dijous, 14 d’octubre de 2021

SEGRESTOS , ROBATORIS I ASSALTS AL CAMÍ RAL







Hem vist com un masover del mas Conchs era fautor de al quadrilla. Per contra, el propietari del mas, Joan Conchs i Maset, no participava d’aquesta amistat. L’any 1627, estant Serrallonga i els seus apostats en el camí ral, el detingueren i se l’emportaren lligat per boscos i muntanyes, demanant un rescat de 400 lliures. Li van fer escriure una carta i el cunyat del segrestat els va lliurar al cap d’uns dies prop de Susqueda. Finalment cobraren un rescat de 300 lliures i una cadena d’or.

Un altre mas que els bandolers van assaltar va ser el mas Boada de les Costes. Antic Gornés, Pau i Francesc Moners, Jaume Planella, el Fadri de Sau i Margarida Severa, anaren de nits al mas i “picant-li a la porta y fentse lo matex Buada en al finestra li digueren quels dones cent ducats fentli moltes amenasses si nols donave”. Un mètode, el de les amenaces, utilitzat pels bandolers i  en ocasions no era prou efectiu. En aquesta ocasió en Boada va prometre donar els cent ducats, que els va havia de portar al rector de Sant Martí de Cantallops, on els recollirien els bandolers. Però el Fadrí de Sau explica en al seva confessió de mai van arribar a cobrar-los.

El cam ral d’Olot a Girona era molt transitat i per això objecte de la presència sovintejada dels bandolers de les Guilleries.

El mes de novembre de l’any 1627 Serrallonga, Puigdelavall, el Gavaig d’en Serrallonga, Cristòfol Madriguera i altres bandolers s’hi van posar  armats amb els seus pedrenyals i detingueren i robaren a diferents viatgers. Al vespre els deixaren anar a tots excepte a un apotecari de Figueres que es deia Mas, al qual s’emportaren lligat per a demanar-ne un rescat. Del segrest aconseguiren cent lliures que es repartiren en un bosc de Plantadís i del camí ral moltes sabates perquè robaren un sabater que anava a la fira.

El 1629 es van posar en el camí ral per a segrestar un tal Umbert, que era notari de la vila de Sant Feliu de Pallerols, perquè era home ric i presumien poder-ne treure un miler de lliures. Però un tal Terrats, dit lo hereu de Sant Genis de les Planes, que espiava el notari i havia d’avisar els bandolers es va descuidar i Umbert va passar pel lloc on eren amagats els bandolers sense que s’adonessin.  Amb tot, van aprofitar el dia per robar els passatgers, però van treure’n poca cosa.

El mes de maig de 1630 els tornem a trobar en el mateix camí, aquell dia només eren Serrallonga, el Fadrí de Sau, l’Anastàsia Colobrans, l’amiga d’aquest, i Jaume Viola. Separats dels altres companys perquè en Serrallonga no volia anar amb tota la camarada. Van sortir al mig del camí quan passaven tres homes, però aquests, en veure’s assaltats per pocs bandolers, oferiren resistència. La cosa va acabar a trets i en va morir Pere Daltes, nafraren a un tal Franch de Pineda i s’emportaren lligat a un tal Pol de Montfullà, a  qui composaren demanant un rescat de tres-centes lliures que van cobrar prop d’Osor.


 



divendres, 8 d’octubre de 2021

MASOS FAUTORS

 






Nicolau Roure i Gorreta , masover del mas Conchs, era molt amic, valedor i fautor de la quadrilla. Els havia acollit  en l’interior de la casa i també els havia portat menjar , beure, pilotes (bales), mitges i sabates al bosc.

Al mas Colomer també eren fautors dels bandolers. Segons el Fadrí de Sau: “Serrallonga jo y altres de la quadrilla arribarem en llur casa y dits pare y fills Colomers nos feren motes festes hins donaren molt bon sopar fins feren fer per les dones una plata de bunyols”. El bandoler Joan Guirigay també havia comprat a la dona dels Colomer dues camises de lli per deu reals.

Explica Serrallonga que “jo conech molt be a T.Colomer de Amer i a son fill, los quals eren molt amichs y valedors nostres y en sa casa havem menyat y begut jo y los demes lladres de la quadrilla dos o tres vegades”.

Segons el Fadrí de Sau els Colomer també els avisaven quan hi havia persecució contra els bandolers.

I encara trobem un tercer mas: can Canadell, situat a l’altra banda del camí ral. Segons Serrallonga s’hi havia recollit  moltes vegades, si bé a la casa només hi entraven ell i el Fadrí de Sau, mentre que la resta d’homes romania a fora, on en Canadell els portava el menjar. En diferents ocasions va avisar la quadrilla, quan s’organitzava una persecució contra la quadrilla, i també els portava menjar i veure al bosch.


dimarts, 5 d’octubre de 2021

SERRALLONGA A AMER






La proximitat de la vila d’Amer amb les Guilleries i el camí ral de Girona a Olot havia de fer que aquest també fos “territori   Serrallonga”. Terreny trepitjat i sovintejat pel capitost del bandolerisme i els homes de la seva quadrilla.

En el procés sumarial del bandoler podem trobar diferents delacions de bandolers de les Guilleries que, atrapats per les autoritats , confessen part de la seva vida delictiva i , entre aquesta, la viscuda en el lloc d’Amer.

Esteve Tor, Pere Joan Paler, Jaume Masbernat, Guillem Estrany “àlies Lo Clavell”, el Fadrí de Sau i Joan de Serrallonga són els declarants. Tots ells van participar en alguna acció o van estar acollits per algun fautor del terme municipal d’Amer i, per tant, podem identificar aquells llocs, trepitjar-los encara avui en dia i  conèixer les històries de bandolers que s’hi van viure.

En definitiva, una manera diferent d’observar i valorar els llocs, a partir dels relats dels bandolers.

Una caminada fins el Montseny i un bon dinar al restaurant Coll de Te van servir per a transaccionar amb en Miquel, un bon amic de la família, una col·laboració en la revista “El Batall” que edita el Centre Excursionista Esquelles d’Amer.

La col·laboració ha estat un article per a la revista del mes d’agost en el qual hi he bolcat les dades que conec , obtingudes del procés sumarial del bandoler, sobre el pas d’en Serrallonga i els seus bandolers pel terme municipal.

Al text hi he afegit afegir dues il·lustracions i una fotografia del mas Terrats, un vivia un bandoler amerenc.

I també una portada doble en la qual hi vaig dibuixar els personatges d’en Serrallonga, el Fadrí de Sau, en Jeroni Terrats i el “gavaig d’en Serrallonga”, que era un bandoler gascó que anava amb la quadrilla i que jo me l’he imaginat com a músic de la colla.

Tot això emmarcat en una perspectiva impossible (només el dibuix ho pot permetre) on hi apareix tot: la plaça porxada d’Amer, el monestir, Sant Brígida, Rocasalva i el serrat de Pugdalí.

En les properes entrades us parlaré de tots aquests llocs i també de la ruta que he dissenyat (entre les múltiples que es poden fer) per  a resseguir alguns dels llocs per on va passar en Serrallonga, la Ruta d’en Serrallonga a Amer.


divendres, 1 d’octubre de 2021

SERRALLONGA EN FACSÍMIL (2008)

 





La darrera vegada que s’ha publicat la novel·la Don Juan de Serrallonga de Víctor Balaguer va ser l’any 2008.

Va ser en edició facsímil, reproduint les pàgines de l’edició en castellà de l’any 1867, excepte la portada que és en cartoné.

L’edició formava part de la col·lecció “Memòries d’Osona” i l’editava el desaparegut Diari de Vic.

Amb aquest volum completo la meva col·lecció d’edicions i reedicions, fruit de l’èxit de l’obra, de la novel·la de Víctor Balaguer.

Van ser cinc en el segle XIX: 1858,1862,1866,1877 i 1895 (aquest darrera amb cromolitografies en color).

Van seguir-ne sis en el segle XX: 1922 (la primera en català), 1937,1948,1957,1975 i 1988.

I tres mes, per ara, en el XXI: 2001,2005 i 2008.

En total, doncs, catorze edicions.

He pogut completar aquesta bibliografia, amb l'edició de 2008, gràcies a l'Edu. La fortuna va fer que guardés el llibre i me'l vengués i, la casualitat, que l'anéssim a trobar a la font del Ferro de Pineda de Mar. A les portes del parc natural de Montnegre Corredor, hi vam descobrir una ruta que porta a la masia de Pau Gibert, un bandoler del segle XVIII que ens portarà a descobrir noves rutes. Una descoberta.