LA RUTA D'EN SERRALLONGA A AMER

 

Aquesta ruta serveix pera a conèixer una part dels masos relacionats amb la història del bandoler Serrallonga al terme d'Amer i gaudir de les fonts i els camins de muntanya en al part obaga i fresca del municipi, la que puja cap a Sant Martí Sacalm.

Forma part d'una ruta més completa sobre en Serrallonga al municipi i seria, per tant, el "tram curt" de la Ruta d'en Serrallona a Amer, amb 10,25 quilòmetres de distància i 354 metres de desnivell.

L'itinerari comença a la zona de l'antiga estació del Carrilet a Amer, puja la falda de la muntanya per anar a trobar diferents masies i retorna a la plana seguint un torrent. Al llarg del camí hi trobem diverses fonts que fan, junt amb la vegetació obaga i el riu, que la ruta sigui molt refrescant.

El camí de pujada el fem per pistes i senders de bon seguir, al mig d’una boscúria on predomina l’alzina (no ens perdem la visita a la monumental alzina centenària de les Femades) i passem per unes tímides clarianes, on reposen els vestigis dels mas La Gaiana i Can Mel.

Al llarg del camí trobem les masies de Boadas, Concs i el Colomer (en una ruta més llarga hi afegiré el mas Terrats) on va estar en Serrallonga.

Després de veure l’ermita de Sant Marçal retornem al punt d’inici, ja en la plana, resseguint un refrescant camí paral·lel al riu Brugent, on també trobem diverses fonts d’aigua fresca.

És una ruta amb atractius: la història del bandoler en les masies, una vista panoràmica, una ermita, les fonts, la natura... i prou refrescant per a fer-la en dies calorosos. Una demostració més de les múltiples possibilitats que ofereix en Serrallonga per a conèixer i gaudir dels bons paisatges que ofereix la nostra terra. Us la recomano.

La trobareu en aquest enllaç del servei de Wikiloc.

JERONI TERRATS, BANDOLER D'AMER

 

Hem vist com un tal Jeroni Terrats anava amb els bandolers i els feia d’espia. En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem més referències d’aquest personatge.

Es tractava de Jeroni Terrats, pagès de Sant Genís Sacosta, terme d’Amer.

El 23 de desembre de l’any 1632 Miquel Esquerit, pagès de les Encies, compareix davant el batlle de Sant Feliu de Pallerols per a fer una denúncia. Els dia abans Jeroni Terrats i un altre bandoler l’havien assaltat i robat en el camí ral entre Amer i Sant Genis:

“anant men jo a casa del mas Casanoves de les Entines hont habito que venia de treballar en una pessa de terra dita lo Campas van exirme al devant armats de llurs pedrenyals Jheronim Tarrats en compnya dun altra homeque jo nol conegui que aportava una careta ab barba falsa”.

Li van robar una escopeta llarga de sis pams, una capa de pastor vermella, un pedrenyal de tres pams i el cinto amb la daga. I el bandoler emmascarat li tirà un dret de pedrenyal que per fortuna li passà el costat del braç sense fer-li mal.

Després d’haver fet la denúncia resulta que Miquel Esquerit tornava a casa seva quan va tenir la mala fortuna de tornar-se a trobar amb Terrats, qui en veure’l va anar al darrera seu amb ànim de matar-lo:

“A la que arribava jo a part del mont del seu moli de dit Tarrats en lo camí real qui va de la present vila a la vila de Amer a la que fora serca de mi me pega al meu cap una gran canonada de pedrenyal y jo tement nom matas fugi y dexi la capa y sombrero y dit Jheronim Tarrats ab lo pedrenyal a les mans me ana al darrera epr amtarme com de fet me haguera mort sino que fugint li escapi y nom pogue danyar”,

Tot això passava al molí d’en Terrats i hi havia testimonis. El 27 de desembre declarava davant el batlle  Margarida Torrent, muller del moliner. Va relatar que Jeroni Terrats hi havia anar a moldre farina, que en un moment donat va sentir molts crits i, sortint a la finestra, va veure com Terrats perseguia a Miquel Esquerit y que “jo tement que dit Jheronim Tarrats nol mata o danyas a dit Miquel Esquerit cridi molts crits dient Jheronim Jheronim no ho fassas”.

Ens serveixen aquestes declaracions i testimonis per a conèixer un bandoler ocasional d’Amer, qui compaginava la seva vida de pagès amb assalts a cara descoberta en el camí ral que era totalment proper a la seva masia, com si un dia pogués llevar-se per anar a moldre blat i l’altre eixir a robar al costat de casa. Una estranya sensació de seguretat o de falta de por als efectes de la justícia.

Pel procés d'en Serrallonga sabem que Jeroni Terrats va acabar davant la Justícia. L'1 de setembre de 1633 li prenien declaració i ell negava tot el que li demanaven. Uns dies després sortida de les presons de Barcelona gràcies a una "manlleuta", una fiança que algú va pagar per a que en sortís.

Sabem, gràcies al llibre de Xavier Solà i Colomer “El Monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna”(Ed. Fundació Noguera, 2010), que va tenir un final tràgic l’any 1651, amb quatre forats de bala de pedrenyal al braç dret i tres al pit. El que avui en dia diríem que “el van deixar com un colador”.

ELS BATLLES D'AMER

 

Els batlles locals eren a primera línia en l'operatiu per atrapar els bandolers del segle XVII. Ells havien de cridar a sometent i atrapar els lladres d'ofici o a partir de les proclames del virrei o les ordres dels nobles i senyors. Del seu compromís en aquesta tasca -o de la manca de compromís depenia en bona part la continuïtat de les quadrilles de bandolers de les Guilleries.

En el procés sumarial d'en Serrallonga se'ns parla de dos batlles d'aquest municipi: Miquel Lloret que havia donat cobertura als lladres i Joan Mont que els perseguia.

Respecte el primer el Fadrí de Sau declara: "Jo conech molt be a Miquel Lloret de Amer que es estat batlle de aquella vila en casa del qual nosaltres som estats algunes vegades hins ha donat a menjar y a beurer ". En una ocasió , en la qual els bandolers menjaven a casa seva, també va advertir als homes d'en Serrallonga que s'apropaven quaranta homes que els perseguien. En la fugida aquesta van haver de deixar anar presos que portaven per a demanar restat.

Joan Mont, també batlle d'Amer en un altre període, si que anava al darrere dels bandolers. Tenia, però, un "traidor" dins la seva mateixa família: el seu germà Miquel Mont.

Això ho declara el Fadrí de Sau: "Miquel Mont de Amer si be esta en Angles es germa de Miquel Mont batlle lo qual Miquel Mont es molt gran amich fautor y valedor nostre ... y en algunes ocassions que ell sabia que lo dit Joan Mont batlle son germa exie a la persecutio ell dit Miquel Mont nos venie avisar."

Com es veu, la teranyina de complicitats de la gent de la terra havia de fer difícil la feina dels  batlles i el compliment fidel de les ordres de persecució del bandolerisme, si és que volien complir-les.

La multiplicitat i competència jurisdiccional del territori, petita noblesa, església, batlles locals, ajudaven els bandolers a sortir-se’n amb la seva i a bellugar-se amb relativa tranquil·litat per diferents parts del territori.

Amer era un entremig: una vila on trobaven protecció i on alhora eren perseguits, un terreny adobat per al bandolerisme, per al seva proximitat amb el camí ral i a les muntanyes on poder fugir; per tant terreny adobat per a ser recordat com a “territori Serrallonga·”.

SEGRESTOS , ROBATORIS I ASSALTS AL CAMÍ RAL

Hem vist com un masover del mas Conchs era fautor de al quadrilla. Per contra, el propietari del mas, Joan Conchs i Maset, no participava d’aquesta amistat. L’any 1627, estant Serrallonga i els seus apostats en el camí ral, el detingueren i se l’emportaren lligat per boscos i muntanyes, demanant un rescat de 400 lliures. Li van fer escriure una carta i el cunyat del segrestat els va lliurar al cap d’uns dies prop de Susqueda. Finalment cobraren un rescat de 300 lliures i una cadena d’or.

Un altre mas que els bandolers van assaltar va ser el mas Boada de les Costes. Antic Gornés, Pau i Francesc Moners, Jaume Planella, el Fadri de Sau i Margarida Severa, anaren de nits al mas i “picant-li a la porta y fentse lo matex Buada en al finestra li digueren quels dones cent ducats fentli moltes amenasses si nols donave”. Un mètode, el de les amenaces, utilitzat pels bandolers i  en ocasions no era prou efectiu. En aquesta ocasió en Boada va prometre donar els cent ducats, que els va havia de portar al rector de Sant Martí de Cantallops, on els recollirien els bandolers. Però el Fadrí de Sau explica en al seva confessió de mai van arribar a cobrar-los.

El cam ral d’Olot a Girona era molt transitat i per això objecte de la presència sovintejada dels bandolers de les Guilleries.

El mes de novembre de l’any 1627 Serrallonga, Puigdelavall, el Gavaig d’en Serrallonga, Cristòfol Madriguera i altres bandolers s’hi van posar  armats amb els seus pedrenyals i detingueren i robaren a diferents viatgers. Al vespre els deixaren anar a tots excepte a un apotecari de Figueres que es deia Mas, al qual s’emportaren lligat per a demanar-ne un rescat. Del segrest aconseguiren cent lliures que es repartiren en un bosc de Plantadís i del camí ral moltes sabates perquè robaren un sabater que anava a la fira.

El 1629 es van posar en el camí ral per a segrestar un tal Umbert, que era notari de la vila de Sant Feliu de Pallerols, perquè era home ric i presumien poder-ne treure un miler de lliures. Però un tal Terrats, dit lo hereu de Sant Genis de les Planes, que espiava el notari i havia d’avisar els bandolers es va descuidar i Umbert va passar pel lloc on eren amagats els bandolers sense que s’adonessin.  Amb tot, van aprofitar el dia per robar els passatgers, però van treure’n poca cosa.

El mes de maig de 1630 els tornem a trobar en el mateix camí, aquell dia només eren Serrallonga, el Fadrí de Sau, l’Anastàsia Colobrans, l’amiga d’aquest, i Jaume Viola. Separats dels altres companys perquè en Serrallonga no volia anar amb tota la camarada. Van sortir al mig del camí quan passaven tres homes, però aquests, en veure’s assaltats per pocs bandolers, oferiren resistència. La cosa va acabar a trets i en va morir Pere Daltes, nafraren a un tal Franch de Pineda i s’emportaren lligat a un tal Pol de Montfullà, a  qui composaren demanant un rescat de tres-centes lliures que van cobrar prop d’Osor.

 

MASOS FAUTORS

 

Nicolau Roure i Gorreta , masover del mas Conchs, era molt amic, valedor i fautor de la quadrilla. Els havia acollit  en l’interior de la casa i també els havia portat menjar , beure, pilotes (bales), mitges i sabates al bosc.

Al mas Colomer també eren fautors dels bandolers. Segons el Fadrí de Sau: “Serrallonga jo y altres de la quadrilla arribarem en llur casa y dits pare y fills Colomers nos feren motes festes hins donaren molt bon sopar fins feren fer per les dones una plata de bunyols”. El bandoler Joan Guirigay també havia comprat a la dona dels Colomer dues camises de lli per deu reals.

Explica Serrallonga que “jo conech molt be a T.Colomer de Amer i a son fill, los quals eren molt amichs y valedors nostres y en sa casa havem menyat y begut jo y los demes lladres de la quadrilla dos o tres vegades”.

Segons el Fadrí de Sau els Colomer també els avisaven quan hi havia persecució contra els bandolers.

I encara trobem un tercer mas: can Canadell, situat a l’altra banda del camí ral. Segons Serrallonga s’hi havia recollit  moltes vegades, si bé a la casa només hi entraven ell i el Fadrí de Sau, mentre que la resta d’homes romania a fora, on en Canadell els portava el menjar. En diferents ocasions va avisar la quadrilla, quan s’organitzava una persecució contra la quadrilla, i també els portava menjar i veure al bosch.

SERRALLONGA A AMER

La proximitat de la vila d’Amer amb les Guilleries i el camí ral de Girona a Olot havia de fer que aquest també fos “territori   Serrallonga”. Terreny trepitjat i sovintejat pel capitost del bandolerisme i els homes de la seva quadrilla.

En el procés sumarial del bandoler podem trobar diferents delacions de bandolers de les Guilleries que, atrapats per les autoritats , confessen part de la seva vida delictiva i , entre aquesta, la viscuda en el lloc d’Amer.

Esteve Tor, Pere Joan Paler, Jaume Masbernat, Guillem Estrany “àlies Lo Clavell”, el Fadrí de Sau i Joan de Serrallonga són els declarants. Tots ells van participar en alguna acció o van estar acollits per algun fautor del terme municipal d’Amer i, per tant, podem identificar aquells llocs, trepitjar-los encara avui en dia i  conèixer les històries de bandolers que s’hi van viure.

En definitiva, una manera diferent d’observar i valorar els llocs, a partir dels relats dels bandolers.

Una caminada fins el Montseny i un bon dinar al restaurant Coll de Te van servir per a transaccionar amb en Miquel, un bon amic de la família, una col·laboració en la revista “El Batall” que edita el Centre Excursionista Esquelles d’Amer.

La col·laboració ha estat un article per a la revista del mes d’agost en el qual hi he bolcat les dades que conec , obtingudes del procés sumarial del bandoler, sobre el pas d’en Serrallonga i els seus bandolers pel terme municipal.

Al text hi he afegit afegir dues il·lustracions i una fotografia del mas Terrats, un vivia un bandoler amerenc.

I també una portada doble en la qual hi vaig dibuixar els personatges d’en Serrallonga, el Fadrí de Sau, en Jeroni Terrats i el “gavaig d’en Serrallonga”, que era un bandoler gascó que anava amb la quadrilla i que jo me l’he imaginat com a músic de la colla.

Tot això emmarcat en una perspectiva impossible (només el dibuix ho pot permetre) on hi apareix tot: la plaça porxada d’Amer, el monestir, Sant Brígida, Rocasalva i el serrat de Pugdalí.

En les properes entrades us parlaré de tots aquests llocs i també de la ruta que he dissenyat (entre les múltiples que es poden fer) per  a resseguir alguns dels llocs per on va passar en Serrallonga, la Ruta d’en Serrallonga a Amer.

SERRALLONGA EN FACSÍMIL (2008)

 

La darrera vegada que s’ha publicat la novel·la Don Juan de Serrallonga de Víctor Balaguer va ser l’any 2008.

Va ser en edició facsímil, reproduint les pàgines de l’edició en castellà de l’any 1867, excepte la portada que és en cartoné.

L’edició formava part de la col·lecció “Memòries d’Osona” i l’editava el desaparegut Diari de Vic.

Amb aquest volum completo la meva col·lecció d’edicions i reedicions, fruit de l’èxit de l’obra, de la novel·la de Víctor Balaguer.

Van ser cinc en el segle XIX: 1858,1862,1866,1877 i 1895 (aquest darrera amb cromolitografies en color).

Van seguir-ne sis en el segle XX: 1922 (la primera en català), 1937,1948,1957,1975 i 1988.

I tres mes, per ara, en el XXI: 2001,2005 i 2008.

En total, doncs, catorze edicions.

He pogut completar aquesta bibliografia, amb l'edició de 2008, gràcies a l'Edu. La fortuna va fer que guardés el llibre i me'l vengués i, la casualitat, que l'anéssim a trobar a la font del Ferro de Pineda de Mar. A les portes del parc natural de Montnegre Corredor, hi vam descobrir una ruta que porta a la masia de Pau Gibert, un bandoler del segle XVIII que ens portarà a descobrir noves rutes. Una descoberta.