Hem
vist com un masover del mas Conchs era fautor de al quadrilla. Per contra, el
propietari del mas, Joan Conchs i Maset,
no participava d’aquesta amistat. L’any 1627, estant Serrallonga i els seus
apostats en el camí ral, el detingueren i se l’emportaren lligat per boscos i
muntanyes, demanant un rescat de 400 lliures. Li van fer escriure una carta i
el cunyat del segrestat els va lliurar al cap d’uns dies prop de Susqueda.
Finalment cobraren un rescat de 300 lliures i una cadena d’or.
Un
altre mas que els bandolers van assaltar va ser el mas Boada de les Costes. Antic Gornés, Pau i Francesc Moners, Jaume
Planella, el Fadri de Sau i Margarida Severa, anaren de nits al mas i “picant-li a la porta y fentse lo matex Buada
en al finestra li digueren quels dones cent ducats fentli moltes amenasses si
nols donave”. Un mètode, el de les amenaces, utilitzat pels bandolers i en ocasions no era prou efectiu. En aquesta
ocasió en Boada va prometre donar els cent ducats, que els va havia de portar
al rector de Sant Martí de Cantallops, on els recollirien els bandolers. Però
el Fadrí de Sau explica en al seva confessió de mai van arribar a cobrar-los.
El cam ral d’Olot a Girona era molt transitat i per això objecte de la presència sovintejada dels bandolers de les Guilleries.
El
mes de novembre de l’any 1627 Serrallonga, Puigdelavall, el Gavaig d’en
Serrallonga, Cristòfol Madriguera i altres bandolers s’hi van posar armats amb els seus pedrenyals i detingueren
i robaren a diferents viatgers. Al vespre els deixaren anar a tots excepte a un
apotecari de Figueres que es deia Mas, al qual s’emportaren lligat per a
demanar-ne un rescat. Del segrest aconseguiren cent lliures que es repartiren
en un bosc de Plantadís i del camí ral moltes sabates perquè robaren un sabater
que anava a la fira.
El
1629 es van posar en el camí ral per a segrestar un tal Umbert, que era notari
de la vila de Sant Feliu de Pallerols, perquè era home ric i presumien poder-ne
treure un miler de lliures. Però un tal Terrats, dit lo hereu de Sant Genis de
les Planes, que espiava el notari i havia d’avisar els bandolers es va
descuidar i Umbert va passar pel lloc on eren amagats els bandolers sense que
s’adonessin. Amb tot, van aprofitar el
dia per robar els passatgers, però van treure’n poca cosa.
El
mes de maig de 1630 els tornem a trobar en el mateix camí, aquell dia només
eren Serrallonga, el Fadrí de Sau, l’Anastàsia Colobrans, l’amiga d’aquest, i
Jaume Viola. Separats dels altres companys perquè en Serrallonga no volia anar
amb tota la camarada. Van sortir al mig del camí quan passaven tres homes, però
aquests, en veure’s assaltats per pocs bandolers, oferiren resistència. La cosa
va acabar a trets i en va morir Pere Daltes, nafraren a un tal Franch de Pineda
i s’emportaren lligat a un tal Pol de Montfullà, a qui composaren demanant un rescat de
tres-centes lliures que van cobrar prop d’Osor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada