Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Querós. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Querós. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de juliol del 2026

EL TURÓ DEL MAL SOPAR A "CURIOSITATS DE CATALUNYA" (1936)

 




"Curiositats de Catalunya" va ser una senzilla publicació setmanal que , dirigida per Miquel Codina Ferré, tenia com a propòsit donar a conèixer el més ampli espectre deconeixement sobre el nostre país: cultura, geografia, història, personatges... tot i tenia  cabuda en els noranta-dos números que va publicar, aparegunts entre els anys 1936 i 1937.

En el número 31, aparegut el 14 de març de 1936, van dedicar un petit article a la llegenda d'en Serrallonga i el Turó del Mal Sopar, amb fotografia inclosa de l'indret de Querós.

Una edició molt i molt senzilla, però que complia a la perfecció de formar els lectors i fer-ho en català.



divendres, 14 de gener del 2022

CAMINADA FAMILIAR FINS A SERRALLONGA

 





Finalment, després d’anys de proposar-nos-ho , hem fet la caminada amb tots els de casa fins el mas de Serrallonga. No podia ser que, després d’atabalar tant les nenes amb les històries del bandoler, no els hagués portat.

Va ser la darrera caminada del 2021 i potser la més emotiva de l’any.

Vam fer la circular des del Coll, pujant fins el cim de Sant Benet, baixant per la muntanya de la Coma fins el coll de Querós, continuant per la carena fins a Serrallonga i tornant pel camí centenari de Serrallonga al Coll. Una caminada exigent, però molt completa i , molt possiblement, la millor per a conèixer les Guilleries més abruptes i recòndites i al mateix temps gaudir dels seus cims.

La caminada comença al santuari del Coll, excel·lent conjunt romànic, millor hostatgeria i privilegiada talaia sobre la vall d’Osor i el pantà de Susqueda.  Puja fins el cim de Sant Benet, el segon punt més alt de les Guilleries, que regala una panoràmica de 360 graus a tot el país.

Descendim fins  el Coll de Querós i el mas Serrallonga, la principal fita de la caminada.

El mas s’està enrunant sense remei, encara aguanta com pot part de la façana i algunes parets. Intenta allargar el seu final, cosa que podem aprofitar per encara sentir-nos atrapats per tota la seva història i els seus fantasmes.

El retorn al Coll el fem per camins enfilats sobre fondalades interminables i obscures que es deixen caure fins les aigües del pantà, i pel quasi imperceptible sender centenari que comunicava el mas amb el santuari del Coll.

Guilleries pures i dures, que guarden els vestigis de la seva  masia més popular i històrica. Una ruta per a conèixer el millor escenari del bandoler. Quan tot això ho fas amb la família, la satisfacció és encara més plaent.


dimarts, 13 de juliol del 2021

EL MAS SERRALLONGA AL LLIBRE “LA COMARCA D’OSONA” (1982)

 




L’any 1982 la Caixa de Manlleu va patrocinar el llibre “La comarca d’Osona”. Bàsicament una breu presentació introductòria de la comarca i acte seguit un recull fotogràfic de tots els municipis de la comarca i d’alguns llocs emblemàtics.

Bàsicament riquesa arquitectònica remarcable de la comarca: esglésies, castells i masies.

Entre aquestes masies  el llibre inclou la masia Serrallonga de Querós. Tot i que el terme de Sant Hilari Sacalm és a la comarca de la Selva i no a Osona.

Una llicència territorial però afortunada, perquè gràcies a ella podem disposar d’una fotografia de la històrica masia de Serrallonga encara ben dempeus i habitada. Fins  i tot amb l’estadant al costat de la porta dovellada.

La fotografia és de Ramon Masferrer i Solà. Els textos del llibre d’Eduard Junyent.


dimarts, 21 de juliol del 2020

L'EMBOSCADA DE LA SANGLAS DE QUERÓS



                                          El mas La Sanglàs de Querós a mitjans segle XX
                                                   (Foto: Arxiu Comarcal d'Osona)

A Gabriel Gorners el trobem , el desembre de 1628, en la trampa que tendiren a la quadrilla al mas Sanglas de Querós. En aquella ocasió va resultar ferit pels trets de la gent del batlle d’Osor:

“Teniam en nostron poder al fill den Boada de Salitja per composarlo y estant com estave lo dit Serrallonga malalt de un encordis que tenia jo lo acompanyi en al casa dita los Sanglas de Caros per madicinarse y purgarse allí...”.

Aquell dia Benet Quintana, batlle d’Osor i comissari reial, va preparar una emboscada de les Sanglas i els bandolers van sortir en estampida, generant-se un fort intercanvi de trets del qual en sortiren nafrats Gabriel Gornès i Pere Sala, germanastre d’en Serrallonga.

Fugint tots cal a les muntanyes de Querós dalt la serra de Sant Andreu de Bancells es trobaren amb Antic Gornès i Joan Caminades. Ambdós venien d’acompanyar a Vic al cavaller nyerro Vicenç Valls i al barber Sans. Aquest darrer (els barbers , els metges en aquella època) era qui havia delatat els bandolers, dient a les autoritats que en Serrallonga estava a la Sanglas. Pocs dies després Vicenç Valls, després d’haver-lo descobert, el va fer matar.

dimarts, 19 de març del 2019

UNA VERSIÓ "RATAFIAIRE" DE LA LLEGENDA DEL MAL SOPAR



El "Llibret de la ratafia" és la publicació que conté la programació anual, publicitat i altre informació de la Festa de la Ratafia que s'organitza a Santa Coloma de Farners.

Dins l'any 2012 contenia cada any uns relats literaris i humorístics al voltant de la ratafia, convenientment il·lustrats amb fotografies que recreaven la història.

D'aquells relats en van ser l'autor durant tres anys. El 2010 el vaig dedicar al naixement de Jesús , el caganer i el periple dels tres reis de l'orient ebriagats per la ratafia que acaben a presó  com a immigrants indocumentats. El 2012 vaig traslladar l'acció al Carib amb els pirates de la ratafia, un dels possibles orígens etimològics del nom de la beguda.

El de l'any 2009 el vaig deciar a les llegendes al voltant del bandoler Serrallonga.

Vaig imaginar-me el bandoler robant el bisbe que portava la ratafia segons la llegenda recollida a Osona; el vaig posar també bevent ratafia a la taula dels amos del Sobirà després d'haver recollit les monedes d'or; vaig retocar també la llegenda que s'explica sobre els seus lladres curats de les ferides gràcies a les aigües medicinals del balneari de Santa Coloma.

I finalment, com no podia ser  d'altra manera en aquell divertit exercici de reinterpretació de les llegendes d'en Serrallonga, també vaig recrear la llegenda del turó del Mal Sopar, amb un final poc feliç perquè el bandoler i els seus no van poder fer el tast de ratafia per culpa dels soldats.

Un divertiment on, a més, ens ho vam passar molt bé vestint-nos de bandolers i interpretant les escenes dels relats.

divendres, 15 de març del 2019

LA LLEGENDA DEL TURÓ DEL MAL SOPAR

 El turó del Mal Sopar dibuixat per Joan Codina Negre en el seu còmic 
"El tresor d'en Serrallonga" (2015)

El turó del Mal Sopar al llibre de les Guilleries de Juli Serra.


 En Serrallonga dalt del turó del Mal Sopar.

Avui amarada per les aigües del pantà de Sau, la petita i escabrosa plana del terme de Querós, el era poble d'en Serrallonga, on hi tenia molts fautors i companys bandolers, com declarava la Joana Macissa en el procés:

"Y de alli nos de anarem a la rectoria de Caros ahont menyarem y beguerem perque lo rector segons yo viu com parlaven son amichs y de dita rectoria de Caros nos ne anarem a Vilanova de Sau..."

Davant per davant de l'església de Querós encara s'hi pot veure un gran penyal que emergeix de les aigües, s'anomena el Turó del Mal Sopar i rep el nom d'una llegenda que té en Serrallonga com a protagonista:

"Encalçat per les tropes i malfiat per por a una possible delació, en Serrallonga, acompanyat de la seva amiga Joana Macissa, es va amagar en un turó, proper a l'església parroquial de Querós, avui un illot del pantà de Susqueda.

Allà, en Serrallonga es va barallar, per alguna raó desconeguda, amb elements de la seva quadrilla que van aparèixer sobtadament mentre ell i la dona sopaven. Amb això era imminent l'arribada dels soldats del lloctinent Duc de Cardona, que l'encalçava.
Conta la memòria popular que Serrallonga va arreplegar fortament per la cintura la seva companya, va agafar embranzida i, ajudant-se del brancam, va fer un bot i va saltar a l'altra banda del braç del riu Ter. S'escapolí pels pèls dels uns i dels altres".

dimarts, 12 de març del 2019

EL TURÓ DEL MAL SOPAR PINTAT PER JOSEP NOGUÉ




Continuo les entrades del bloc dedicades a la imatge i la llegenda del turó del Mal Sopar amb dues reproduccions dels quadres que hi va dedicar l’artista i bon amic Josep Nogué.

Amb el seu ofici i estil d’il·lustrador en Josep Nogué ha recreat en uan sèrie de quadres al vida quotidiana d’en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.

No hi podia faltar un díptic amb la llegenda del turó del Mal Sopar, un quadre en els que es pot veure la quadrilla dalt del turó veient-se sorpresos pel sometent i un en el que es pot veure en Serrallonga i la Joana intentant escapolir-se per la palanca del Ter, amb la sorpresa que aquesta se l’ha emportat la riuada (podria ser que el llegendari salt fos en realitat un per salvar aquest obstable?).

Per tant , asseguro que no hi ha millor manera de retrocedir en el temps i fer visible el deambular d'en Serrallonga i els seus bandolers per aquestes muntanyes que mirar els quadres d'en Josep Nogué. Amb total seguretat dic que ell, en Josep, és el "pintor dels bandolers de les Guilleries".