torre de l'homenatge i sentir-vos com l'Isarn?.

dimecres, 30 de maig del 2012

LA VIA ÀNNIA I EL CAMÍ RAL DEL GRAU D'OLOT

El camí d'Orn, Història Universal.

 El camí ral del Grau d'Olot.

 La Via Ànnia.

En Quim Bou (bon amant de la història antiga i medieval) devia utilitzar , com a referència per a dibuixar el camí empedrat de Vilanova,  les antigues vies de l'Imperi Romà que van creuar tots els continents que van arribar a conquerir, des d'Europa fins a Àsia i Àfrica.

La millor mostra - i més ben conservada - d'aquests camins al nostre país la guardem a la Vall de Bianya, on hi trobem l'antic camí romà anomenat Via Ànnia o via romana de Capsacosta.


Aquesta antiga via romana era un brancal secundari de la Via Augusta (que unia Cadis amb Roma). Es separava d'aquests a l'Empordà a través de dos trams diferents que s'unien de nou a Esponellà per continuar en línea recta cap a Besalú. A partir de Besalú i seguint el riu Fluvià travessava part de la Garrotxa fins a Sant Joan les Fonts, dirigint-se, llavors, cap a la Vall de Binaya, travessant el Coll d'Ares. Travessava aleshores el Vallespir fins el Voló, on es tornava a unir amb la Via Augusta.

D'aquesta antiga via romana en vaig parlar en aquesta entrada del meu bloc.

Els hereus d'aquells antics camins romans van ser els camins rals que a partir de l'Edat Mitjana comunicaven diferents parts del nostre país i que aprofitaven, en alguns llocs, les traces de les vies imperials. 

Un d'aquests camins rals, el de Vic a Olot,  acendeix des d'Hostalets d'en Bas fins a l'anomenat Grau d'Olot, dalt la plana de Falgars. L'antic camí ral salva el desnivell del terreny a  "les marrades" amb un traçat perfectament empedrat i en ziga-zaga que em recorda  el dibuixat per en Quim Bou a Orn La batalla.

D'aquest camí també en vaig parlar en aquesta entrada del meu bloc.

En Quim no amaga que la Via Ànnia és una referència visual per al seu còmic i en una de les fotografies del seu àlbum hi apareix l'Orn de veritat (la seva vella gossa que sempre l'acompanyava d'excursió) en aquesta antiga via romana.

Quan passegem per aquests dos espais i fem anar una mica d'imaginació ens podem veure immersos en la gran batalla que aquí va liderar l'Orn.